El nostre metre quadrat

Missa del Gall 2020

Estimats germans i germanes,

Estem vivint un moment de foscor, com el poble que avançava a les fosques del qual ens ha parlat Isaïes. Ens pesa el jou de la pandèmia, ens punxa l’agulló de la mort dels nostres éssers estimats i de tants germans nostres que amb la Covid encara ho passen pitjor.  Però -diu el profeta- el poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum.. Nadal és una bona ocasió per mirar a dins nostre i per interioritzar aquest missatge del cel. Àngels Arrabal, de Sant Josep de la Muntanya, es pregunta: “com ho puc fer per ser jo mateixa Nadal per als altres?”  Com ho puc fer per a ser llum per als altres? Fem-nos també cada un de nosaltres aquesta mateixa pregunta. No maleïm el temps present. Mirem més aviat d’extreure’n les lliçons positives que n’aprenem.

Per exemple, privar-nos de les reunions familiars extenses d’altres anys, és un dol, però també ens ajuda a valorar més encara aquells que tenim més a prop,  al nostre “metre quadrat” com diu la colombiana Maria Henao, és a dir, als més immediats. Així ho escrivia també el P. Jesús Renau, jesuïta, que ha acompanyat a molts en el seu llibre de meditacions quotidianes Cada dia: “obre una mica els ulls. Qui tens davant? Un amic, una amiga, el pare, el company, la tieta... Oh! Felicitats! No estàs sol. Estàs teixit d’amor. Perquè penses que són vulgars, que són avorrits, que estan endarrerits. Res, tot això no és objectiu. Són persones, són homes i dones com tu, segurament millors que tu: estimen, lluiten, estan sols o acompanyats, cansats segurament i continuen vivint. Felicitats!”. Preguntem-nos-ho cada un de nosaltres, qui tenim al davant, qui tenim al costat?

Ho hem escoltat a l’evangeli, Josep perquè pogués néixer Jesús en unes condicions mínimes d’habitabilitat, se les va haver d’enginyar per buscar una família que els deixés la part de darrera de la casa, l’estable, perquè no havien trobat lloc a l’hostal. Avui també ens les hem d’enginyar, perquè els nostres germans sense llar aquí a Badalona en trobin una de digna. I per això, des de diverses institucions ciutadanes estem treballant en aquesta direcció: trobar habitatges dignes.

Una altra lliçó, moltes persones grans aquest any s’han adonat del beneficis que comporten les noves tecnologies a l’hora de comunicar-se amb les persones estimades, per exemple les videotrucades que ja havien ajudat molt a unir pares i fills, avis i nets en la distància, han crescut molt en aquests mesos de reclusió.

Durant el confinament, cada setmana, en Josep Maria que té més de cinquanta anys, amb les degudes proteccions, ha anat a veure la seva mare, Maria del Carme que en té vuitanta-vuit,  i li ha organitzat una vídeo trucada amb algun familiar o un amic comú.  Estan convençuts que tots tres  han parlat més a fons i amb més profit que en moltes converses presencials. La Lluïsa, que amb un grup de joves prepara un text sobre la guerra civil, ha fet per meet un seguit d’entrevistes a persones de més de noranta anys, que van viure el tràgic enfrontament i que, durant els diàlegs, estaven acompanyats per un fill o un net. La sorpresa és que van començar parlant de la guerra i han acabat parlant de la vida, de les relacions de parella, de perdó, d’economia...Ha estat el principi de noves amistats, perquè no hi ha edat per establir amistats pregones, com queda palès en la mateixa Bíblia.

Aquest temps de pandèmia també ens ha fet canviar el nostre ritme vital i viure d’una altra manera el temps. Hi ha un llibre de Nancy Klein Maguire (2008) que porta per títol L’eternitat de les hores. Cinc joves i la seva prova de fe a la Cartoixa.... Explica com cinc nois entre 1960 i 1961 van entrar com a novicis a la Cartoixa de Parkminter, al Regne Unit i al llarg de més de quaranta anys, la seva evolució tant personal com espiritual va ser diferent. Diu que el temps, a la Cartoixa “està fora del temps (...) es mou de manera lenta i previsible, en moments mesurats per l’ara, nunc en  llatí: “nunc, nunc, nunc”. Per al monjo no hi ha futur o passat, sinó una simple sèrie “d’ares”. Moment a moment, respiració a respiració, com un batec. El temps va més a poc a poc”. Una cosa semblant devien viure els monjos jerònims aquí a la Murtra.

Per això no diem que Jesús va néixer fa dos mil anys. Afirmem que Jesús està naixent ara mateix.

Aquest 2021 que s’apropa, serem capaços d’alentir el nostre ritme i gaudir més de l’ara, de l’instant present?

Que tingueu un bon Nadal sense deixar de tenir cura del vostre metre quadrat ni de viure el vostre ara.