Unim l'espai i el temps

 Unim l'espai i de temps

Homilia

Estimats germans i germanes

L’espai i el temps són les nostres dues coordenades vitals. El llenguatge ho revela: “no tinc temps”, “ara que té temps”, “té tot el temps del món”, etc. I també usem expressions relatives a l’espai, reals o figurades: “ja no tinc espai”, “és el seu espai...”, “aquí no hi ha lloc”, “no ha trobat el seu lloc” Hem de viure l’espai i el temps amb més profunditat i entendre que, a la Bíblia, espai i temps, misteriosament, conflueixen.

El rei David aparentment està neguitós que ell  com a monarca visqui en un palau, un lloc privilegiat, mentre que el lloc de presència de Déu, que és l’arca de Déu, estigui en un envelat. Però la revelació de Natan el treu d’aquest error i li assenyala que ell té una responsabilitat molt més alta que la de construir un palau. I per això usa dos arguments temporals, un de passat: que Déu fins aleshores ha estat sempre al seu costat i l’ha fet famós i indemne en contra dels seus enemics. I un altre argument de futur que d’aquest casal de David en naixerà un Messies.

Aquests dies hem estat testimonis que, entre nosaltres, hi ha moltes persones que no tenen llar, és a dir que no tenen lloc estable. Que viuen en un “no lloc”, un espai anònim i inapropiat,  i que moltes no troben lloc físic ni cultural ni laboral entre nosaltres. Alguns dels supervivents del Gorg han dit per televisió de Badalona que el que necessiten realment és una casa. Si descobrim que cadascú som “casa”, que cadascú som “llar”, tot serà més clar. Podem fer els vostres donatius al compte de Càritas de la parròquia amb el concepte “Ajuda als qui no tenen llar” no tant per emergències, si no per aconseguir habitatges dignes. i, entre nosaltres, diverses institucions ja han ofert places i pisos, a hores d’ara encara insuficients, però ja tot un signe que nosaltres cada un de nosaltres hem de ser la primera llar d’acollida.

A la bellíssima pàgina de l’Anunciació espai i temps convergeixen. El Verb troba espai en una noia i l’encarnació a partir d’aleshores, divideix la història en un abans i un després i assoleix una intensitat que travessa i il·lumina els segles. A la Basílica de Natzaret a la gruta de l’Anunciació una inscripció ho recorda: “Aquí el Verb es feu carn”. I ho podem recordar cada dia quan les nostres campanes físicament i a través d’algunes ràdios ens conviden a la pregària de l’Àngelus. És el sí a Déu. Quan donem un sí a Déu, espai i temps s’uneixen, tot s’omple de sentit.

Aquest sí que avui mossèn Xavier Vilanova, donarà públicament a les 17 h, a la Basílica de la Sagrada Família, a una nova crida que li fa el Senyor, la de servir-nos en el ministeri episcopal. Serà el nou bisbe auxiliar de Barcelona. El seu lema episcopal és “Perdura eternament el seu amor” (salm 135), és el reconeixement agraït al pas de Déu per la seva vida, per la vida de les persones a qui ha acompanyat i acompanya.

“Afrontem la pandèmia sense exclusions”, aquest és el lema de la Llum de Betlem, la Llum de la Pau, 2021 que ahir va arribar a la nostra comunitat. Perquè “aquesta pandèmia no és una guerra, és un test de la nostra humanitat”, ho diu Frank-Walter Steinmeier, cristià, luterà, president d’Alemanya. Els escoltes en aquesta mateixa línia afirmen : “no creiem que aquesta pandèmia s’hagi de tractar com una guerra, ans al contrari. Sabem que davant les crisis la gent pot treure el millor o el pitjor.” I la segona part “sense exclusions”. Sense justícia no hi pot haver pau. “Nosaltres -diuen els escoltes- apostem sempre per la pau com a camí. I com fa anys que expliquem, no només amb aquella pau que evita el conflicte, si no també aquella que es preocupa per fer justícia i deixar un món millor de com l’hem trobat.”

Cada vegada que diem un sí a Déu en el temps estem propiciant que vingui el cel, nou i la terra nova, l’espai que anhelem. Espai i temps s’uneixen en una sola dimensió vital, com va passar un dia en un indret petit i pobra, Natzaret. Al final del diàleg amb el missatger del Cel, un sí, el de Maria va canviar la història. Fem-ne memòria agraïda.