Virtuts domèstiques

 Homilia diumenge de la Sagrada Família

A l’oració col·lecta d’avui hem dit que Déu ens ha volgut donar l’exemple de la Sagrada Família. Ens podríem preguntar en quin sentit la Sagrada Família és exemplar? El camí és imitar les seves virtuts domèstiques i la caritat generosa.

Quines són aquestes virtuts domèstiques? Segons la moral més clàssica, les primeres són l’ordre i l’economia domèstica. Tenir la casa endreçada és un signe extern d’una realitat interior. És clar que no s’ha de ser obsessiu en l’ordre, però l’ordre exterior és reflex de l’ordre interior. Una mare va dir que es negava a fer més el llit als seus fills adolescents, ja ho havia fet prou anys...  

Parlar d’economia domèstica és una redundància perquè l’economia és l’art d’administrar la casa, i no solament els diners, si no també els recursos, apagar els llums, fer un ús responsable de les  hores de pantalla, reciclar les escombraries, contribuir en les neteges a fons, parar la taula, fer un postre original, decorar... Tot això conforma el que s’anomena l’art de la caseitat, de saber portar la casa. Fixem-nos que en aquest temps de pandèmia, amb el toc de queda i les limitacions solem tenir molt més temps per endreçar i millorar la llar. També per revisar l’economia domèstica que, sovint, pot ser motiu d’enrenou i de discussió. Igualment són virtuts domèstiques l’amor conjugal, l’amor paternal i maternal, l’amor filial, l’amor fraternal... l’estimació envers els més propers sovint ens fa patir perquè no acabem de saber com estimar-los i és que l’amor també s’educa... La carta de l’Apòstol ens ha ofert bones concrecions: tingueu “sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres i, si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos- ho.”

Uns amics meus, professors universitaris, patien perquè el seu fill, un noi estudiós i intel·ligent va començar a tancar-se a l’habitació, a no voler-se dutxar, a ser esquiu... Van haver de demanar ajut a professionals i van haver de tenir molta paciència fins que el noi va començar a respondre. No podem apagar el ble que vacil·la ni trencar la canya esquerdada... Tots hi podríeu afegir vivències semblants... Però també la carta apostòlica demana als pares: “no importuneu els vostres fills”. El Papa Francesc a la carta apostòlica “Cor de Pare” explica bellament el sentit d’ésser pare, vàlid per a tota paternitat: “introduir el fill en l’experiència de la vida no per retenir-lo, ni empresonar-lo, ni posseir-lo, si no per fer-lo lliure, per fer-lo sortir.” El Dr. Folch i Camarasa, metge i pedagog, deia que s’ha d’estar a prop dels fills, sense estar-hi a sobre.

La moral parla també de l’afecte als parents...sí als parents... que poc parlem de la relació amb els oncles, amb els cosins...tinc l’experiència que poden arribar a ser veritables amics.

Què és la caritat generosa? És l’amor abnegat, l’amor de donació. Sovint parlem del diàleg en família i aquest és imprescindible. En aquest temps de pandèmia hem hagut de reunir-nos a distància i hem anat aprenent a ser concrets i a que les reunions han de ser curtes i, per tant, ben preparades. Però de vegades a casa hi ha coses que no s’han de parlar, perquè ja se saben. 

Fixem-nos com Josep i Maria amb el Nen van escoltar els elogis d’uns ancians Simeó i Anna. Però també paraules molt dures sobre el seu futur que els devien trasbalsar. Els avis solen ser molt savis i saben veure les coses positives dels seus nets i també ens avisen dels perills. Escoltem-los.

La nostra família ha estat i és encara un gran suport de les nostres vides, que procurem fem créixer cada dia les virtuts domèstiques i la caritat generosa que tot ho amara. I així evitarem que es replegui i avançarem perquè sigui cada vegada més oberta i universal.