Pedagogia guaridora

 

Homilia diumenge 4rt de durant l’Any 31 de gener de 2021. San Joan Bosco.

Es veu que en temps de Jesús, els que es reunia a la sinagoga, estaven cansats i avorrits de les predicacions dels mestres de la llei  que es limitaven a repetir paraules erudites, apreses per obligació i recitades de memòria, disquisicions buides... una pedagogia errònia, que dissuadia els oients. I es van adonar que Jesús, aquell predicador de Natzaret, malvist perquè procedia d’un poble petit -i sembla que de gent força violenta- ensenyava “amb autoritat”. Sí, Jesús ensenyava: aquesta era la seva activitat principal a Galilea: ensenyar, és a dir, comunicar als homes i dones, el pensament de Déu amb llenguatge humà. Era un “rabí”, un “mestre” que trametia saviesa. Segurament tots hem tingut a la vida molts professors, però de mestres, pocs. I els recordem.

Quan el poble va sentir a Jesús va experimentar l’emoció d’entrar en contacte amb la Paraula de Déu. La rel de la paraula “autoritat” és augmentar, promoure, fer progressar... allò que en diem autoritat moral. Diríem, fer emergir de cadascú el millor.

No ens passa també a nosaltres avui? Tots eduquem i som educats, però estem cansats de discursos buits i tenim ganes d’escoltar paraules que, de debò, ens obrin futur i esperança. Com quan sortim d’una eucaristia i hem experimentat que aquella celebració ens ha fet créixer interiorment...

Però és que, a més, la Paraula ensenyada, viscuda i interioritzada, és potent perquè és capaç d’erradicar el mal. En el cas de la guarició de l’endimoniat, veiem com primer havia de sortir el mal, perquè finalment pugui emergir el bé. I segur que ens hi hem fixat: el posseït era un sol home. I, en canvi, parla en plural: “Què tens tu contra nosaltres Jesús Natzarè? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets, ets el Sant de Déu!”  Tenien part de raó, Jesús era es el Sant de Déu, però no anava a destruir-los amb un altre exèrcit, si no a erradicar-los, amb l’autoritat, la força i la persuasió de la Paraula. Aquell exorcisme té encara un alt valor simbòlic. El Sant de Déu, un de sol, s’havia proposat d’enderrocar en el món dels homes, l’imperi del Mal. I convocarà uns deixebles que l’ajudin en aquesta lluita amb les armes de la caritat. L’apòstol dirà: “Revestiu-vos amb tota l'armadura de Déu per poder resistir contra l'astúcia del diable.”

I encara, en recordar aquella victòria espectacular de Jesús sobre els esperits impurs, només amb les armes de la persuasió, Sant Marc pensaria especialment en la progressiva evangelització del paganisme romà (I.Gomà).  De fet al mateix evangeli de Marc, una mica més endavant es parla de la guarició d’aquell endimoniat de Gerasa, l’esperit immund del qual es deia “Legió” -un cos romà d’infanteria pesada- perquè eren molts... I de Maria Magdalena, l’evangeli diu que Jesús misericordiós, li havia tret set dimonis...

Quantes vegades hem d’esperar que les persones verbalitzin tots els seus patiments i les seves íntimes sofrences, els dols malviscuts, les nafres de l’ànima, perquè a la fi pugui sortir-ne la bondat que rau al fons dels seus cors! No es pot tapar una ferida amb una bena fins que no està ben desinfectada... Ara aquest procés és llarg, pot durar molt de temps i pot representar una sacsejada violenta... Cal que aprenguem la pedagogia guaridora de Déu.

Avui és Sant Joan Bosco, festa gran pels salesians, que tant de bé han fet i fan a la nostra ciutat en el seu Santuari de Maria Auxiliadora i en l’escola. Doncs, bé, Don Bosco, home humil i gran pedagog, en una carta escriu: “Quantes vegades, fillets meus, en la meva no curta vida, m’he hagut de convèncer d’aquesta gran veritat! Més fàcil és enfurismar-se que tolerar, més fàcil és amenaçar un jovenet que no pas persuadir-lo; arribaré a dir que a la nostra impaciència i a la nostra supèrbia resulta més fàcil castigar els nois que no pas esmenar-los amb una paciència suau i ferma a la vegada”.

Un exemple recent d’autoritat moral. Ha corregut per les xarxes i algú de vosaltres amablement m’ho heu passat, que fa uns dies, en un homenatge popular, la cancellera d’Alemanya Angela Merkel, va rebre sis minuts d’aplaudiments des de tots els balcons d’Alemanya. Una dona forta i creïble que se’n va entre el respecte i consideració dels seus governats, des dels comunistes als dirigents d’Alternativa per Alemanya. Ha governat amb autoritat. És el que esperem dels nostres polítics especialment ara que tornen les eleccions.

Deixem que la Paraula de Déu ens sacsegi interiorment aquest diumenge, siguem dòcils a l’esperit del bé i descobrirem que la pedagogia de Déu és la més saludable i eficient.

Que ens hi ajudi la intercessió i l’exemple de Don Bosco.