Coses noves i velles

 Homilia en la Solemnitat de Sant Jeroni

Sant Jeroni de la Murtra, 30 de setembre de 2022

Estimats germans i germanes,

Encara avui quan es pregunta pel llibre més venut de l’any es pregunta pel segon perquè ja se sap que la Bíblia és el llibre més venut. L’any passat va superar els 100 milions d’exemplars en cent països i en 23 idiomes. Però la veritat és que per a molts catòlics, gairebé l’únic contacte amb la Bíblia és quan escolten els textos bíblics de la litúrgia, a missa o a d’altres sagraments. Per això és tan important llegir i entonar bé. Tenir una guia de lectura, llegir en comunitat. I, per sobre de tot, creure allò que llegim. Diu mossèn Josep Rius Camps, acreditat biblista, que de vegades que no ha fet homilia, s’ha limitat a proclamar a poc a poc l’evangeli, amb unció, fent les pauses pertinents, subratllant amb més èmfasi algunes paraules, molts fidels l’han felicitat: “Quina homilia has fet!” I no n’ha fet cap, senzillament ha llegit el text amb unció

Avui, festa de Sant Jeroni, gran estudiós de la Bíblia, hem escoltat la primera  la carta a Timoteu, un personatge que fou molt important en la vida de Sant Pau, fins al punt que aquest l’arribà a considerar com un “segon jo”. Hi havia entre tots dos una gran comunió. I s’escrivien cartes. Però també ben segur que entre ells hi havia d’haver molts silencis eloqüents que reforçaven la comunicació. La carta a Timoteu diu que les escriptures poden donar-te la saviesa que et porta a la salvació, mitjançant la fe. Com és possible? L’escriptura s’ha de llegir i s’ha d’assaborir. Com les cartes que cobren vida quan les rellegim. Conec una mare de família que, des que va morir el seu marit, cada dia llegeix cartes que li va escriure quan eren promesos. I cada dia li l’escrivia durant sis anys.  Li va preguntar a la psicòloga que si aquesta lectura era bona pel seu equilibri emocional i ella li va dir que sí, que pensés que tot allò que deien les cartes ja ho havia viscut i que assaborís aquells records.  De vegades me n’explica alguna i ho fa amb alegria. És ben cert, tot allò ja ho ha viscut.

I de vegades una lectura que hem rellegit i hem rellegit, no ens diu res, fins que un dia, no sabem com, aquell passatge il·lumina la nostra vida. I això ens hi pot ajudar molt en escoltar com els altres l’han llegit, l’han interioritzat i l’han posat en pràctica. A més tots tenim algun passatge o algun gènere preferit. Recordo una feligresa que deia: “El profeta Isaïes és el meu enamorat.”

De fet tot el pensament espiritual de Jeroni es recull en les seves cartes. Avui n’escrivim molt poques de cartes. La carta ha donat pas al correu electrònic i el correu al watsapp. I això ha facilitat molt la comunicació. Però sempre hem de pensar bé allò que escrivim, hem de ser clars, i alhora, delicats. No ens hem de precipitar.

Jesús a l’evangeli compara el final del temps a una tria.  «El Regne dels cels s’assembla a una xarxa que recull tota mena de peixos... Cada vegada més procurem de treballar en xarxa i els joves són molt hàbils i molt lleugers en manejar-les. La comunicació és ràpida i immediata i demana fins i tot un altre llenguatge.  A les xarxes avui hi ha de tot i ni tots els missatges s’han de respondre, ni s’han de respondre de seguida...

És interessant la conclusió de l’evangeli d’avui.  «Doncs bé, tot mestre de la Llei que s'ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles». Parla de coses i de la nostra relació amb elles. Algunes coses materials poden tenir molta importància, perquè porten una càrrega especial perquè ens recorden determinada persona o determinat moment de la nostra vida. Són talment sagraments de vida, com deia Leonardo Boff.  Pablo Neruda escriu a la seva “Oda a las cosas”:

Oh río

irrevocable

de las cosas,

no se dirá

que sólo

amé

los peces,

o las plantas de selva y de pradera,

que no sólo

amé

lo que salta, sube, sobrevive, suspira.

No es verdad:

muchas cosas

me lo dijeron todo.

No sólo me tocaron

o las tocó mi mano,

sino que acompañaron

de tal modo

mi existencia

que conmigo existieron

y fueron para mí tan existentes

que vivieron conmigo media vida

y morirán conmigo media muerte

Entre les coses que ens acompanyen tota la vida hi ha els llibres. Els llibres físics que han transmès la cultura generació rere generació i dels qual parlarem demà en la Trobada Bibliòfila. El llibre és viu quan el llegim. Sant Jeroni va viure una vida llarga, voltat de llibres... i va traduir el Llibre dels llibres, la Bíblia.  Que ens obrim a la sensibilitat de no menysprear res que ens parli dels altres, res que ens parli de Déu. Bona festa.