Per vostra Mercè

 Diumenge XXV de durant l’any.

En la solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè

Diumenge XXV de durant l'any

Estimats germans i germanes,

aquest diumenge celebrem la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona -de la ciutat i de l’arxidiòcesi des de 1868, i  també de la Província Eclesiàstica de Barcelona. La darrera vegada que la Mercè va caure en diumenge va ser el 2017 i no tornarà a caure en diumenge fins el 2028, Déu ens faci la gràcia de ser-hi encara i, si no, de celebrar aquesta festa tan nostra en el Cel.  També aquí a Badalona Maria és invocada sota aquest bella advocació: al carrer de la Mercè, al centre de la Ciutat, hi ha una capelleta de carrer amb la imatge de la redemptora de captius; sovint hi passem sense alçar gaire la vista enlaire, però hi és i ens protegeix. Per fomentar entre nosaltres aquesta bella advocació, hem posat avui aquest quadre de la Mercè que és també una de les primeres advocacions marianes d’Amèrica. Tot dinant amb l’Andrés un company colombià m’explicava que al seu país la Mare de Déu de la Mercè és la patrona dels presos o reclusos. Recordem que visitar els presos és una de les obres de misericòrdia corporals. Que n’és d’important i alhora difícil la visita a un centre penitenciari! Certament que no és fàcil que molts de nosaltres anem a visitar un pres, però sí que podem pregar per ells, sí que podem pregar per les famílies dels reclusos, sí que els podem donar suport a elles i a la pastoral penitenciària. Les poques vegades que he pogut entrar a veure un pres ha estat una experiència inesborrable.

Però avui també vull posar en relleu que l’advocació de la Mercè és en l’arrel d’un temple tan emblemàtic i universal com és el de la Sagrada Família de Barcelona. Sempre sentim dir que en l’origen de la Sagrada Família hi ha el llibreter Josep Maria Bocabella Verdaguer, però el nostre bon feligrès, l’ historiador Antoni Oliva Sala, ens recorda una altra figura avui oblidada per molts: fra Josep Maria Rodríguez Bori, pare mercedari, director i fundador d’El Propagador de la devoció de Sant Josep, òrgan de l’Associació espiritual de devots del gloriós patriarca Sant Josep que fou la llavor del Temple. Afortunadament la porta de la Mercè és una de les quatre portes interiors de la Basílica, encara no realitzades.

Recordem-nos també de visitar la Mare de Déu de la Mercè en la seva basílica. Tot i que allí es proclama l’evangeli de les noces de Canà, aquí hem proclamat el d’avui diumenge XXV de durant l’any. L’hem sentit moltes vegades i potser fins i tot ens dona alguna pista sobre una economia  en clau evangèlica. Però a mi em plauria llegir-lo i fer-ne pregària en clau d’amistat. De fet, aquesta clau la dona el mateix Jesús  Aquells treballadors de darrera hora reben el mateix que els de primera hora. I tot i que a la versió catalana traduïm “Company, quin mal t’he fet?” La versió castellana diu: “Amigo, que daño te he hecho?”. Per l’amistat no hi ha hores, ni hi ha edats. Puc ser igualment amic d’un company de l’escola, en la primavera de la meva vida, que d’una persona que ja he conegut ja de gran, a la tardor. Ho pensava ahir al matí a Santa Maria, quan celebràvem aquesta jornada informativa sobre la comunitat pastoral de Badalona. Més que davant d’un grup de feligresos, em sentia davant d’un grup de bons amics i de bones amigues, alguns de fa molts anys, d’altres de darrera hora.

Aixeca’t amiga meva, diu el Càntic dels Càntics i en aquesta “amiga” els Pares de l’Església, inspirats per l’Esperit Sant hi van veure la Mare de Déu. Mossèn Joan Galtés en el seu bellíssim llibret de meditacions marianes Per vostra mercè,  cita un fragment de la Divina Comèdia de Dante:

“O Verge Maria, filla del vostre fill,/la més humil i excelsa criatura/terme volgut per la voluntat eterna./ Vós sou aquella que tant heu ennoblit la natura humana, /que el seu autor no desdenyà /de fer-se la seva obra./ En vos hi ha la misericòrdia i la tendresa,/ en vós hi ha la magnificència,/ en vós es reuneix tot el que hi ha de bondat/ en cada criatura.”