Per vostra Mercè. Missa del capvespre a la Basílica

Estimats germans i germanes,

Bona festa major! Els carrers de la nostra ciutat bullen de tantes persones vingudes d’arreu. Molts no saben què celebrem ni qui és la Mercè. Però se sumen a la festa, la necessiten, perquè la festa és la manifestació de la joia de viure... I aquí en el redós de la Basílica, en aquest capvespre, l’evangeli ens acaba de recordar que Jesús va fer el seu primer miracle públic, precisament en el context d’una festa de noces.  Al país de Jesús, els casaments, aleshores, eren molt celebrats. Avui, dia de festa major a Barcelona, alguns hem vingut als peus de la Mare de Déu de la Mercè per demanar-li un miracle, per demanar-li que intercedeixi perquè el Senyor intervingui de manera miraculosa en les nostres vides. Potser per la guarició pròpia o d’una persona estimada, potser perquè cerques feina i no en trobes, potser perquè estàs de dol per la mort d’un ésser proper o perquè has hagut de deixar la teva pàtria, potser perquè estàs vivint una situació familiar dolorosa, o potser per una situació imprevista que et desconcerta.

Mira: aquest miracle singular de Canà és obra d’equip, és un treball en xarxa: davant d’un imprevist, Maria, amb la tossuderia de les mares, insisteix a Jesús per fer aquell signe i avança la seva hora. Maria impulsa els servents i Jesús compta amb ells que han d’omplir 6 piques de quatre a sis galledes, és a dir de 24 a 30 galledes, un esforç considerable pels qui ja estaven ocupats servint els convidats i a més fent una cosa aparentment inútil. I compta amb el majordom que és el que acaba de rubricar la qualitat del vi. Jo voldria que avui sortíssim de la Basílica amb el convenciment que hem de confiar com si tot depengués de Déu, però que hem de treballar, si pot ser en xarxa, com si tot depengués de nosaltres.

Quants miracles en la llarga història de la família mercedària! Els primers mercedaris viatjaven a l’Àfrica per oferir la seves vides en rescat dels hostatges que estaven en risc de perdre la fe. La seva obra avui es perpetua en tants missioners i cooperants que viatgen generosament per ajudar a la promoció integral d’aquest continent. Però avui també són els africans els qui venen a nosaltres, sovint desesperadament, fugint de la misèria... En el dia del migrant i el refugiat convé aprofundir en les paraules pronunciades fa ben poc pel papa Francesc a Marsella: «La integració, dels immigrants, és laboriosa, però d’amples mires: prepara el futur, que, ens agradi o no, serà junts o no serà. L’assimilació que no té en compte les diferències i roman rígida en els seus propis paradigmes, deixa en canvi que la idea prevalgui sobre la realitat i compromet el futur, augmentant les distàncies i provocant la formació de guetos que provoca hostilitat i intolerància. Necessitem la fraternitat com el pa».  

Un company colombià m’explicava que al seu país la Mare de Déu de la Mercè és la patrona dels presos o reclusos. El Papa Francesc en la seva darrera visita al personal de la presó romana Regina Coeli, va dir: « Que la presó sigui laboratori d’esperança, no només lloc de pena».  La Mercè insta a treballar en comunió per transformar els centres penitenciaris en llocs de redempció i posa el focus de manera especial als interns, les seves famílies i els treballadors, evoca la misericòrdia de Déu. Recordem que visitar els presos és una de les obres de misericòrdia corporals. Que n’és d’important i alhora difícil la visita a un centre penitenciari! Certament que no és fàcil que molts de nosaltres anem a visitar un pres, però sí que podem pregar per ell, sí que podem pregar per la seva famílies, sí que els podem donar suport a ell i a la pastoral penitenciària . Les poques vegades que he pogut entrar en una de les nostres presons a veure un pres, ha estat una experiència emotiva, inesborrable.

Vull posar en relleu que l’advocació de la Mercè és en l’arrel d’un temple tan emblemàtic i universal com és el de la Sagrada Família de Barcelona que està creixent de dia en dia. En l’origen de la Sagrada Família hi ha l’amistat entre un laic i un religiós: el llibreter Josep Maria Bocabella Verdaguer i fra Josep Maria Rodríguez Bori, pare mercedari, director i fundador d’El Propagador de la devoció de Sant Josep, òrgan de l’Associació espiritual de devots del gloriós patriarca Sant Josep que fou la llavor del Temple. La porta de la Mercè serà una de les quatre portes interiors de la Basílica, encara no realitzades.

Avui molts heu pujat o pujareu al cambril a venerar la bella talla gòtica de la Mare de Déu, ara restaurada en tota la seva bellesa sòbria per Bea Montobbio. El Dr. Jubany, que fou arquebisbe de Barcelona, parlant d’aquesta imatge deia: «sempre m’ha impressionat la digna serenor d’aquest rostre que reprodueix amb tanta tendresa els trets entranyables de la dona catalana i, particularment de la dona barcelonina. Tot pujant a venerar la santa imatge en el seu cambril, l’he contemplat moltes vegades amb devoció i en silenci: sempre he sentit com aquella serenor envaïa el meu esperit i il·luminava el meu cor amb una nova llum».  Que així sigui en cada un de nosaltres.