Acostuma't a dir que sí

Homilia diumenge XXI de durant l’any A

Diuen que la llengua no té ossos, però en trenca de molt grossos. Fa poc que parlava amb un jove de 26 anys. De petit l’havien ridiculitzat i encara porta a dins aquesta ferida, però malgrat tot, vol tirar endavant. No hi pensem, però quantes vegades una paraula inoportuna, un acte de frivolitat pot tenir conseqüències doloroses, que poden durar anys...! Quelcom semblant va passar amb el profeta Jeremies se sentia ridiculitzat, tothom es reia d’ell, fins i estava decidit a no profetitzar més, però sent en el seu cor la paraula de Déu que crema i vol seguir endavant de totes, totes.  Perquè sentia que l’amor de Déu és un valor més gran que la vida, com hem proclamat en el salm.

Jesús tracta Pere de Satanàs, adversari... És una expressió molt forta, que no fa servir ni per als fariseus, ni per als mestres de la llei. I Pere el vol dissuadir pensant fer-li un favor. És la tendència que moltes vegades és la nostra mateixa tendència. Davant del pla de Déu convé un sí -dialogat-amb el Senyor, com el de Maria, que no pas el “no” tantes vegades repetits de Pere. Un sant, en un llibre de meditació, recomana “acostuma’t a dir que no”. I en un llibre posterior de contrapunts, l’autor feia el contrapunt: “acostuma’t a dir que sí”.  

Avui preguem pels fruits del viatge apostòlic del Papa Francesc a Mongòlia. Evoquem les figures de Mateu Ricci i els seus companys també jesuïtes com Francesc, que en el seu temps van fer tant perquè el cristianisme pogués entrar a l’Àsia. La vida i l’obra i l’enginy de Ricci van estar lligades a la gran expansió missionera dictada per la política i l'ampliació comercial que van dur a terme dos països puntals de la cristiandat, Espanya i Portugal, en la seva obertura a les Índies Orientals, cosa que va portar com a conseqüència, encara que de manera transitòria, la penetració del cristianisme. Segles després tot se’n va anar en orris, pel tema de les disputes del ritus... coses, al capdavall, secundàries. M’agradaria de Francesc que aquest viatge fos un estímul perquè personalment i de manera institucional ens apropéssim molt més als xinesos que viuen i treballen entre nosaltres, lluny de prejudicis.