De fantasmes

 Diumenge III de Pasqua B

De fantasmes

Estimats germans i germanes,

l’evangeli d’aquest diumenge és molt interessant i molt actual. D’una banda tenim els deixebles d’Emmaús que han tornat, entusiastes, a Jerusalem, que han vist a Jesús, que han menjat amb ell i que l’han reconegut quan partia el pa. Noteu el contrast: uns eren pelegrins, itinerants, havien perdut l’esperança (“nosaltres esperàvem”), però l’havien recobrat. Els altres, els de Jerusalem, estaven còmodament instal·lats, i amb les portes tancades. Uns són creients, els altres es mostren escèptics. Els creients conversos i els del “vols dir...”?

És una experiència que ens passa a molts: hem viscut un viatge engrescador, una experiència positiva que ens ha trasbalsat, venim d’un recés -potser d’Emmaús o d’Effatà- que ens ha fet créixer, de la presentació del llibre del bisbe Joan Carrera, una gran experiència eclesial, dijous passat, o  d’un sopar tan festiu com el d’Aspanin que vam tenir divendres mateix... arribem a casa i els de casa potser ens contesten fredament, o ens responen lacònicament: “Ah, ja ets aquí? Ja has tornat? Potser com a màxim: Com t’ha anat? Bé, oi? Igualment tenim un projecte, un pelegrinatge, un viatge d’estudis a Anglaterra o de negocis a Costa de Marfil... el que sigui. I topem amb l’escepticisme de la família, o dels companys, o dels amics, o de la comunitat: “Vols dir?” “Vols dir que és el moment...?” “Vols dir que ara toca...?” És allò tan català que explica Jaume Vicens Vives de posar sempre, sistemàticament, pals a les rodes.

Però no deixem l’evangeli: quan aquell diumenge estan tots parlant, els d’Emmaús i els altres,  és el moment que Jesús es presenta enmig d’ells. I ells, tots ells, uns i altres creuen veure un fantasma. Encara que a les nostres traduccions parlin d’un esperit, el text grec diu clarament fantasma (del grec φαντασμα, "aparició"). Igualment tant en Marc 6, 49, com en Mt 14, 26, els deixebles, en veure Jesús, van creure que veien un fantasma, fan servir la mateixa paraula. Els fantasmes o espectres en la mitologia popular de moltes cultures, són suposats esperits o ànimes descarnades que es manifesten entre els vius de manera perceptible (per exemple, prenent una aparença visible, produint sons o olors o desplaçant objectes.). La creença en fantasmes és antiquíssima, està testimoniada des dels primers textos escrits sumeris i egipcis, es troba estesa arreu del món i en molts textos literaris. Aquí mateix, al Monestir hi ha contalles de temps dels monjos de fantasmes o d’ànimes en pena. De petits tots creiem en els fantasmes i, tot sovint, ens feien por.  A mi me’n va fer molta  veure el fantasma del Louvre, la llegenda que en el Museu del Louvre hi ha un fantasma assassí que vol apoderar-se del tresor de Catalina de Medicis. Estudis recents indiquen que encara avui molts occidentals creuen en els fantasmes. Tot i que el consens aclaparador de la ciència és que no hi ha cap prova que els fantasmes existeixin,  encara hi ha molta gent que hi creu, com hi ha molts terraplanistes o gent que nega que hàgim arribat mai a la lluna. O els que aposten per la nova història...No és el tema d’avui, però no podem menystenir ningú per les seves creences.

Quina és la diferència entre fantasma o esperit i Jesús Ressuscitat? Que Jesús Ressuscitat no és una ànima descarnada,  té cos i tant com quan es va aparèixer als deixebles d’Emmaús (Ulammaús, segons Rius) com ara que s’apareix novament al cenacle, com a la platja, menja amb ells. És que l’evangeli segons Lluc vol donar resposta a una heretgia, el docetisme. (del grec δοκεῖν/δόκησις, semblar) una heretgia dels primers temps de l'Església que atribuïa a la persona de Jesucrist un cos aparent i negava tota realitat a la seva vida humana. S'originà quan hom volgué explicar racionalment l'encarnació i passió de Crist des del dualisme espiritualista de la gnosi. No arribà a constituir cap secta determinada, però es presentà en el decurs dels segles sota diverses formes: valentinians i marcionites (segles II i III), monofisites (segle VI) i càtars (segle XI). Per això, davant del catarisme, hi ha imatges dels davallaments, que ja no són pintures, sinó imatges en 3D, com el  Davallament o el Santíssim Misteri de Sant Joan de les Abadesses Tot i que el docetisme fou  condemnat pel concili de Calcedònia (451) avui, la new age recupera aspectes d'un noudocetisme.

Per això nosaltres creiem cada eucaristia és una trobada amb el Senyor Ressuscitat, no amb un fantasma, ni amb un esperit... Perquè trobar-se amb el ressuscitat vol dir compartir el pa i el vi, però vol dir també trobar-se en comunió amb aquells que ens volten, perdonar-los i donar-los la pau.