Immolar-se

Diumenge del Bon Pastor

Sant Jeroni de la Murtra, 21 d’abril de 2024

Estimats germans i germanes,

Paulinne Lodder, una catequista d’origen holandès que viu i treballa pastoralment entre nosaltres, està convençuda que avui els nens, encara que no hagin vist mai una ovella ni un pastor, entenen de seguida la imatge de la relació entre un pastor o una pastoreta amb un animal flonjo i dur a la vegada com és l’ovella. Com que avui moltes famílies tenen animals, especialment gossos, entenen què vol dir tenir-n cura, jugar amb ells i plorar la seva mort.  Aquí a la Vall de Betlem, en plena natura, hi ha si més no dos pastors d’ovelles i de cabres, un d’ells és musulmà, el conec i és un home de condició molt humil,  afable i servicial. És una imatge, la del bon pastor, que encara avui expressa amb força que el pastor bo, el que acompanya els altres, el que es dona als altres, ensenya, adverteix, encoratja, fins i tot renya la persona que té confiada i la persona és dòcil a les indicacions d’aquell que se l’estima, tot i que no és passiva.

Mossèn Josep Rius Camps explica que Jesús empra dues vegades el verb donar: “dono la meva vida per les ovelles”, però després canvia la paraula donar per “immolar”. La immolació és el sacrifici en el qual es degolla la víctima sense atordir-la prèviament. És una mort cruel. Jesús s’immola lliurament, a una mort cruent, però ningú no li pren la vida, ans al contrari, la dona lliurament... I a Jesús el crucificaran a la mateixa hora que estaven immolant els anyells del temple. Ell que en el decurs de l’evangeli va anunciant que l’assotaran que el mataran... però sempre repeteix que ressuscitarà... Està lluitant. Immola la meva vida a fi de prendre-la de nou. Abans que l’immolin s’immola ell, però ell sap que té capacitat d’aixecar-se d’entre els morts el tercer dia. I aixecar-se d’entre els morts és tenir una vida més real encara que la present. Ha activat el seu propi esperit. Si ens servim el seu esperit podem fer coses meravelloses. Hi ha persones que han fet i que fan coses admirables, que ajuden a elevar l’esperit dels altres, com ahir mateix aquí el Vic Moliner i Paula Grande, joves artistes gironins, amb la seva poesia, ritme i música, amarats d’esperit cristià, ens van ajudar a elevar-lo.    

Quin era el secret de Jesús? Quan tenia trenta anys -una edat ja de maduresa aleshores, podríem dir uns cinquanta d’ara -viu l’experiència trasbalsadora de sentir-se estimat pel Pare en el desert, precisament en el desert... Hi ha moments lluminosos en aquesta vida que podem fer una experiència molt semblant: som fills i filles de Déu i malgrat que més d’una vegada caminem per la vall tenebrosa del Salm 23, per mitjà dels nostres pastors, experimentem l’amor sol·lícit d’un Déu amorós.

Aquesta tarda ordenaran el nou bisbe de Girona, fra Octavi Vilà. Un monjo que ara passa a ser bisbe. Mai no deixarà de ser monjo, és a dir contemplatiu comunitari. Com Sant Martí de Tours, tan venerat a les comarques gironines; tot i que ara se li encomana una missió especial, molt bonica i gens fàcil, d’acompanyar una diòcesi com la de Girona, amb tanta història i alhora amb tanta riquesa intercultural i turística. Que Sant Narcís, Sant Feliu i la Mare de Déu del Món l’acompanyin sempre fins al final dels seus dies.

Cada nit a Poblet a completes, després del cant de la Salve, hi ha dos gestos molt expressius: s’apaguen els dos ciris que acompanyen Maria i en entrar al claustre, l’abat va beneint els monjos i els hostes en silenci. És anar a dormir/morir. Que Maria pregui per ell, pel P. Octavi i per, tots nosaltres, pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort. Amen.