Com estàs?

 Moltes vegades preguntem els altres “com estàs?” . La resposta tòpica és, “sense baixar a detalls estic bé.”D’altres diuen “estic fatal”. Ja en parlarem.D’altres, senzillament “estic bé, gràcies” i menteixen perquè no ho estan. Un antic amic m’insisteix, “però com estàs interiorment?” La pregunta em recorda la del qüestionari Proust: “estat present del seu esperit” i la meva resposta, és “expectant”. Joan Capri, humorista catòlic, en un  celebrará monòleg que es titula: “el suïcida”, diu senzillament: “nosaltres no ens podem suïcidar, hem de veure encara moltes coses, hem de veure tot plegat com s’acaba tot això!”. Es referia, naturalment a la situació política de l’Espanya dels anys seixanta, però crec que no ha perdut vigència: avui la política ha passat de ser l’art més sublim, el govern de la ciutat per part dels filòsofs, a ser l’art més denostat: “tot això és política” sentim dir en sentit despectiu i cada vegada que vénen eleccions, patim una diatriba: d’una banda sabem que hem d’anar a votar, que és un deure cívic. D’altra banda, cada vegada és més difícil saber a qui votar, perquè els mals polítics, són els que converteixen les solucions en problemes i el primer problema és anar a votar sense tenir clar a qui. Per tant és vigent aquell aforisme de Moltmann quan diu: “més val un final tràgic, que una tragèdia sense final.” I què hem de dir quan la mala política contamina les nostres institucions? Algú es preguntarà i què té que veure tot això amb l’evangeli d’avui? Doncs molt. Perquè Jesús al final dels seus dies va insistir especialment en el manament nou, el manament de l’amor. Per què? Doncs senzillament perquè els seus Apòstols, els que ell havia cridat, no s’entenien entre ells, no s’estimaven. Per això els arriba a manar que s’estimin. El papa Benet XVI, afirma que l’amor no es pot manar en el sentit d’imposar. I té raó perquè l’amor o brolla d’un cor lliure o no és amor. Ell en fa una lectura teològica: Déu ha estat el primer d’estimar-nos, per tant quan ens mana que l’estimem no fa altra cosa que demanar-nos que li retornem una mica d’aquell amor que ha sembrat als nostres cors.  Però jo em permeto fer una altra lectura. Aquí a les comarques gironines, no diem “envia’m un article”, sinó “manda’m un article”.  Enviar és sinònim de “mandar”. I el manament nou és sinònim d’enviament nou. Per tant, la formulació correcta de la pregunta “com estàs?”, d’un laic a un prevere hauria de ser: “on et sents enviat a estimar?” I aleshores la resposta per a mi seria clara. Però evidentment és personalíssima. Anem a celebrar l’ápat de l’amor. Pregunten-nos: “Jesús ressuscitat, on m’envies a estimar?”