Destrenar l'amor de Déu

Santíssima Trinitat 2024

Avui és la festa de l’amor de Déu. I l’amor de Déu és un misteri. I el misteri no és per resoldre’l, com es resol un problema de matemàtiques, en el misteri ens hi hem d’endinsar i ens hi hem de submergir cada dia. Perquè quan més ens endinsem en el misteri no l’entenem més sinó però ens posem en condicions de comprendre’l millor. I un mètode és el destrenat. Perquè l’amor de Déu ens apareix com un tot i ho és, però  l’amor de Déu ens apareix trenat. És possible destrenar-lo sense perdre la seva essència?

La nostra mestra per destrenar aquest amor trinitari és Maria. Ella és en efecte, la filla del Pare, la Mare del Fill i l’Esposa de l’Esperit Sant. Com es relacionava Ella amb les tres divines persones?

En el cas de la seva relació amb Déu Pare convé meditar el magnificat: en el magnificat apareix i es qualifica l’amor de Déu: “per l’amor entranyable del nostre Déu”. El magnificat és un cant de lloança marià que ben recitat, ben cantat, ben resat i aprofundit ens ajuda molt a veure les meravelles que Déu Pare obra cada dia en nosaltres. Per això a l’Església el resem cada dia en acabar la jornada. Però ja des del primer moment del dia el podem experimentar si veiem sortir el sol. Ahir el veia sortir lluny d’aquí, al costat d’una amic que m’explicava que el cor li bategava amb força. No deixem de veure sortir el sol, sempre que ens sigui possible.

En el cas de la relació de Maria amb Déu Fill, Diuen que l’amor que més s’assembla a l’amor de Déu és l’amor d’una Mare. En aquest sentit n’hi ha prou amb recórrer als passatges de l’evangeli on Maria apareix.  I la relació de mare i fill tenen moments molt bells com el Nadal o la Pasqua. És més Jesús va aprendre molt de la seva Mare (cada vegada més tinc la certesa moral que ella és la protagonista de moltes de les paràboles de Jesús, és la dona que pren el llevat i l’amaga dins de tres mesures farina, fins que tot queda fermentat, que Maria és la dona que escombra la casa fins que troba la moneda perduda, que és Ella la qui explica a Jesús la paràbola de les noies previsores i desprevingudes...) que ella és la dona que quan Jesús creix comença a viure moments de tensió, com quan es perd en el Temple, com a Canà de Galilea: “no ha arribat encara la meva hora”, això que l’evangeli ho despatxa en poques paraules, en una pel·lícula es transforma en una discussió típica de la que les mares tenen amb els fills. O quan li diuen que la seva mare i els seus germans estan a fora esperant-lo”. I Jesús surt amb aquella mena de retret: “qui és la meva mare i qui són als meus germans”. Però també Maria és la que rep el testament del seu Fill al peu de la creu, tenint per testimoni del deixeble estimat. Com és la nostra relació amb Jesús? Com la que tenen els amics que caminem junts: passem de tot: moments de goig compartit, moments de tensió i de discussió, però l’amistat si és autèntica és indissoluble.

I com és la relació de Maria amb Déu Esperit Sant? Des de les primeres pàgines de l’evangeli es pot constatar: en l’anunciació, la promesa de Gabriel és que “l’Esperit Sant vindrà sobre tu”. Maria és, també, la que impulsada per l’Esperit, se’n va decididament a la muntanya a casa de l’Elisabet per tal d’ajudar-la, la dona gran i en estat que la necessita, Maria és la que propicia el primer signe de Jesús en una festa; Maria és la que viu de retop totes les diatribes sobre Jesús en la seva vida pública, la que es manté ferma al peu de la creu i fa seu l’amor de totes les mares i de tots els pares que heu vist morir un fill. Maria és la que que torna a reunir els apòstols i deixebles dispersos per Pentecosta. Nosaltres, a cada Eucaristia, demanem al Pare que reuneixi tots els fills dispersos pel món,  però per què? Perquè rebin el seu Esperit, per això cada missa pot esdevenir una nova Pentecosta.

Acabo. Sant Ignasi en la seva autobiografia explica que quotidianament feia l’experiència de dialogar amb cada una de les tres persones de la Santíssima Trinitat i que també dedicava una estona a fer col·loqui amb totes tres. Quan veiem la sortida de sol, estem fent l’experiència de l’amor de Déu Pare, del qual ens ha parlat el salm 32 i ens sentim fills i podem cridar com ens ha dit l’apòstol: “Abbà, Pare!”. Quan ens reunim els amics al voltant de la taula de l’altar o de la taula de casa, estem fent l’experiència de l’amor de Déu Fill, del Fill de Déu objecte de fe i de dubte d’aquells apòstols porucs que dubtaren fins el darrer moment, com ens ha dit Sant Mateu. Quan enmig dels carrers i places del nostre món veiem tants signes que ens parlen d’una realitat que va més enllà de la que els nostres ulls veuen, estem fent experiència de Déu Esperit Sant. I segurament és en l’eucaristia on fem més experiència del diàleg interior i comunitari amb les tres divines persones, com ho feia el Pelegrí i així podem sortir-ne en missió, batejant, com ens ha dit l’evangeli, en el nom del Pare i del Fill li de l’Esperit Sant.