Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge de la Sagrada Família 2025 A tota família hi ha ancians, hi ha adults i hi ha infants. Jesús diu que si no ens fem com infants no entrarem en el Regne del cel (Mateu 18,3). Des d’una lectura racionalista, aquesta és una afirmació paradoxal, perquè tots pensem que som o voldríem ser adults madurs i responsables i sembla que fer-se infant sigui fer una regressió.   Però evidentment aquest no és el sentit de les paraules de Jesús. A Catalunya ja diem que “infants naixem i infants tornem”. I és ben bé així i potser no està tan allunyat del que diu el Senyor, que fou mediterrani com nosaltres. Les persones quan ens fem grans ens anem tornant més necessitades d’afecte, com els nens i nenes, estem més en el nostre mon, sovint fantasiós, ens entotsolem com els nens quan juguen sols, fins i tot, físicament, ens anem reduint. Aquesta és una manera natural de fer-se infant. I, en cert sentit, pot ser també sobrenatural. Durant la missa del dia de Nadal, una anciana de la residè...

  Nit de Nadal La Nit de Nadal commemora un naixement que va canviar la història, el del Fill de Déu. Però des del punt de vista humà, aquest naixement va canviar també la història de Maria i de Josep. Quan neix un nen es converteix en el centre d’atenció de totes les famílies i també degué   ser així naturalment, en el si   de la Sagrada Família, tot i que en una situació ben peculiar, fora de casa, allotjats en un estable dins una cova... Aquells joves esposos varen trigar temps a tornar a casa. Després de Betlem, a tocar de Jerusalem va venir un llarg periple per Egipte, motivat pel naixement de Jesús i les amenaces d’Herodes. Tots hem viscut i vivim naixements en el si de les nostres famílies. Ho sabeu els pares, com tots els vostres horaris s’han trastocat perquè s’han de posar en funció de la criatura que ha nascut. Ho sabeu els avis que si sou jubilats joves, us tocarà feina, bonica, però feina. I ho sabeu també els germanets grans que deixareu de ser els reis ...

 Quart diumenge d'Advent Intencions Àngel Alsina Pons capellà gironí actiu a Àvila i a Salamanca Santiago Prat Domènech, pare de família, feligrès de Santa Maria de Badalona, badaloní. En pau reposin!   El realisme de Josep Homilia diumenge quart d’Advent Davant del seu astorament, Josep ja tenia ordit el seu pla: desfer en secret l’acord matrimonial. I la veu de l’àngel el va dissuadir. Calia que seguís endavant. Li ratifica que Maria ha de tenir un fill i que ell, Josep, li ha de posar nom. I Josep, tot seguit, dòcilment, rectifica, pren Maria a casa com a esposa. Se la jugava: Maria hauria pogut ser considerada adúltera. El fet de portar-la a casa, era salvar-la i evitar-li una pena tan dura com era l’apedregament. Estar disposat a canviar els plans és un signe de maduresa i de realisme. Diuen que rectificar és de savis. Josep canvia de plans perquè en silenci escolta la veu de l’àngel i se’n refia. Això significa que ell, artesà, sabia estar sol.  ...

En la missa exequial de Santiago Prat Domènech Parròquia de Santa Maria de Badalona, 22 de desembre de 2025   Silenciosament el Santiago Prat ha marxat. Ha respòs novament la crida del Senyor i dòcil ha seguit les passes dels pares, de la germana, del fill. I ens deixa els desconcert de la seva partença i alhora una gran esperança Vaig conèixer el Santiago Prat quan era vicari de santa Maria, els anys 1986 al 1993. El veia sempre a missa, acompanyat de la Patxi i de la Núria. El vaig retrobar el 2014 quan vaig tornar com a rector. Hi havia una diferència: ara en Santi participa molt més de la litúrgia, llegia les lectures habitualment i si calia ho deixava tot ben preparat…Vaig tenir el goig de celebrar l’aniversari del seu casament, les noces d’or. amb la Patxi. Quina alegria aquell dia! Tots hi éreu. Era un home de fe. Convençut. S’ho creia. I et feia partícip dels recessos als que acudia. Enamorat de la seva esposa, entusiasta dels seus cinc fills, dels seus vuit nets, sen...

  Diumenge III d’Advent Què volem dir quan parlem del goig? Vet aquí una paraula en desús. Abans quan una persona anava ben arreglada, es deia “fa goig!”. Quan l’Antoni Gaudí va completar la torre de Sant Bernabé de la Sagrada Família, li va voler preguntar al mestre de cases com la trobava, i l’home, li va dir senzillament: “¡Fa goig!” una resposta que va complaure molt a l’arquitecte perquè la façana era, precisament, la façana del goig, dels misteris de goig. El goig no és exactament el mateix que el gust. Hi ha persones que quan les presentes a algú diuen “molt de gust”, però rarament diuen “molt de goig”. El goig és assaborir una alegria íntima. Ahir vaig tenir l’ocasió de visitar la nau del Gorg a Badalona, on diuen que hi ha 400 persones que aviat seran desallotjades per ordre judicial. En vaig sortir amb ganes de plorar. Era tot el contrari al goig. Em va desplaure molt i em vaig sentir impotent. Com poden tornar aquests amics, aquests germans, a viure el goig d’exi...

  Diumenge II d'Advent Estimats germans i germanes, els qui vivim o treballem enmig de parcs naturals estem travessant un moment difícil amb motiu de la febre porcina africana. Davant d’aquesta epidèmia, la Generalitat de Catalunya ha dictat mesures severes: en 91 municipis s’ha activat el tancament total d’accés al medi natural, amb tot el trasbals que això comporta a les persones que surten a orejar-se o a fer exercici, a passejar els gossos, a córrer, a anar amb bicicleta o, senzillament, a caminar per la muntanya... o que pugen a dinar a alguns dels restaurants que hi ha en els parcs. Afortunadament, les activats econòmiques en espais tancats queden al marge d’aquestes severes mesures Fins i tot els qui acudeixen a missa en alguns dels recintes religiosos que hi ha en els parcs s’han vist afectats per les restriccions... Sortosament   el temple del Sagrat Cor, i el parc d’atraccions del Tibidabo romanen oberts. Caldrà estar atents a l’evolució d’aquesta febre, la porci...