Febre porcina

 Diumenge II d'Advent

Estimats germans i germanes,

els qui vivim o treballem enmig de parcs naturals estem travessant un moment difícil amb motiu de la febre porcina africana. Davant d’aquesta epidèmia, la Generalitat de Catalunya ha dictat mesures severes: en 91 municipis s’ha activat el tancament total d’accés al medi natural, amb tot el trasbals que això comporta a les persones que surten a orejar-se o a fer exercici, a passejar els gossos, a córrer, a anar amb bicicleta o, senzillament, a caminar per la muntanya... o que pugen a dinar a alguns dels restaurants que hi ha en els parcs. Afortunadament, les activats econòmiques en espais tancats queden al marge d’aquestes severes mesures Fins i tot els qui acudeixen a missa en alguns dels recintes religiosos que hi ha en els parcs s’han vist afectats per les restriccions... Sortosament  el temple del Sagrat Cor, i el parc d’atraccions del Tibidabo romanen oberts. Caldrà estar atents a l’evolució d’aquesta febre, la porcina vull dir, en les properes setmanes, sobre tot ara que s’atansa el Nadal.

Ja en els darrers anys moltes persones estaven seriosament preocupades per l’afluència de porcs senglars en el medi urbà i periurbà.  Destrosses de contenidors, accidents de trànsit, por, etc.

De fet el fenomen, si més no en l’àmbit rural, no és nou. Ja el Salm 80 diu:

Una vinya  vas portar d’Egipte;

per plantar-la, tragueres els nadius.

Li havies deixat el terreny net,

va arrelar-hi, va omplir tot el país.

La seva ombra cobria les muntanyes,

el seu brancatge, els cedres més alts;

els seus sarments s’estenien fins al mar,

els seus rebrots, fins al Gran Riu.

Com és que has derrocat la seva tanca

perquè en prenguin el raïm els vianants?

Hi entren els senglars a devastar-la

i les malures dels camps la devoren.

Aquí mateix, a Sant Jeroni de la Murtra, el rei Joan II d’Aragó i Catalunya, en plena guerra civil catalana amb la Generalitat (1462-1472) venia a caçar l’os i el porc senglar per aquestes muntanyes. Ací, avui, els ossos s’han erradicat, però no els porcs. Perquè arran d’aquesta nova pesta (així ho anomenaven a pagès) ens hem adonat que els porcs -senglars o no- al capdavall són porcs. L’amic Francesc Nadal, de la cooperativa Conreu Sereny, em comentava ahir mateix que arran d’aquesta febre, ens hem fet conscients de la potència econòmica que representa el sector porcí per Catalunya. Queden exclosos però, per motius religiosos, molts dels que abans anomenàvem nous catalans que no prenen ni botifarra ni cansalada.

Per cert, per què la febre porcina s’anomena africana? Es veu que la malaltia va néixer fa molts segles a l’Àfrica oriental -d’on diuen que prové, per cert, la humanitat. I del contacte dels porcs amb altres mamífers (els suids) i amb les paparres. Però també es creu que la pesta que van portar les naus de Colom en el segon viatge (1493) fou deguda a una truja de les illes Canàries que estaven infectades, i no per això a la pesta se l’anomenà guanxe o canària.  Com diu el meu bon amic Josep Lluís, s’hauria d’anomenar febre porcina cerdanyolenca...

Joan Baptista, des del silenci del desert, alçava la veu en contra tanta hipocresia. Nosaltres, en virtut del nostre baptisme, que ens ha fet sacerdots, profetes i reis, convé que també l’alcem en aquesta hora.