En Santi Prat ha marxat

En la missa exequial de Santiago Prat Domènech

Parròquia de Santa Maria de Badalona, 22 de desembre de 2025

 

Silenciosament el Santiago Prat ha marxat. Ha respòs novament la crida del Senyor i dòcil ha seguit les passes dels pares, de la germana, del fill. I ens deixa els desconcert de la seva partença i alhora una gran esperança

Vaig conèixer el Santiago Prat quan era vicari de santa Maria, els anys 1986 al 1993. El veia sempre a missa, acompanyat de la Patxi i de la Núria. El vaig retrobar el 2014 quan vaig tornar com a rector. Hi havia una diferència: ara en Santi participa molt més de la litúrgia, llegia les lectures habitualment i si calia ho deixava tot ben preparat…Vaig tenir el goig de celebrar l’aniversari del seu casament, les noces d’or. amb la Patxi. Quina alegria aquell dia! Tots hi éreu. Era un home de fe. Convençut. S’ho creia. I et feia partícip dels recessos als que acudia. Enamorat de la seva esposa, entusiasta dels seus cinc fills, dels seus vuit nets, sentia com Maria, que el Senyor havia fet en ell meravelles i ho compartia amb naturalitat. Havia sentit la vocació a la santedat que és la plenitud de l’amor. Un amor abnegat que ja estima sense esperar res a canvi.

La pèrdua de la Núria va representar a tots -i per a ell en particular- un cop molt fort. Veure partir una filla abans que els pares és quelcom d’antinatural no previst. Però el va sostenir la fe. Una fe madura i alegra. La fe del que sabia que l’esperaven els seus pares Joaquim i Rosa i la seva germana estimada. I que també l’esperaria la Núria. Ara ve Nadal i aquest any les festes per a vosaltres seran diferents. Sentireu la seva absència i alhora la seva nova presència. Demanem el Senyor que nosaltres reconeguem amb alegria les meravelles que Déu fa en cada un de nosaltres.

 

Sonet alexandrí amb doble estrambot a Santi Prat Domènech el dia del seu comiat.

Et diem a reveure, bon amic Santiago Prat

ben abrigat per l’estima i el dolç caliu dels teus

te’n vas silent, més amunt de les neus

a retrobar-te amb la Núria que ja hi ha arribat.

 

Quina abraçada tan tendra us haureu donat!

el teu cor abnegat reposa per fi de les creus

que la vida t’ha dut fins l’hora dels adeus,

cridat per la plenitud de l’amor, la santedat.

 

Des d’allí per la Patxi seguiràs vetllant amatent

ella ara ja sent la teva inesperada absència

però la teva llum serà tothora una presència,

 

Has estat bon marit i pare sempre provident

quina  joia  retrobar-te amb pares i germana

i amb els companys d’una bomba d’aigua que l’or dimana!

 

Tot i que creiem que ara ens mires a tots des de dalt,

que en serà de diferent, sense tu, aquest Nadal!

 

Santa Coloma, la teva patrona de Centelles

t’acompanyarà amb ella pel camí de les estrelles