Corpus 2026

 ntencions:

Avui preguem pel Josep Boter Dulcet: el Senyor que li ha donat ja l’ha cridat al seu costat. Que en pau reposi, al costat de la seva esposa Conxita i que tots dos vetllin per la seva gran família. La seva botiga al carrer de Mar i a Canonge Baranera és la més antiga i coneguda de Badalona.

Benvinguts als qui heu pujat com cada any en la Romeria del Rincón del Arte (Manolo-Víctor) i també als de la Faràndula i a l’Ezequiel Barrios.

Homilia

Celebrem amb molta alegria la festa del cos i la sang de Crist. Corpus era una festa molt celebrada aquí a la Murtra. Fins i tot posaven botigues per vendre. Ja aleshores com ara es feia l’ou com balla, un joc d’aigua que ens atrau.

Avui tenim cura del nostre cos. Anem al metge, al gimnàs, a la clínica... procurem una alimentació sana. És important i és congruent. Mens sana in corpore sano, deien els clàssics. Amb els anys fins i tot aprenem els avisos que el cos ens envia.

Un cos que està cridat a se un amb el cos de Crist, una sang que està cridada a ser una amb la sang de Crist.

Doncs de la mateixa manera que tenim cura del cos físic i espiritual, de la seva vocació, hem de tenir cura també del cos social del qual formem part... Cada vegada més hi ha persones que són aquí, de cos present, però estan lluny d’aquí amb la seva ment. Avui aquí sou d’unes associacions que té molta solera. Ho heu experimentat tant al Rincón com a la Faràndula: quan un membre del cos pateix, és tot el cos el qui pateix. Quan un membre s’alegra, tot el cos s’alegra. N’he estat testimoni. Però això demana una mirada atenta, perquè el que ens és més fàcil és quedar-nos reduïts a la nostra zona de confort. I estar atents al cos, demana respecte, és a dir, una mirada atenta i sensible al qui pateix. Moisès recorda al poble que la duresa del desert és l’ocasió per conèixer els sentiments del cor.

Dimarts rebrem el papa.  Una visita important, esperada i significativa. Molta gent vol ni que sigui veure’l, encara que ni el puguin escoltar... però si Robert Francis Prevost és un ésser humà com nosaltres, podríem dir. Sí, però és també el papa, el bisbe de Roma, el successor de Pere i la força espiritual i simbòlica d’aquesta figura és realment impressionant. Un dels seus amics més propers, César Piscoya, peruà, company de més de trenta anys diu d’ell: “és algú que es va proper, que es converteix en amic. Si cal plorar, plora amb tu, si cal riure, riu amb tu; si cal somiar, també somia amb tu. Comparteix fins i tot els moments de desesperança. No tem tocar la carn de l’altre: acull, abraça i es commou profundament amb la nostra realitat”.  És un home de gestos.  Fa dos anys, quan el poble d’Íllimo patia el pas del cicló Yaku, ell s’hi va presentar: No va fer discursos, ni portava càmeres de televisió al seu costat, només va asseure’s a repartir els paquets que portava: pa, llet en pols, aspirines i sal- i a escoltar.

Veure el papa, encara que sigui per televisió, és començar a entrar en comunió amb ell, que porta sobre les espatlles el pes i una responsabilitat mundial. I veure’l també en els diversos escenaris que s’han triat l’estadi olímpic, la catedral, Montserrat, la presó de Can Brians, Sant Agustí, la Sagrada Família. Cada lloc té el seu simbolisme i la seva força amagada.  El papa ha estat a Badalona, al barri de Sant Roc si més no dues vegades, la parròquia d’aquell barri és portada per agustins.  Per això ell aquest nadal va pregar per les persones  desallotjades de la nau de Badalona. Parla amb coneixement de causa.

El Papa és matemàtic, analític, racional. Però també és tennista, es mantén en forma i no sap d’on li vindran les pilotes que li llencin. Cada dimarts se’n va a Castelgandolfo, per desconnectar.

Combregar és entrar en la intimitat de Jesús. Siguem conscients d’allò que fem. Submergim-nos en el cos i en la sang de Jesús Ressuscitat. Ell ens darà forces per sortir en missió, com surt el Papa, que ha viatjat a diversos països de l’Àfrica i ara viatjarà a Canarias que és per on entren els emigrants. Uns gestos ben eloqüents.

 

Sonet alexandrí en la vinguda del Papa Lleó XIV a Barcelona

7 de juny de 2026, el Cos i la Sant de Crist.

 

Què ens vols dir Papa Lleó, amb la teva vinguda?

Per a tu el llenguatge del gest és important

ens parles de viure amb sol·licitud constant

atents, a l’entorn, a tota criatura desvalguda.

 

L’alta torre de Jesús et dona la benvinguda

i els reclusos de la presó de Can Brians, plorant

i els peruans i d’ètnies germanes tot cantant

a Sant Agustí Nou del Raval hi haurà gran moguda.

 

A Montserrat, besaràs els peus de la Moreneta

I a la Catedral, Santa Eulàlia la ben parlada

en silenci atent et farà una gran abraçada.

 

A l’estadi olímpic, tennista d’àgil raqueta,

seràs campió d’una popular audiència

però només t’importa que creiem en la Providència.