Francesc Giol ha entrat en el Gran Silenci

En les exèquies del Francesc Giol i Castelltort

Parròquia de Santa Maria, 15 de juliol de 2018

Introducció

El Francesc en els darrers anys ha fet tot un procés d’interiorització i de silenci, podem dir que ara ja ha entrat en el gran silenci. I és allí on el trobarem, en el silenci, allí on ens continuarem comunicant amb ell. El so del gong que escoltarem ens ho recorda i ens convida a fer un moment de recolliment.

Homilia

Moltes gràcies en nom de la Rosa als mossens que avui ens acompanyen, mossèn Andreu Oller, vicari episcopal i rector de Sant Josep, l’Agustí Viñas que és la persona que més anys ha acompanyat en Francesc des de la Conreria fins ara, el P. Jesús Renau, jesuïta, que no sols ha estat un autor que ell havia llegit, sinó un amic que ha tingut a prop. Els dos diaques mossèn Lluís Cortada i mossèn Quim Sabater, l’acòlit, Josep Giralt i en Joan Fornaguera que amb el ministeri del cant ens ha acompanyat en tants moments importants. I a tots vosaltres germans i germanes que ompliu a vessar aquesta església.

 L’evangeli d’aquest diumenge, dia de la Resurrecció, ens ha dit que Jesús va enviar els apòstols de dos en dos, per mostrar-nos com dos poden ser u, com han de ser u. I en Francesc i la Rosa ens heu donat un gran testimoni d’unitat. El dia del vostre casament, el 15 d’abril de 1978, ja fa quaranta anys, l’Agustí us deia: “en aquesta festa voleu comunicar la presència de Déu que teniu, heu fet de la vostra un treballar per estendre el Regne de Déu aquí a la terra, d’una manera pobra, d’una manera senzilla, d’una manera joiosa, d’una manera compromesa... sentint-vos comunitat.” Així ha estat.

I vosaltres reblàveu els vostres compromisos matrimonials cantant només vosaltres dos, “Fent camí per la vida” dels Esquirols Sí aquests anys us ha tocat de fer camí, us ha tocat menjar la pols, però no heu dubtat del compromís ni mai no heu tingut un no... i sempre heu dit: “Endavant...”

Quantes lliçons de vida i d’unitat ens has donat aquests dies, Rosa! Estant el costat del Francesc tothora, dialogant-hi, pregant, plorant serenament... Quin testimoni d'unitat i de pau! I quin goig dins del dolor de morir a casa on les parets ens parlen de tantes vivències. I els fills en Bernat, la Clara i en Joan, l’Adrià... fent pinya al costat vostre. I la petita Jana, que va ser una de les darreres paraules que va poder articular el Francesc.

En Genís de Tera ens deia en un watsapp: “la seva mare Maria Àngels demanava plorant que es curés i que se l’emportés a ella. Però afegia que Jesús el volia ja”. Maria Àngels, Maria Carme, gràcies pel vostre testimoni, estem al vostre costat.

El Francesc i la Rosa heu estat i sou uns amics fidels. Recordo que alguns que som aquí quan us vaig conèixer en aquell pelegrinatge a Sant Jaume de Compostel·la el 1975.  I recordem els llargs anys de presidència del Francesc a l’Associació que porta el nom  d’Amics de Sant Jeroni. Quantes amigues, quants amics que teniu. Quants han passat aquests dies per casa seva, quants omplen de gom a gom aquesta església de Santa Maria que és casa vostra! Molts de vosaltres ens podríeu dir alguna vivència de la relació amb el Francesc, però el vostre silenci és eloqüent.

En Francesc va néixer en un poble, en un bany de llibertat. I ha estat un home d’església. El Seminari Menor de la Conreria, el Grup dels 30, Sant Jeroni de la Murtra, les comunitats de base de Badalona i Sant Adrià de Besós, la xarxa de laics de Badalona, laicat XXI, la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre... I durant un temps també la comunitat mundial per a la meditació cristiana(WCCM). Sor Pilar, Clarissa de la Divina Providència, m’ha fet arribar un missatge de condolença on recorda la serenor amb que el Francesc, la Rosa, la mare i tots heu portat aquest temps. Amb la seva pèrdua i la del Llorenç Casanovas, la xarxa s’ha esquinçat una mica i ens tocarà de sorgir-la com feien els pescadors a la platja.

Sempre amb aquesta visió: aprofundir i donar a conèixer la vocació i la missió dels laics i també de les persones que han quedat al marge de la vida –els descartats del Papa Francesc- i que no troben el seu lloc.  Per la seva condició de psicòleg ha pogut conèixer l’ànima humana...

Sant Francesc d’Assís era un referent lluminós i darrerament Sant Ignasi de Loiola. En Francesc va fer els exercicis espirituals en la vida ordinària i es va formar per acompanyar laics que els volguessin fer. També Santa Teresa d’Àvila.

Avui aquí omplint aquesta església sou una icona vivent d’aquella visió d’Església que té el papa Francesc: una piràmide invertida, amb una immensa majoria de laics i una petita minoria de ministres al vostre servei.

Ahir al tanatori hi havia alguns companys de feina. Vosaltres sabeu que davant dels conflictes en Francesc ha sabut donar-li mitja volta més. Aquest pas més interpel·lava i quan el veieu entrar dèieu: “Hi ha en Francesc, avui us entendreu”.

Quan va saber la gravetat de la malaltia en Francesc va dir: “em disposo a afrontar-la passa a passa i a posar-me en mans dels metges i de Déu.” I així ha estat.

Avui tots tenim els ulls posats en la Rosa, la Rosa els té posats en el Francesc i el Francesc els té posat en Déu.

Abans de l’aspersió

En Francesc va ser batejat de petitó i ha viscut aquesta condició de batejat i ha ajudat a viure-la a molts d’altres, fins ara als 62 anys. Ens pot semblar massa aviat, però voleu dir que amb tot el que hem escoltat, no ha estat una vida molt i molt plena?