En els 120 anys del títol de ciutat

Mn Richard i ministres de l’altar

Sr. Tinent d’Alcalde, senyors regidors

Diaconesses de l’Església Baptista de Badalona

Representants d’altres comunitats

Germanes i germans,

Avui, dia 1 de juliol de 2017 fa exactament 120 anys que la Reina regent, Maria Cristina d’Habsburg, va signar el decret que convertia la vila de Badalona en ciutat. Ella mateixa l’havia visitat nou anys abans, el 1888, l’any de l’Exposició Universal de Barcelona. L’any 1997 quan fou el centenari ja en vam fer memòria agraïda i vam posar una placa commemorativa. Cent vint anys no és un número gaire rodó, però és tota una trajectòria que ja fa goig i un motiu de donar gràcies a Déu., El 1897 fou un any que Barcelona, en créixer ràpidament, va absorbir vàries poblacions al seu voltant: Sants, Les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals que van passar a ser nous barris o districtes de la ciutat. Hagués estat molt versemblant que Badalona hagués quedat també absorbida i integrada a la gran urbs com un barri més. Però no fou així. Algú ha dit, amb raó, que la Reina ens va salvar de ser un simple barri. I avui som la tercera ciutat de Catalunya. Una ciutat és un assentament de població amb atribucions i funcions religioses, econòmiques i politico-administratives. La ciutat és font de cultura i d’humanisme. El 1897 ja feia molts segles que existia aquesta parròquia, la més antiga de la ciutat. En aquest indret en el decurs d’aquests cent vint anys i llevat el parèntesi de la guerra, molts cristians han estat batejats, han rebut la primera comunió, han celebrat l’eucaristia, s’hi ha casat o han acomiadat algun familiar volgut. És bonic que avui persones que resideixen fora de Badalona senten que tenen aquí les seves arrels i mitjançant les xarxes socials mantenen el seu contacte amb Badalona o ens visiten quan poden.

El badaloní Francesc de Paula Giró i Prat (pare del Domènec Giró, artesà tan actiu en aquesta parròquia) va ser el primer ciutadà de Badalona perquè va néixer el 2 de juliol d’aquell mateix any. Ell fou el qui va reproduir la maqueta del llit de Maria Assumpta, avui dipositada al Museu.

Badalona avui manté la seva personalitat. I l’Església, que ha preservat el seu patrimoni, continua molt present en el calendari cultural de la ciutat. Fins al punt que les grans manifestacions ciutadanes neixen de fets religiosos. El mes de gener l’arribada dels mags pel pont del petroli i els fanalets, és l’Epifania del Senyor.  La Setmana Santa amb la benedicció de Rams, la Moixiganga i les processons del Dijous i del Divendres Sant, tan concorregudes, sol caure els mesos de març o abril. El mes de maig tenim la festa major de Sant Anastasi, amb la crema del dimoni i la passada amb el Sant, tan colorista. El juny, les festes de Corpus que acabem de celebrar. L’agost, l’Assumpció de la Mare de Déu, la festa major. El novembre els fidels difunts amb la processó pel cementiri vell i la dança del Mortitxol.  I el desembre el Nadal  tan celebrat, amb la tradició dels pessebristes tan nostre. I sense comptar les festes del barri, els romiatges i els aplecs. I quanta gent es mobilitza! Portants,cantaires, geganters, grallers, bastoners, castellers, satanasis... Les nostres festes tenen unes arrels cristianes evidents. La vida de la ciutat seria una altra sense les parròquies i comunitats religioses.

Però no és solament el que anomenem cultura popular. La música, tan present a la nostra ciutat, amb l’Orfeó Badaloní, les Corals, té en el seu repertori moltes peces d’arrel cristiana. També el teixit associatiu de Badalona, el Círcol Catòlic i moltes d’altres entitats tenen una rel cristiana.

I tot això no és cap motiu d’orgull sinó exigència de servei. És una gran responsabilitat per a l’església.

Fa 120 anys pràcticament no s’entenia el fet de ser ciutadà si no s’era també cristià. Era el que s’anomenava règim de cristiandat. Ara això, sortosament ha canviat: la nostra societat avui és plural. En doneu testimoni els representants de les religions i confessions que avui us heu aplegat aquí. Però això no lleva que l’Església tingui un paper destacat en la cohesió i àdhuc en el lideratge social. Entitats com les parròquies, les comunitats religioses, Càritas, Roca i Pi, Folre... vinculades d’una manera o d’una altra a l’església catòlica fan un gran servei...

Jesús de Natzaret va viure i va exercir el seu ministeri en pobles i aldees, però això no treu que viatgés a la Ciutat Santa de Jerusalem i probablement a Sèforis, d’on procedien els seus avis, una altra gran ciutat l’arqueologia va posant al descobert. Les lectures d’avui ens ha parlat d’hospitalitat. Badalona ha estat tradicionalment ciutat de pas, oberta a la Mediterrània, amb importants vies que la travessen... Però quan a Badalona avui trobem una persona privada de sostre ens costa molt de donar-li aixopluc. Ara com mai els hostals i les pensions no disposen places. El de l’habitatge social és un dels nostres reptes més greus. Caldria un gran pacte local per a l’habitatge amb la intervenció del sector públic i privat.

Cal també reconstituir el teixit social. Encara avui moltes persones dels barris “baixen” a Badalona, però dissortadament moltes persones del centre no acuden mai als barris. El papa Francesc promou una església en sortida, per què no anem més a conèixer la realitat dels barris que configuren la nostra ciutat?

Estimats germans i germanes, en aquesta eucaristia que celebrem unim tots els nostres motius d’agraïment pel fet de ser ciutat i demanem que aquests que som ciutadans de la terra, esdevinguem un dia ciutadans del cel.

I acabo amb aquells versos de 1924 d’Encarnació Escofet de Solà, dedicats a Santa Maria, la nostra Regina del Cel: “Divina Senyora- que en l’alta Camaril/ regiu Badalona- en setial gentil./Mireu amorosa-aqueixa ciutat/que es vesteix de gala-en el jorn preuat”.