miércoles, 11 de mayo de 2011

En la festivitat de Sant Anastasi

11 de maig de 2011


Benvolgut mossèn Joaquim, rector de Santa Maria i arxiprest
Germans capellans concelebrants de les parròquies i comunitats religioses de Badalona, Tiana i Sant Adrià
Sr. Alcalde i digníssimes autoritats
Representants d’altres religions
Confrares de Sant Anastasi
Germanes i germans,


“No tingueu por dels qui maten només el cos però no poden matar l’ànima.” No tingueu por, aquest va ser el clam de Jesús, que va anar al suplici de la creu, va ser també el convenciment dels màrtirs, que en aquell context de persecució eren animats per sant Pau,: “Qui serà capaç d’allunyar-nos de Crist que tant ens estima? Els contratemps, la por, les persecucions... la mort sagnant?” No tingueu por, va ser també el clam amb que va iniciar el seu pontificat el Papa Joan Pau II que acaba de ser beatificat a Roma. No tingueu por, obriu de bat a bat les portes a Crist... No hem de tenir por, perquè la por paralitza, impedeix d’actuar. No és una valentia il•lusa, és el coratge del qui se sent estimat: la persona que se sent estimada, no té por.

Estem celebrant la festa d’un màrtir que probablement sofrí el martiri amb d’altres companys. El martiri no és una qüestió del passat, dels primers cristians, avui com ahir continua havent-hi persecució a cristians en el nostre món. El Secretari del Consell Pontifici per la Justícia i la Pau va denunciar davant de l’Organització per la Seguretat i la cooperació Europea que els cristians s’han convertit en el grup religiós més perseguit del món. El nombre de cristians que sofreixen persecució arreu del món ronda els 100 milions, els qui moren per odi a la fe, són considerats màrtirs. “Aquells qui venen de la gran tribulació” de què parla el llibre de l’Apocalipsi.

Els màrtirs són els testimonis. Els qui han donat testimoni vessant la seva sang. Hi ha moltes maneres de donar la vida, es pot donar de cop com feren i fan els màrtirs i es pot anar donant en el dia a dia, amb abnegació, lliurant el nostre temps, minut a minut... Quants testimonis al voltant nostre de persones que donen la vida al voltant nostre! Aquells pares que vetllen a la UCI el fill petit malalt. Aquells que han de fer equilibris per arribar a final de mes. Els voluntaris del FOLRE, de les Càritas parroquials, de tantes organitzacions solidàries que hi ha avui a Badalona, els educadors de carrer, els qui fan els nostres barris més alegres... I també aquells polítics que us lliureu al servei de la ciutat i que sovint sou tan incompresos. En aquestes vigílies electorals no us volem ni podem donar altra consell que visqueu fidels a la vostra consciència i que compteu amb nosaltres.

La nostra Badalona és romana. La magnífica ampliació del museu ens mostra didàcticament el seu subsòl. On es poden visitar les restes de les Termes i del Decumanus maxiums, un dels conjunts arqueològics d’època romana més importants de Catalunya. Diversos indicis ens permeten creure que des de molt antic hi hagué una comunitat cristiana a Betulo, com aquell plat on hi apareix representat un peix signe identificatiu dels cristians. Al segle I hi havia ja entre nosaltres existien molts cristians mantinguts en la clandestinitat i més o menys disseminats. Pels anys 60 els cristians eren tinguts per uns elements subversius, supersticiosos, encara no se’ls feia gairebé cabal en cercles governamentals. Al segle III les coses havien canviat.

Anastasi. Un nom que significa resurrecció. Havent marcat el pas dins de l’exèrcit romà, aquest fill de Lleida (segons documents de la Paeria) es trobà, per la seva fe, marcant el pas entre les files dels màrtirs (segle III). El decret episcopal de celebració de la festa de Sant Anastasi a la nostra ciutat va ser tot un esdeveniment: “quina eufòria els badalonins i, sobretot els confrares, de tenir un sant tan nostrat, la sang del qual havia fecundat miraculosament el nostre humil terrós” (Joan Soler i Amigó) “Els pares batejaven llurs fills barons amb el nom d’Anastasi, i es conta que no hi havia casa mitjanament acomodada que no tingués un quadre o una imatge figurant el soldat màrtir badaloní i que arreu de la vila es van bastir capelles en honor del sant patró”.

Però avui estem de festa i la festa és la manifestació de la joia de viure i de creure. Celebrem amb molt de goig la festa de Sant Anastasi el nostre patró màrtir que ens convida a donar la vida amb generositat i evoquem la nostra romanitat, amb les paraules del poeta Sebastià Sánchez-Juan

“SOM ROMANS (fragments)”

Blanc de túrgides veles llatines,
el mar nostre glateix món enllà.
Som romans amb corona d'espines
de l'espai on plovia el mannà.

Per la Roma dels màrtirs la vida
reverbera en l'esvelta ciutat
i la parla que es romp estremida
perpetua en bells himnes el flat.

Som romans per Minerva i Maria,
pel no-res exaltat i per Déu,
amb colors d'estrident fantasia,
amb sol d’Àfrica en lúbrica neu.

Hem patit. Ens pertany la llum clara
amb què ens vérem gustant el pa dur.
¿I què fóra l'amor, santa mare,
sense plors ni sang viva per tu ?

Avinguts amb l'arada que estova
i vermells de vi verge en bot vell,
som romans, alletats per la Lloba,
redimits amb la sang de l'Anyell.


Que Sant Anastasi gloriós pregui per la nostra ciutat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.