Sonet a Conxita Munsó Prats

 

Sonet amb estrambot agraït a Conxita Munsó Prats (1934-2025). Parròquia de Sant Llorenç de Maçanet de la Selva, 18 de febrer de 2025, festa de Sant Jordi monjo.

 

T’has adormit, florits els ametllers:

són preludi d’eterna primavera

bell signe de pau i blanca bandera

anuncien matins nous riallers.

 

Estimada fins als moments darrers,

avui clous per fi una llarga carrera

mestressa de casa i hostatgera

d’afamats pelegrins i forasters.

 

L’amor més semblant a l’Amor de Déu

és el que transmet una bona mare

que vetlla sempre i, dolça, ens empara

 

El Pare t’abraça i tu ens dius adeu

ens mires ja a tots amb els teus dos ulls,

vencedora en el temps de tants esculls.

 

Gemma n’ets una bona aprenent

tractes els ancians maternalment.

 

Tota la família de Roca i Pi

està agraïda del teu noble SÍ.

Comentarios

Entradas populares de este blog

10 claves para comprender la Sagrada Familia de Barcelona

Carta abierta al profesor Lorente sobre los restos de Colón

Carta oberta al nou director de Ràdio Estel