Els criadets

Homilia diumenge XXV de durant l’any

Divendres es va presentar el llibre De Lluc a Teòfil, del savi biblista Josep Rius Camps, un recull dels seus articles setmanals a Catalunya Cristiana.  Fou un acte acadèmic solemne i, alhora, amable i proper. Deia el Rector de l’Ateneu, el Dr. Armand Puig, que en l’autor “s’han trobat l’anàlisi i la intuïció”. Val la pena que el llegim i sobre tot que captem el seu mètode. Doncs bé, mossèn Rius, afirma que Jesús és l’acompliment del Projecte de Déu. Un Projecte, afegia (humanament parlant) abocat al fracàs... I si rellegiu les paraules dels malvats en contra del just que avui recull el llibre de la Saviesa, veureu que en són de terribles i, alhora, d’actuals: “Posem-lo a prova, ultratgem-lo i torturem-lo, a veure si es manté serè; comprovarem si sap suportar el mal, condemnem-lo a una mort vergonyosa...” Un mal ordit, una conxorxa, un pla secret per fer el mal. La dissort del just, en mans dels torturadors, és quelcom que s’ha repetit i es repeteix en el decurs de la història i ahir com avui les xarxes dels maliciosos treballen en la foscor de l’anonimat. N’hem d’estar atents, vetllant que no ens enxampin.

El context de persecució que Jesús va viure en els darrers temps de la seva vida pública es fa palès per la discreció amb què passava per Galilea: “no volia que ho sabés ningú” perquè tenia la intenció d’impartir als deixebles un ensenyament que xoca amb l’expectació que ells havien dipositat en el Messies.  I els anuncia la passió, mort i resurrecció del Fill de l’Home...I què vol dir “el Fill de l’Home”, és un hebraisme que s’hauria de traduir, senzillament, com “l’Home”. Jesús realitza l’Home en plenitud, portat a perfecció.  Però els deixebles encara s’entretenien discutint quin d’ells era el més important... Set de protagonisme. Homenets davant de l’Homenot. Que trist és per a un mestre, per a un líder, per a un pastor, per a un pare o una mare de família quan sent que fins i tot els més propers estan lluny! Potser alguna vegada ho heu experimentat...  

Però també deia mossèn Rius que aquell fracàs acaba amb l’aixecament, amb la resurrecció. I Jesús desbarata les expectatives dels apòstols quan arriben a casa, a Cafarnaüm,  amb l’exemple de l’infant. Els nens, aleshores, eren els últims de les famílies. Gairebé no tenien drets reconeguts: la infantesa com a tal no existia. Els nens eren projectes d’home o de dona, sovint mà d’obra barata o gratuïta. Menjaven els últims de les sobres de la gent gran, eren els criadets dels adults (Latorre). I Jesús, reivindicador dels febles, pren el noi, el posa enmig i l’alça: “Qui acull un d’aquests nois perquè porta el meu nom, m’acull a mi i qui m’acull a mi, no m’acull a mi sinó al qui m’ha enviat”.

Els nens per a Jesús són el símbol dels més dèbils. I l’atenció material i espiritual als infants és criteri de fidelitat a l’Evangeli (I.Gomà). Preguntem-nos, quin és el més petit de la meva família... de vegades pot ser l’últim net, sí, però moltes d’altres pot ser l’avi o la tieta, o aquell parent que passa tantes hores sol... Quin és el més petit de la parròquia? Els nens que bategem, els que reben a catequesi, aquelles persones adultes o ancianes potser amb algun trastorn, que venen cada diumenge a missa i que fins i tot serveixen l’altar? O els pobres de tantes menes que truquen a la porta de Càritas o del despatx? Deia mossèn Via Taltavull, que l’església és catòlica perquè tots hi cabem. I quins són els més petits del planeta?

Avui, des de la nostra comunitat de Santa Maria de Badalona, tan montserratina, felicitem al P. Manel Gasch, escollit nou abat de Montserrat. Vinculat familiarment a Badalona, fou ell qui el 2018 ens lliurà la relíquia del beat Fulgenci Albareda, que avui venerem a la parròquia i qui, en aquella avinentesa, feu una conferència  sobre aquest monjo heroic que el precedí en el seu càrrec de majordom del Monestir. A ell l’encomanem. El P. Gasch ha passat de “majordom”, el servidor major de la casa, a Abat, pare de la Comunitat. I donem gràcies a Déu per aquests 21 anys de guiatge espiritual del P. Josep Maria Soler en qui sempre hem trobat escalf, orientació i acolliment. Que Déu el beneeixi també en aquesta nova etapa.