Una altra independència

Diumenge del Domund, 2020

Estimats germans i germanes,

Acabem d’escoltar com a Jesús li plantegen una pregunta enverinada: si és lícit pagar o no el tribut al César. Els qui li plantegen són enviats pels fariseus i partidaris d’Herodes Antipes La pregunta va precedida d’una mena d’elogi molt ben pensat però intuïm que pervers. Reconeixen a Jesús que diu sempre la veritat, que ensenya de debò els camins de Déu i que no obra per complaure els homes. Tres afirmacions veritables però mogudes per l’afany d’adulació.

Cada text s’ha de posar en el seu context perquè, si no, es converteix en un pretext.  He dit que uns que li plantegen la pregunta enverinada són partidaris d’Herodes Antipes, fill d’Herodes el Gran, que volien la independència dels jueus enfront del poder romà. Herodes Antipes és el monarca feble i corrupte que pressionat per Herodies, la mare de Salomé, va ordenar l’execució de Joan Baptista i que es va mofar de Jesús a la Passió titllant-lo de boig.  Per cert que aquest monarca roí i la seva dona van acabar exiliats de Palestina per decret de l’emperador Calígula, a sant Bertrand de Comenge, un petit poble dels Pirineus a només 30 quilòmetres de la Vall d’Aran. Però ja podia ser corrupte el monarca que per a molts la fi, en aquest cas la independència jueva, justifica tots els mitjans.

Tornem a la pregunta .Si Jesús respon que sí, el poden acusar de blasfem perquè els qui li plantegen  creuen que l’únic rei d’Israel és Déu i el César és un pagà opressor del poble, violador de les seves lleis i tradicions, que eren moltes. En canvi, si Jesús respon que no el poden acusar de sediciós perquè es mostra contrari al pagament de l’impost i per tant no reconeix l’autoritat política dels romans a Judea(J.Latorre).

Jesús que defensava dir sí quan és sí i no quan és no (quan la pregunta és honesta) diu l’evangelista que s’adona de la seva malícia i surt per la tangent, amb molta intel·ligència. Els contesta amb una altra pregunta: de qui és aquesta figura i el nom que hi ha escrit? I quan li responen el que ell ja sabia de sobres, els respon amb la sentència: “Doncs retorneu al César allò que és del César i a Déu allò  que és de Déu.” Aquesta resposta ( «retorneu a l'Cèsar i “doneu” a Déu ...») implica un trencament radical, no “contra”, sinó “sobre” Roma, per crear una humanitat de Regne, que no s’estabilitzi com a Imperi militar , ni es concreti en els tributs. En aquesta línia, ell vol que els seus deixebles i amics no paguin més diners al César, no perquè el retinguin per a ells (o per a un tipus d’Estat Jueu), sinó perquè el tornin, no per iniciar una guerra, vencent a diners del César amb un altre de més fort, sinó creant una humanitat sense diners ni tributs. Alerta, Jesús sap que hi ha diner, i que el diner és important (com queda reflectit a les paràboles del dracma de dona, donatiu de la vídua, etc ) però sap també que les coses de Déu se situen per sobre (fora) del tribut o denari / diners del César (cf. Mc 12, 15). El Regne de Déu és gratuïtat i no pot comprar-se o vendre amb diners (cf. 14, 5-7). (X.Picaza).

Estimats germans i germanes davant d’un panorama polític tan convuls com el que estem assistint, el Papa Francesc ens recorda que cada dia se’ns ofereix una nova oportunitat, una etapa nova. No hem d’esperar-ho tot dels qui ens governen, perquè fora infanti. Gaudim d’un espai de coresponsabilitat capaç d’iniciar i generar nous processos i transformacions. Siguem part activa de la rehabilitació i l’auxili de les societats ferides” (Germans tots, 77).

Els missioners i les missioneres als que avui diumenge del Domund tenim presents de manera especial, humanament parlant han fet un mal negoci, en molts casos han deixat la possibilitat de fundar una família, de tenir un futur professional brillant per anar-se’n a d’altres cultures on han hagut d’aprendre altres llengües i mentalitats, on han posat en risc la seva salut i la seva vida i sovint amb un resultat, sempre humanament parlant, poc rentable. No obstant tenen el goig íntim d’estar a prop dels qui més pateixen i en especial en aquest temps de pandèmia, “d’ésser testimonis de l’amor incondicional de Déu i de l’Església per a tota la humanitat.”(Omella). Per això repeteixen amb fermesa, com aquesta religiosa ja gran del cartell d’enguany: “Aquí em tens. Envia-m’hi”. I aquesta independència els fa lliures de tot jou interessat.

Anem a celebrar el memorial agraït i gratuït de la passió del Senyor. Que cadascú en el seu cor i tots com a comunitat fem també nostres aquestes paraules del profeta: “Aquí em tens. Envia-m’hi” i tot, fins i tot quelcom tan atractiu com el diner, quedarà relativitzat.