Exili i comunicació

Diumenge XXIII

Estimats germans i germanes,

La situació de Jesús que descriu l’evangeli d’avui no és fàcil. Diuen els biblistes que se situa en el moment que Jesús s’ha vist obligat a exiliar-se en territori pagà per la pressió que exerceixen sobre els seus deixebles les autoritats jueves que han vingut expressament de Jerusalem. L’experiència de l’exili. De l’allunyament dels poderosos que ens pressionen de tantes maneres. L’experiència de tants exilis que avui viu el planeta. L’experiència que en la nostra  mesura podem viure cada un de nosaltres. Ahir, en la trobada de confrares a Montserrat, passàvem a prop del monument a Pau Casals, on  hi ha inscrita  aquella frase del Pessebre que resumeix tots els exilis: “Quan s’acabarà tan llarg caminar per terres estranyes!”. Afortunadament, també arribem a familiaritzar-nos amb les “terres” que de primer ens semblaven estranyes és a dir en els contextos estranys, com els que estem vivint.  Perquè hi ha un exili interior que comporta sortir de la nostra zona de confort i arriscar-nos a avançar cap a un altra estil de vida.

Però fins i tot en aquell context diferent, el Senyor continua fent el bé i guarint els qui pateixen dificultats de comunicació. Els problemes de la comunicació avui sovintegen i, de vegades, no els detectem i estan en l’arrel de molts conflictes.  Quantes vegades darrera un conflicte de relació el que hi ha és una mala comunicació insuficient, atropellada o escassa. Anem massa de pressa. L’ús compulsiu del mòbil i de les noves tecnologies, instruments que en principi són pensats per comunicar-nos, provoca al final noves addiccions. Cal recuperar la conversa pausada, amical, sempre que es pugui, presencial... Ho recorda el nostre arquebisbe aquesta setmana: “escoltar és un dels actes d’amor més profunds, que implica sortir de nosaltres mateixos per rebre el que l’altre ens vol comunicar. Malgrat les diferències que puguem tenir amb el nostre interlocutor, sabem que hi pot haver espurnes de veritat en allò que ens diu”.

Quants elements de reflexió han sorgit de l’entrevista del Sant Pare a la COPE, una hora i vint minuts. Val la pena escoltar-la: respostes pausades, pregones, matisades, intel·ligents, serenes... Paraules valentes sobre la necessària reconciliació o sobre la importància de no adoptar actituds tràgiques.

Avui convivim amb persones de procedència o de cultura diferent, que han viscut el seu exili... i sembla que ens entenem, però no ens acabem d’entendre. I hem de fer un esforç recíproc.  

Davant del soroll eixordador de tants missatges com rebem al capdavall de la jornada, com apreciem el silenci interior! De vegades vindríem a l’església i només faríem que silenci. De vegades, voldríem fer callar el parlar per parlar, per dir només les paraules justes, aquelles que són capaces de donar futur i llibertat. Només en el silenci floreix la nostra interioritat. Jesús treu aquell malalt d’enmig del brogit i se l’emporta i se n’ocupa personalment. Com escriu Jordi  Latorre, Jesús és el profeta messiànic que transforma les persones per fora (guarició) i per dintre (conversió).

Si vivim l’eucaristia en profunditat, fraternalment, amb silenci interior, se’ns desclouran les oïdes del cor, el sentirem present en molts moments de la jornada i sabrem trobar les paraules justes per comunicar-nos amb sentit.