En la Solemnitat de l'Assumpta 2019

Benvolgut mossèn Richard Twagirimana, P. Agustí Borrell ocd, Mn. Ignasi Torrent i Mn. Esteve Espí, preveres concelebrants, Mn. Quim Sabater diaca i ministres de l’altar.

Membres de la nostra comunitat i d’altres comunitats de Badalona

Representants de la taula de religions

Alcaldessa en funcions i regidors

Geganters, grallers i bastoners

Germans i germanes

Estimats tots,

si un fill o un nét vostre o potser un veí us preguntés: com és  que avui vas a missa a santa Maria? Podríeu respondre: per tradició, perquè és la festa major i no hi falto cap any, perquè represento tal parròquia o comunitat, perquè fa anys que em vaig casar aquí, perquè vull veure ballar els gegants... però aquestes són raons més o menys superficials. Jo crec que n’hi ha una de més profunda que no gosem verbalitzar: i és que tots volem ser feliços però la nostra felicitat sovint ha de conviure amb els patiments físics o morals. I si hem vingut aquí es perquè intuïm que Maria, enmig de molts patiments -la Mare de Déu dels Dolors- fou feliç i no solament ho fou en el seu temps sinó que ho és ara plenament. Avui constatem que una vegada més la nostra generació li està dient “benaurada”, feliç tu, perquè has anat per bon camí, tal com tu mateixa va preveure en el Magnificat: “des d’ara totes les generacions em diran benaurada”. Però aquesta felicitat no és un pur estat d’ànim, és la felicitat que dóna estimar i sentir-se estimat en plenitud: “El Senyor obra en mi meravelles.” Amb la ma al cor: Déu obra meravelles en cada un de nosaltres: vivim, estimem i rebem amor, molts tenim família, tenim amics, tenim feina...I en canvi donem més importància a allò que ens manca o al que ens fa patir.

A l’himne final d’aquesta missa, al Madona Santa Maria, recordarem que juntament amb el cel i la terra el mar canta les lloances de Maria. Hi ha un lligam antiquíssim entre Maria i les aigües primordials. Entre Maria i el mar. De manera que moltes esglésies del litoral tenen per titular l’Assumpció de Maria com Santa Maria del Mar.  A Elx que aquests dies presenta el seu Misteri -patrimoni de la humanitat- hi ha viva la tradició que Maria va arribar-hi per mar. Avui al final de la celebració, el Francesc Lleal ens explicarà el per què de l’exvot Maria Assumpta que tenim a l’església en record del bergantí rodó badaloní que va portar el nom de la nostra parròquia arreu del món. Després el grup Cantaquetx cantarà la bellíssima havanera 'A la Maria Assumpta' lletra d’Enric Bayé i música d’Isabel Antequera. Gràcies a tots. I al final el beneirem.  Sobre del rètol del vaixell, com un contrast o un complement, hem posat una imatge singular presa per una fotògrafa badalonina d’una sèrie que ha estat premiada. És una dona musulmana que s’està banyant vestida a les aigües de la Mediterrània. Ha estès els seus braços com si volgués acollir els seus fills errants en les aigües del Mare Nostrum; aquesta dona ens ha fet pensar en Maria Assumpta, coberta també amb vel, que obre els seus braços per acollir tants fills cansats d’estar cansats. Avui és un badaloní Oscar Camps el qui amb el seu equip ha portat l’oenegé Proactiva Open Arms (braços oberts) al prestigi humanitari que la distingeix. Però em pregunto, si aquests refugiats poguessin finalment desembarcar i truquessin a les nostres portes, a les de Badalona, sabríem acollir-los? Senzillament crec que no, perquè avui dissortadament a la nostra ciutat no tenim encara resoltes les emergències socials. Per això avui llanço un prec a vosaltres les nostres autoritats locals perquè amb les aliances que calgui pugueu fer front a aquest dèficit. Em consta que és una preocupació que no tenim resolta.

Mossèn Richard: ara fa quasi deu anys que treballes pastoralment entre nosaltres, primer com a adscrit i després com a vicari al costat de l’enyorat mossèn Joaquim Vidal, de mossèn Ignasi Torrent i de mi mateix . La teva bondat i l’autenticitat de les teves conviccions han captivat a molts, adults, joves i infants... Permet que et digui que ets com un estendard de l’Àfrica a Dalt la Vila de Badalona. Has fet un gran esforç per fer teva la nostra cultura. Ara el nostre arquebisbe t’ha demanat que, sense deixar de ser vicari de Santa Maria, pasturis també la parròquia germana de la Mare de Deu de Montserrat al barri del Sant Crist. No sé com t’ho faràs...! En aquest nou ministeri, segueix el consell de l’apòstol a Timoteu: “sigues assenyat en tot, suporta els sofriments, fes obra d’evangelista, compleix bé el teu ministeri.”

No puc deixar de recordar avui mossèn Andreu Pascual, rector d’aquesta parròquia durant vint-i-cinc anys, des del 1984 fins al 2009, ell se’n va anar a la Casa del Pare el passat 9 de juny. Molts el recordeu per la seva bonhomia, el seu acompanyament sol·lícit i el seu humor transcendental. En el seu temps entraren per primera vegada els gegants a la parròquia tal dia com avui, però ara veiem que ell feu també amb discreció una obra gegantina.

Que Maria, Assumpta al Cel, ens regali un raig de la seva plenitud, i que les onades, desfent-se argentades, portin tothom a port segur.

“Maria Assumpta és per tu

per qui cantem la tonada,

una havanera que al vent

s’escamparà a banda i banda.

joiell de la nostra mar,

de les mars, la més gran dama,

la que amb el seu navegar

fa badar l’ona quan passa,

joiell de la nostra mar

avui en aigües estranyes:

sigui quin sigui el teu port

-pel cor no hi ha cap distància-

t’arribarà aquell cantar

i tu sabràs pel bagatge

que és Badalona qui sents

que és Badalona qui flaires

que és Badalona que veus

que és Badalona qui canta

la Badalona on la mar

va de bracet amb la Rambla”

(A la Maria Assumpta. Havanera. Lletra: Enric Bayé i música Isabel Antequera)