miércoles, 30 de septiembre de 2015

Sant Jeroni vehement i penitent


Homilia  en la festivitat de Sant Jeroni
Sant Jeroni de la Murtra, 30 de setembre de 2015

Celebrem amb molt de goig la festivitat de Sant Jeroni, patró d’aquest antic Monestir. Sant Jeroni és un dels pares de l’Església llatina. Era un home de gran cultura i vehemència. Però també va viure una vida humil d’oració i de penitència. Des de Betlem, prop de la cova on havia nascut Jesús, va participar admirablement en els problemes de l’Església. La preocupació de les coses locals no ens ha de fer oblidar que hem de tenir la mirada posada en les universals.

L’any vinent farà 600 anys de l’arribada a aquest Monestir dels primers monjos és un esdeveniment veritablement històric pel qual ens hem de preparar. Avui he felicitat les jerònimes de Bellesguard. La més gran 96 anys, però tenen una novícia i alguna postulant. “Hi ha moviment” em deia esperançada la priora, sor Trinitat.

La lectura de l’Evangeli d’avui ens ha parlat d’aquelles cofre que conté coses modernes i antigues. És la dinàmica de conservar i crear, una dinàmica que aquí al Monestir la vivim quotidianament. Conservar l’antic, crear el nou obliga a un discerniment i aquest discerniment només es pot viure en la solitud i el silenci. Cultivar la solitud i el silenci és un dret de tota persona. Perquè correspon a un deure. Tenim dret a fer solitud i silenci, perquè tenim el deure de viure en solitud i silenci.
Els orígens de la vocació carmelitana de Teresa de Cepeda y Ahumada (Àvila 1515 – Alba de Tormes, 1582), més coneguda com Santa Teresa de Jesús, o “la Santa”, el cinquè centenari del naixement de la qual celebrem cal buscar-los, entre d’altres, en la seva devoció envers Sant Jeroni. Quan el pare de Teresa va decidir internar-la al convent de les Agustines de Gràcia d’Àvila, on s’educaven donzelles nobles, una greu malaltia la va obligar a sortir del convent. No se sap res d’aquesta dolència que la Santa només cita amb la frase: «Dióme una gran enfermedad, que hube de tornar en casa de mi padre». Sí que sabem que durant la seva convalescència, el seu oncle, Pedro de Cepeda, li dóna per llegir les Epístoles de Sant Jeroni, que la farien decidir a prendre els vots i a entrar en les carmelites.

Aquest estiu he pogut visitar la Murtra Bellavista del Silencio, a Colòmbia. I també he estat a Fúquene, també a Colòmbia, on es bastirà aviat una nova murtra. També se’n farà una a Rancagua (Xile), al costat de la capella de Gaudí i en algun altra indret, encara més al sud.
Vaig dedicar un sonet, amb transcendentals a la futura murtra de Fúquene

Fúquene es páramo y es laguna
"Trono de Dios" quiere significar:
es lo más natural santificar

la Belleza del lugar que nos acuna.


Bendita sea la hora y oportuna
que hallásteis un altar que glorifica

en un alto cerro que magnífica
la Bondad silenciosa: qué fortuna!

 
 Aqui la Verdad resplandecerá
 si entramos en la soledad silente
 esa que hoy anhelamos tanta gente.

 
 Una nueva murtra nos nacerá
 muy dentro de la tierra colombiana.

 Bienvenida a la red joven hermana!

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.