domingo, 30 de septiembre de 2018

El sermó del petit servent


Homilia diumenge XXVI de durant l’any

El fragment de l’evangeli que avui hem llegit ve de seguida del que vam proclamar diumenge passat i que ha estat anomenat “el sermó del petit servent” (Cf. Rius Camps). Jesús i els seus estan reunits a la caseta de Cafarnaüm, el centre de la missió. El Mestre, posant aquell noi, aquell petit servent en el centre, continua donant lliçons d’actitud apostòlica, d’esperit comprensiu, d’atenció als dèbils, d’horror a l’escàndol (Gomà)
“N’hem vist un que es valia del vostre nom  per treure dimonis”.  Treure dimonis per Marc l’evangelista és una manera de significar l’eficiència de la missió cristiana: és allunyar el mal i tot allò que impedeix la comunió.  Joan reconeix que aquell exorcista actuava en nom de Jesús, però afegia:  “no és dels nostres”.  Encara li faltava  l’esperit de comprensió: confon els qui estan substancialment a favor o en contra de la causa de Crist, amb el zel de marginar els qui actuen dins de la gran comunió eclesial però no pertanyen al nostre grup. “No és dels nostres”, una frase que avui continuem escoltant i que ens fa mal a les orelles. Per raons doctrinals i històriques els cristians ens hem dividit en diverses esglésies i comunitats. Malgrat les pregàries, els fòrum de diàleg i alguns acords doctrinals , costa molt de recuperar la unitat perduda. Però en la pràctica del bé podem actuar plenament units. És l’ecumenisme de la solidaritat. Jesús beneeix el qui ofereix un vas d’aigua a tot aquell que treballi per ell i la seva causa.
Una altra lliçó d’aquest evangeli és sobre l’escàndol. Escandalitzar vol dir ser causa culpable que un altre perdi la fe.  En l’ànima dels petitons, dels senzills, dels nens, la Fe és un tresor diví que demana respecte, mirada atenta i cura sol·lícita. No els podem encomanar la corrupció.
Jesús no proposa l’auto mutilació de membres, que sempre l’Església ha prohibit. Com hem d’entendre doncs aquest tallar-se un membre o treure’s un ull? És un hebraisme per indicar que si tu mateix hi ha algú o alguna cosa que posa en perill la teva fidelitat a Déu, aparta’l de tu encara que et sigui tan proper com les teves mans, els teus peus o els teus ulls. Ressona amb força la imatge de formar part d’un mateix cos.
El desig de Moisès en la primera lectura: “Tant de bo tot el poble del Senyor tingués el do de profecia i que el Senyor els donés a tots el seu esperit”, s’acompleix en la vida cristiana. Quan som ungits pels crisma ens incorporem al seu poble per ser “sempre membres de Crist sacerdot, profeta i rei, per a la vida eterna”
El P. Arturo Sosa, general de la Companyia de Jesús, ha visitat Barcelona. Ha parlat amb esperit profètic del món, de l’Església i de la Companyia de Jesús avui. Va recomanar prendre’s seriosament totes les dimensions ignasianes, partint d’un examen que s’ha de fer des de l’acció de gràcies; va dir que perquè hi hagi fraternitat, cal la justícia i la reconciliació. La  Companyia de Jesús avui cada vegada es refia més dels laics que al costat dels jesuïtes formen un cos apostòlic: avui hi ha 10.000 persones laiques que col·laboren estretament amb la Companyia.  També va dir que ja ha passat la cristiandat, que no era gaire cristiana; ara el món secular ens allibera de ser cristians automàticament. Avui ser cristià només pot ser fruit d’una elecció lliure. Som col·laboradors d’una missió que no és nostra i tots estem cridats a fer-la allí on som. El Pare Sosa es va referir també a la pobresa, que és fruit de la injustícia i  a la pobresa escollida dels religiosos, en canvi, és fruit de la llibertat.
Avui és Sant Jeroni, pare de l’Església. Jeroni Emilià home culte, estudiós i traductor de la Bíblia no va escriure cap regla, perquè ell mateix era la regla vivent. Renuncià a una vida d’honors i dòcil a l’Esperit es retirà en la pobresa de la gruta de Betlem on nasqué Jesús, per aprofundir en la lliçó de la Bíblia el llibre dels llibres. Que ell beneeix el badaloní Monestir de la Murtra –avui lloc de silenci i de pau- i en faci cada vegada més un far d’espiritualitat per la nostra ciutat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.