El Camí, experiència de llibertat

 

En la Solemnitat de Sant Jaume 2022

Benvolguts concelebrants (Mossèn Antoni Deulofeu, gràcies al qual vaig començar a col·laborar amb aquesta parròquia de Santa Maria)

Alcalde i regidors

Familiars de Jaume Galobart

Pelegrins de Sant Jaume i acollidors del pelegrins a Montserrat

Membres del cor “En Clau de Veu” de la Societat Coral la Badalonense, Anna Roma (soprano) Miquel González (orgue) i Josep Muñoz (director i autor de la missa que estem celebrant).

Pedro Baos, autor dels dos quadres del presbiteri

Catifaires que heu preparat aquesta catifa, bella mostra d’art efímer...

Germanes i germans,

Diuen els biblistes que els dos apòstols que habitualment seien a la dreta i a l’esquerra de Jesús, als llocs d’honor, eren Pere, el cap de colla i Judes, el qui portava la bossa dels diners. Podríem dir, avui, el director i el tresorer. Quan Maria Salomé, tieta valenta i deixeble del mateix Jesús, demana pels seus fills Jaume i Joan aquests llocs d’honor, està demanant que Pere i Judes siguin rellevats dels seus càrrecs. Salomé no anava gaire errada: perquè Pere i Judes, els càrrecs de més confiança del grup dels apòstols seran els qui trairan Jesús: Pere amb les tres negacions i Judes venent-lo per un grapat de monedes. Jesús, serenament, ajuda a Salomé i a Jaume i a Joan, a relativitza els honors i el poder. L’honor més gran és el de donar la vida i, després de Pentecosta, Jaume i Joan la van donar, lliurement, per amor als seus germans i per això al Regne, deuen seure a la dreta i a l’esquerra del Mestre.

Avui contemplem a Sant Jaume, a Santiago: el seu sepulcre a Compostela, ha atret i atrau centenars de milers de pelegrins en el decurs de la història. A hores d’ara, en aquest 2022, ja han pelegrinat a Santiago més de cinquanta-mil pelegrins. Per què hi ha tantes persones, creients o no, que avui se senten mogudes a fer el Camí?  Perquè el pelegrinatge és una experiència de llibertat. Ja a l’Edat Mitjana, el Camí de Santiago feia possible la comunicació en llibertat. Fins i tot històricament els presoners s’han redimit de les seves condemnes pelegrinat. El Camí és la síntesi de la nostra vida i, un bon pelegrinatge és una experiència de llibertat que t’ho pot canviar tot. (Aquesta setmana, un bon amic que anava a pelegrinar a Lourdes va tenir un accident la vigília i és a l’hospital. Tinc la certesa que està fent el pelegrinatge interiorment).

En aquesta eucaristia solemne hi participeu també uns altres homes i dones lliures, que sou els artistes, els creadors de noves epifanies de bellesa dels quals parlava Joan Pau II. El Papa Wojtyla us escriu que “quan amb l’edicte de Constantí es va permetre els cristians a expressar-se amb plena llibertat, l’art es va convertir en una llera privilegiada de manifestació de la fe” (Carta als artistes,7).

Una epifania: estem escoltant la missa composta pel mestre Josep Muñoz. Ve a càrrec del cor “En Clau de Veu” de la Societat Coral la Badalonense, Anna Roma (soprano) Miquel González (orgue) i tot sota la direcció del mateix Josep Muñoz, s’estrenarà el proper 15 d’agost, Solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu aquí mateix. I en Joan Pujol Maresma interpretarà l’himne de Sant Jaume al violí, davant de l’Apòstol.

Una altra epifania: aquests dos grans quadres que hi ha al presbiteri i que són dos olis de grans dimensions obra del pintor badaloní Pedro Baos Castellanos. Pedro, tot el nostre agraïment. Representen dos sants pelegrins: Sant Jaume i Sant Roc. Als peus d’ambdues imatges hi ha la següent pregària: SANT JAUME APÒSTOL I PELEGRÍ GUIEU LES NOSTRES PASSES I SANT ROC, COPATRÓ NOSTRE PRESERVEU-NOS DE TOT MAL. Tots dos tenen un somriure als llavis, tots dos tingueren en Maria un referent lluminós. Maria fou la qui primer va pelegrinar a veure la seva cosina Elisabet.

Una tercera epifania, aquesta del que s’anomena “art efímer” : Catifaires de Badalona ha preparat una bella catifa al presbiteri amb un motiu Jacobeu. És un pelegrí jove que esguarda el camí.

Els artistes que, amb el vostre art sou testimonis privilegiats del més enllà entre nosaltres.

Avui fem també memòria agraïda del bon amic Jaume Galobart, delegat del Catecumenat i d’Apostolat Seglar de Terrassa i comentarista de Ràdio Estel, que solia participar cada any d’aquesta eucaristia a la nostra parròquia. En Jaume va morir el passat 4 de març, a l’edat de 68 anys. Feia ben poc que havia mort també la seva mare. Estigué ingressat a l’habitació del costat del recordat bisbe Toni Vadell, amic seu, que va morir unes setmanes abans, el 12 de febrer. Són estels del nostre camí. En Jaume Galobart era un laic que vivia a fons la seva condició de batejat, va exercir càrrecs de responsabilitats en el seu bisbat de Terrassa i els va fer compatibles amb la seva feina d’impressor, amb la bondat que irradiava, amb la seva fidelitat. I també amb les seves rutes contemplatives que foren una forma de pelegrinatge.

He somniat que quan Maria, que encara vivia, va anar fins a  Caesaraugusta a Saragossa, a l’altra punta de la Mediterrània a trobar el seu nebot Santiago i els seus set deixebles, pelegrins que tornaven decebuts, anava acompanyada d’una altra dona, la pròpia Salomé, mare de l’apòstol que, aleshores, va contemplar amb els seus ulls com aquell que somniava per un lloc tan destacat no podia fer marxa enrere. Per això, a l’Himne a Sant Jaume que hem cantat, al·ludim a la Verge del Pilar: “Ferma i segura com aquella columna/que et va lliurar la Mare de Jesús/a Catalunya/roman la fe cristiana/bé celestial que vas donar-nos Tu”.