Homilia Sant Jaume 2018

Estimats germans i germanes,

Aquesta estola ha estat el present d’un amic guatemalenc que fa anys que viu i treballa entre nosaltres. Després de prop la podreu veure millor. És vermella, pròpia del martiri, amb unes aigües que evoquen la sang. En aquest moment no fàcil per Guatemala aquest ornament litúrgic ens convida a pregar per aquest país germà...Hi ha la creu de Santiago que és una creu espasa, però el dissenyador ha tingut cura de mostrar que és una espasa que no punxa, que no fa mal... Hi ha també el bordó de pelegrí, la carabassa, el barret d’ales amples, la vieira... De fet Jesús va donar molts consells als seus apòstols i deixebles per peregrinar... Recordem-ho. En aquell temps, “el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. Els deia: Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, digueu primer: ‘Pau en aquesta casa’. Si allí hi ha algú que n'és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d'ell; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: ‘El Regne de Déu és a prop vostre’”

La tradició diu que Sant Jaume no pelegrinava sol sinó amb dos deixebles, Atanasi i Teodor que estan representats també a la façana de l’Obradoiro. És un bon testimoni pelegrinar en grup, evangelitzar en grup. Un testimoni d’unitat i de fraternitat. Avui alguns pelegrinen sols, d’altres ho fan en grup, és diferent, però dues modalitats són vàlides i belles... Quantes vivències als camins de Sant Jaume... Quantes persones ens diuen “jo he fet el camí”, “jo tinc ganes de fer-lo”, “jo n’he fet un tram però tinc ganes d’acabar-lo”, “jo el vaig fer caminant, pel Camí Vell”, “jo per la ruta de la plata”, “jo el vaig fer amb bici...” Per què les persones pelegrinen? Pelegrinar vol dir estar moltes hores a la intempèrie, vol dir canviar d’escenari cada dia, vol dir estar en contacte amb la natura, trobar-se sol, sentir el cansament, agrair un glop d’aigua, pelegrinar vol dir relativitzar, tenir ganes de tornar, refer l’esperança, posar-se una mica a prova, començar una nova vida...També he tingut l’oportunitat de parlar amb persones que han fet la bonica tasca d’acollir i de  servir els pelegrins...

És bell que el Camino acabi amb una abraçada a l’apòstol, amb una pregària prop de les seves despulles en aquesta magnífica Catedral que té l’excepcional pòrtic de la Glòria on el qui rep, fi i educat, és l’apòstol al mainell... Durant molts segles a la Catedral de Santiago no hi havia portes perquè els pelegrins arribaven a qualsevol hora del dia o de la nit...

La lliçó del poder que hem escoltat a l’evangeli d’avui és clara. Però sí que voldria subratllar que Jaume i Joan van aprendre la lliçó. Notem-ho, la tradició diu que Jaume va anar fins al Finisterre, és a dir el lloc més allunyat de l’Imperi Romà, podríem dir va anar a les perifèries del territori. No al centre, on es concentra el poder, si no a la perifèria, al lloc dels últims, dels desplaçats... Podríem dir va prendre la condició d’exiliat, com d’altres que eren confinats al final de l’Imperi... I després va morir màrtir, va donar testimoni de la seva vida amb la sang.

Encomanem-li avui la sort de tants pròfugs, de tants desplaçats... Que Sant Jaume ens doni enginy i creativitat per saber acollir-los bé.

Santa Maria ocupa un lloc important en la vida de Sant Jaume. La tieta que encara vivia es fa present al seu nebot i l’encoratja, recordant-li que és pilar de fortalesa. La primera capella de Saragossa es feu amb tàpia, és a dir amb fang de vegades barrejada amb palla, assecada al sol... una tècnica constructiva molt antiga.