La paciència de Déu

Diumenge XXIII de durant l’any

Déu és pacient. La paciència de Déu és immensa.  Així com en d’altres tradicions religioses s’accepta la revenja, el més propi dels cristians el perdó, però s’ha de saber perdonar i s’ha de saber demanar perdó requereix també les seves fases. Jesús exposa tot un itinerari pedagògic amb tres passes per a reconciliar-nos amb el germà que peca:

Parlar amb ell a soles i parlar vol dir també escoltar; parlar amb dos testimonis; parlar amb la comunitat reunida. I encara, una vegada superades aquestes tres etapes sense resultat satisfactori diu que el consideris com si fos un pagà o un publicà. Recordem que Jesús no s’hi va enfrontar als pagans i als publiecans. A la paràbola del fariseu i del publicà, aquest que va ser el que es va fer més petit, va tornar a casa justificat. Recordem que Jesús era acusat d’anar amb ells, publicans i pecadors. Recordem el passatge de Zaqueu. Recordem que Jesús no ha vingut a convidar els justos sinó els pecadors. No t’enfrontis doncs amb el pagà o el publicà.

Aleshores si Déu és tan pacient, com és que nosaltres som tan impacients? La paciència del Senyor contrasta amb la nostra impaciència. Potser és fruit que vivim en una societat on tot ha de ser immediat.

Hi ha una notícia recent important en el camp de l’ensenyament de la religió. D’una banda, s’ha tornar a parlar de laïcitat a l’escola, oblidant que la laïcitat és un principi d’ordenament constitucional i que per tant és de rang inferior al dret a la llibertat religiosa, que és un dret (deure) de tota persona. D’altra banda, la Conselleria d'Educació implementarà un pla pilot de religió islàmica en els centres educatius públics. Serà en aquest curs escolar que comença d'aquí a pocs dies. Crec que aquesta és millor notícia, encara que pugui ser polèmica, perquè si els que ensenyen educació islàmica (per cert, gens laïcista) són persones preparades i competents, s’evita que la formació dels nois i noies musulmans recaigui en mans de fonamentalistes, o si més no que els alumnes tinguin un important element de contrast...

A la segona part de l’evangeli se’ns parla d’un aspecte que està relacionat amb el primer: avenir-se a pregar per alguna cosa. Pregar no és sols expressar bons desigs, és confiar en l’acció misericordiosa i provident del Senyor en la nostra vida. La pregària dels fidels de la missa representa un posar-se d’acord per demanar conjuntament les mateixes coses. Igualment l’Apostolat de l’Oració sota la batuta de les intencions del Papa, molt ben elaborades i passades per la pregària. Avui doncs us convido a pregar per la qualitat i el rigor de l’ensenyament religiós.