Pastors plens de Déu

Homilía Diumenge IV de Pasqua (26/04/2015)

L'Evangeli del bon pastor ens fa pensar en la importància del que avui en diem l'acompanyament.  Avui tots som molt gelosos de la nostra autonomia personal i ens pot semblar que és propi de febles demanar algú que ens guiï,  que ens acompanyi en el nostre creixement espiritual i moral. Però és indispensable: ens calen referents, interlocutors, persones a les quals puguem obrir la nostra ànima, persones que ens diguin una paraula de consol, d’estímul, d’esperança.  Avui l’acompanyament espiritual és fins i tot objecte d’estudi en graus superiors.

El bisbe Sebastià, en un recés ahir mateix als Amics de Catalunya Cristiana i Ràdio Estel ens deia que hi ha persones que diuen “jo no em confesso amb un capellà”, vol dir que en el capellà no hi veuen a Jesús, deia, o no el veuen com quan celebra l’eucaristia.

Jesús ens dóna pistes de com és el bon pastor. En primer lloc Ell s’hi identifica. Diu: “Jo sóc el bon pastor.” En realitat Ell és l’únic bon pastor i tots els altres pastors serem bons en la mesura que ens hi assemblem. En néixer, Jesús es va manifestar, en primer lloc, a uns pastors que vivien al ras, guardant el seu ramat. Ara és el mateix Jesús el qui esdevindrà un pastor itinerant i que a més viu a la intempèrie, però un pastor que tindrà cura sol·lícita de Zaqueu, de Mateu, de Nicodem, de la dona samaritana, de la sirofenícia, de cada un dels apòstols, de Maria Magdalena... Les persones que els pastors tenim confiades tenen nom i cognoms i el bon pastor les coneix a cada una pel seu nom.

El bon pastor no és un funcionari, amb tot el respecte que els funcionaris mereixen, però no és un funcionari. No treballa a jornal, està al costat dels qui té confiats, gratuïtament, fins en els moments més difícils, fins a la persecució i si cal el martiri, Quants sants, quants missioners, han estat al costat dels qui tenien encomanats fins a l’hora de la mort! El bon pastor viu la intimitat amb Déu. Recordo que de jove conversava amb un sacerdot, i jo pensava, “està ple de Déu”. Tots hem conegut sacerdots veritables, autèntics, que ens han reconfortat, que ens han ajudat a ser allò que estem cridats a ser. Donem-ne gràcies a Déu.

La nostra vida és aquesta perenne tensió entre el que som i el que estem cridats a ser. Ens n’ha parlat  la carta de Sant Joan: “encara no s’ha manifestat com serem”.

El Papa Francesc parla de la cultura del descart. Fixem-nos que Jesús s’identifica amb els que són descartats: “la pedra que rebutjàveu els constructors, ara corona l’edifici.” Ho hem escoltat a la primera lectura i ho hem repetit en el salm.

Des de fa més de 50 anys, el quart diumenge de Pasqua, és a dir avui, se celebra a l’Església catòlica la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions. Enguany coincideix amb la celebració de la Jornada de Vocacions Natives. Cal que preguem el Senyor ens doni pastors segons el seu Cor. Pastors capaços d’orientar, d’aconsellar, de guiar, de corregir... pastors fidels a l’Evangeli, capaços de respondre als interrogants del nostre temps. Pastors encarnats en les comunitats a les que són enviades. No volem funcionaris, ni buròcrates...

Mossèn Cinto Verdaguer, a Veus del Bon Pastor escriu: Anyells ¿no sentiu/ com al cel vos crida?/ “La prada és florida./veniu tots, veniu./ Al cel que és ma pleta/serem aviat” /Jesús feu-me ovella/del vostre ramat.