Vencedors del mal

Diumenge primer de Quaresma

1 de març de 2020

La Litúrgia de la Paraula en aquest primer diumenge de Quaresma repassa les fites fonamentals de la història de la salvació, de la història de la cura i la guarició. L’ésser humà creat per Déu. Vençut pel mal a Adam –que vol dir home- i vencedor del Mal en Crist. I com un pont entre ambdues lectures la carta als Romans contempla les dues respectives situacions de l’ésser humà: sota el domini del pecat i la mort per la seva solidaritat amb Adam i en el regne de la gràcia per la seva incorporació a Crist.

En temps de Jesús molts buscaven la trobada amb Déu en el desert mitjançant una ascètica d’austeritat, d’oració i de reflexió sobre les Sagrades Escriptures. El seu ambient preferit era en la vessant oriental de les muntanyes de Judà. Jesús va voler practicar també una temporada a nivell heroic, l’espiritualitat del desert.  Els qui hem tingut la sort de viatjar, per exemple, a Egipte ens ha impressionat veure la diversitat de deserts, sorrencs, pedregosos, àrids...  Els anomenats Pares del desert, va ser la primera forma de vida consagrada reconeguda per la comunitat cristiana, juntament amb les verges consagrades. Els antics anaven als deserts per trobar més la mística solitud que obre el pensament al passat, al present i al futur. És la millor manera de carregar piles i de preparar el que després es dirà o s’executarà. Un empresari català, Pere Duran Farell, li plaïa anar cada any a les vacances a un desert del món. Trobarem en aquesta Quaresma ocasió de fer desert i de deixar enrere tant de brogit?

Al desert, però, experimentem la nostra precarietat. Quan meditem és quan de debò som temptats. I com ens  han arribat les temptacions de Jesús? Si ningú no en va ser testimoni. Doncs segurament perquè ell en parlaria en la intimitat amb els deixebles. Parlaria de la seva lluita contra el mal. També nosaltres, en el decurs de la vida som temptats. I a mesura que passen els anys, les temptacions es tornen més subtils...

“Si ets Fill de Déu digues que aquestes pedres es tornin pans”. “Si ets Fill de Déu...” Aquestes paraules les tornarem a sentir en els escarnis de la creu: “Si ets fill de Déu, baixa de la creu...” Aquesta petició de proves es repeteix durant tota la vida pública de Jesús, els adversaris sempre li retreuen que no es legitima prou, que hauria de fer un miracle tan gran que suprimís tota ambigüitat i que posés ben clar qui és i qui no és (Benet XVI). La temptació dels pans, d’altra banda ens fa pensar en dos episodis de la vida de Jesús, la multiplicació dels pans i l’eucaristia.

Des de l’escena dalt de pinacle del temple, la mirada es gira també cap a la creu. El Crist no es va tirar daltabaix del pinacle del temple. No va fer cap salt a les profunditats. No va temptar Déu. Va davallar en canvi a la pregonesa de la mort, en la nit de l’abandó, en la desemparança dels indefensos. Es va arriscar a fer aquest salt com a acte d’amor a Déu i als germans. I és per això que sabia que amb aquest salt, només podia caure en les mans amoroses del Pare. Això és la mort, un salt a les mans d’un Pare que ens espera.

La tercera i darrera temptació és el punt culminant de tota la història. El diable condueix en visió al Senyor dalt d’una muntanya alta i li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria i li ofereix el domini sobre el món. I ens podríem preguntar:¿que no és precisament aquesta la missió del Messies? ¿Que no ha de ser rei de tot el món que uneixi tota la terra en la pau i el benestar? Sí però aquesta reialesa pressuposa la mort. Pressuposa una altra muntanya alta, la del Gòlgota on, escarnit pels homes i abandonats pels seus, penja de la creu i mor. La glòria dels regnes de la terra és aparença que es dissol. La veritable glòria creix en la humilitat de la predicació en aquells qui es volen fer deixebles seus, que són batejats en nom de la Trinitat i que guarden els manaments.

Germans, la temptació és el desig de realitzar una acció immediatament agradable, però que a llarg termini farà mal. I una avui vegada més som temptats per la immediatesa que pretén anul·lar tot procés de canvi i de creixement. Som temptats per l’espectacularitat buida que cerca l’aplaudiment humà. Som temptats pel poder encara que sigui en les nostres parcel·les més properes. Avui quan resem el parenostre fixem-nos que en ell hi ha la resposta a les tres temptacions: a la del pa fàcil perquè demanem senzillament el nostre pa de cada dia, perquè li diem “no permetis que caiguem en temptació”, i abans  li hem demanat que vingui el seu regne que no és com els regnes caducs d’aquest món.