Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge VI de durant l’any Santa Eulàlia, la ben parlada. Celebrem amb molt de goig l’eucaristia aquest diumenge sisè de durant l’any que ens presenta la purificació del leprós. La primera cosa que em sorprèn és la seva manera de demanar: “si voleu podeu purificar-me”. Aquest “si voleu” inclou implícitament la fe, o si més no una actitud de confiança. No li diu: purifiqueu-me! Li diu si voleu podeu purificar-me. Cal aprendre a demanar. Demanar no ofèn pas. esús el va purificar, i en purificar-lo el va reintegrar a la societat. Només li va posar una condició, una sola: no ho digués a ningú. És l’anomenat “secret messiànic” de l’evangeli segons Sant Marc. No es podia saber que Jesús era el Fill de Déu fins després de la seva mort i resurrecció. Aquell leprós no va ser obedient: era normal. A la primera lectura se’ns ha explicat la situació de marginació que patien els leprosos i que a més estava prescrita per la llei religiosa. Aquell leprós, entusiasmat per saber-se curat, això...

Homilia diumenge 29 de gener de 2012 L’activitat de Jesús a Galilea és ensenyar. És comunicar els homes i dones en llenguatge humà el pensament de Déu. Aquest era i és l’ofici de profeta. Ensenyar. En els pantocràtors romànics veiem Jesús en actitud de beneir i també d’ensenyar. I és també una de les obres de misericòrdia, ensenyar el qui no sap. Cada dissabte Jesús anava amb tot el poble a la sinagoga. La paraula sinagoga vol dir reunió, assemblea. Allí escoltava dues o tres lectures de la Bíblia, amb el seu comentari. Allí cantaven els himnes tradicionals. Se sentien germans en amor, pàtria i fe. Nosaltres avui hem vingut a l’església a escoltar, a respondre, a cantar... Però volem que les paraules que escoltem no ens rellisquin sinó que esdevinguin vida. Però no ho volem fer de manera rutinària. Volem que les paraules que escoltem esdevinguin vida, que allò que és objecte de la nostra paraula es realitzi. Jesús, a diferència de certs mestres religiosos parlava amb autoritat. Hi hav...

Diumenge del Baptisme de Jesús 2012 Divendres celebràvem l’epifania de Jesús, la seva manifestació als mags, als pobles no creients. Avui celebrem la segona epifania de Jesús al Jordà tenint com a testimoni tants que buscaven la conversió. Encara hi haurà una tercera epifania o manifestació gloriosa en les noces de Canà. Avui Jesús a l’inici de la seva missió, fet humil i sense necessitar-ho es posar a la cua dels pecadors i se submergeix en les aigües del riu Jordà. No oblidem que el baptisme i Canà són els dos primers misteris de Llum que va introduir el beat Joan Pau II a la pregària del rosari. Ahir mateix celebràvem el vuitè aniversari de la mort de la Rosa Deulofeu. La Rosa havia estat delegada de pastoral de joves i va morir d’un càncer donant a tothom un gran testimoni d’abandonament a les mans amoroses del Pare El Cardenal Lluís, que ens presidia, deia que la Rosa havia estat “una epifania de Déu”. És el que tots estem cridats a ser. A la porta de l’església de Sant Agustí hi...

Estimats Mags d’Orient, Aquest any us demano que deixi de mirar una mica la pantalla i aprengui a mirar com Abraham, com vosaltres, el cel estelat. Que em deixi embadalir per les sortides i les postes del sol. Que torni a descobrir la bellesa de cada racó. Que em miri amb ulls estimadors aquells que tinc al voltant. Que ens vulguem entendre encara que siguem de procedències diverses. Us demano que ens porteu l’or del treball. Que tants nois i noies aturats, que tants homes i dones sense feina, puguin per fi trobar-ne. Que hi hagi un pacte per aturar l’atur. Us demano que ens porteu l’encens de la pregària. Que no ens quedem arran de terra i prou sinó que sapiguem pujar amunt com l’encens, i que ajudem els nostres germans a pujar-hi. I que tot ho perfumem amb bones obres. Us demano que ens porteu la mirra de la salut. La salut corporal i l’espiritual. Aquella que de joves regalem a l’engròs i que quan l’hem perduda l’hem de comprar a la menuda. I que sapiguem acceptar la mort quan arrib...

Antoni Gaudí era terciari franciscà i, per tant un gran admirador de Sant Francesc d’Assís, l’autor del primer pessebre de la història a Greccio. Tots els autors estan d’acord en que, en dissenyar la façana del Naixement de la Sagrada Família Gaudí hi va bastir un pessebre monumental. Una façana construïda, en paraules de César Martinell “amb la tendresa pròpia del pessebre que durant el Nadal contemplen en el nostre país les famílies cristianes realitzat amb inusitada grandesa”. En la porta central o de la Caritat, hi ha tots els elements tradicionals del pessebre català: el Naixement, el bou i la mula (o l’ase), l’adoració dels pastors i dels mags, els àngels cantant el Gloria in excelsis Deo... però a més Gaudí va estendre el cicle de Nadal a les altres dues portes: l’Anunciació, el Desposoris de Maria i Josep, Joaquim i Anna –avis de Jesús- la Visitació, la fugida a Egipte, la matança dels innocents, Jesús perdut i trobat entre doctors, i també aquella figura entranyable d’un jove...

Jornada Mundial de la Pau 2012 La millor imatge de Maria no és una pintura o una escultura, o una talla, encara que sigui d’un gran artista. La millor imatge de Maria és una Mare. Per això Sant Francesc d’Assís, el nostre patró, quan veia una mare feia una inclinació amb el cap, perquè descobria en ella la millor imatge de la Mare de Déu. “Poder dir “mare” i sentir-se dir “fill meu”/és la sort que ens envejava Déu”, va escriure el poeta. Avui i aquests dies tots ens desitgem “bon any!”. Però què volem dir exactament quan diem “bon any”? Pensem, “que hi hagi pau”, “que trobi feina”, “que tingui salut”, “que no sigui pitjor que el que hem passat”, “que els meus fills es reconciliïn”, “que em curi”... En fi, tots desigs plenament legítims. Però no hauríem d’oblidar que quan ens desitgem una cosa també ens estem comprometent a fer el que estigui en la nostra mà perquè allò que somniem sigui una realitat. “Cal treballar com si tot depengués de nosaltres i confiar com si tot depengués de Déu...

És Nadal. Jesús neix en el si d’una família humil. El Fill de Déu hagués pogut aparèixer sobre la capa de la terra com un profeta ja adult, ja fet. Però en canvi dos dels evangelistes Mateu i Lluc ens expliquen els seus orígens. Ens diuen que va néixer dins d’una família, que va tenir pares, infantesa i un context no fàcil. És Nadal. I Nadal, com escriu el poeta Josep Maria de Sagarra, “ens dóna un sentiment de llar, de sostre/ de terra, de nissaga i d’esperit/ i ens dóna un punt d’humilitat de cendra/ per estimar un racó dins de l’espai,/ i desperta en el cor aquell blau tendre/ que hem volgut escanyar.. i que no mor mai.” És veritat. En uns moments difícils per a molts, la llar, el sostre, la família, els lligams de filiació i de fraternitat, els lligams entre avis i néts ens poden donar, ens donen, molta força. Per això avui, donem gràcies a Déu per les nostres famílies amb tota la seva grandesa i amb totes les seves limitacions. Fem un esforç per tornar a mirar poc a poc amb respe...