Un pessebre vivent al Togo
És Nadal. Jesús neix en el si d’una família humil. El Fill de Déu hagués pogut aparèixer sobre la capa de la terra com un profeta ja adult, ja fet. Però en canvi dos dels evangelistes Mateu i Lluc ens expliquen els seus orígens. Ens diuen que va néixer dins d’una família, que va tenir pares, infantesa i un context no fàcil.
És Nadal. I Nadal, com escriu el poeta Josep Maria de Sagarra, “ens dóna un sentiment de llar, de sostre/ de terra, de nissaga i d’esperit/ i ens dóna un punt d’humilitat de cendra/ per estimar un racó dins de l’espai,/ i desperta en el cor aquell blau tendre/ que hem volgut escanyar.. i que no mor mai.” És veritat. En uns moments difícils per a molts, la llar, el sostre, la família, els lligams de filiació i de fraternitat, els lligams entre avis i néts ens poden donar, ens donen, molta força. Per això avui, donem gràcies a Déu per les nostres famílies amb tota la seva grandesa i amb totes les seves limitacions. Fem un esforç per tornar a mirar poc a poc amb respecte cada membre de la nostra família, sense pressa, els que els tinguin, els avis, els pares, els germans, els fills, els oncles, els nebots, els cosins... Si nosaltres som com som i qui som és gràcies a ells. Darrera de cada un d’ells Jesús també hi és present.
L’alegria de Nadal la vivim els qui ens sentim estimats. I tot amor veritable ve de Déu.
Però el Nadal no ens tanca en el clos de les nostres famílies, o dels nostres petits o grans problemes de cada dia sinó que ens dóna una mirada universal. El P. Joan Soler gironí és missioner a Togo i escriu a Catalunya Cristiana. Ell és olotí i els seus nadals sempre estaven marcats pels pessebres vivents diu: “Recordo com el darrer Nadal que vaig passar a casa, no vaig voler marxar sense gaudir-ne una vegada més, pensant que serien els últims que veuria en molts d’anys. Però ves per on, Déu sempre ens dóna molt més del que renunciem i m’he trobat que aquí al Togo, Déu m’ha regalat un gran pessebre vivent. El jove missioner explica que “el 25 de desembre en alguna petita cabana de fang i de palla dels nostres pobles, una mare, ajudada per les altres veïnes i envoltada de tots els animals de la casa donarà a llum un petit africà. Un fill estimat de Déu que no haurà trobat plaça a l’hospital perquè els seus pares no tenen els diners per pagar-ne el part. I el petit plorarà i Déu somriurà (...) I amb tot aquest tràfec ningú no s’adonarà que al voltant de la petita cabana, un reduït grup de pastors seminòmades (...) s’hi ha apropat furtivament (...) Pastors estigmatitzats de la societat. Pastors no escolaritzats. Pastors de 10 anys (...) I es farà de nit. I les estrelles brillaran sobretot la Creu del Sud. Una creu que ens marcarà, una vegada més que avui neix allà on és crucificat: Jesús neix al Sud. Neix allà on sempre ha viscut. Neix a la casa dels pobres. I quan abaixaré la mirada de les estrelles, em toparé, potser a la llunyania, amb tres beduïns del desert que van a vendre els seus camells. I em semblarà que són els reis mags que s’apropen. Reis pobres que no portaran or ni encens ni mirra, sinó el silenci (...) I després d’haver demanar caritat en un racó de la ciutat, marxaran de nit. De nit per evitar les duanes i els impostos. (...) Els impostos de l’imperi que continua avui esclavitzant milions d’homes de la nostra terra. I així de mica en mica com qui no vol la cosa, el meu pessebre s’haurà realitzat i viuré el Nadal diferent. Un Nadal sense llums i sense fresses, un Nadal sense regals ni grans festes. Un Nadal petit, envoltat de petits que em cantaran nadales com si fossin els àngels. Àngels esparracats. Àngels plens d’amor. (...) I m’asseuré a la terrassa de casa per meditar tot això i em vindrà a saludar l’imam de la petita mesquita que hi ha al costat de la parròquia i em desitjarà ell també, un bon Nadal i compartirem alguna cosa per menjar, unes paraules amables i la certesa que Déu continua caminant al costat de la nostra humanitat. Una humanitat ferida. Una humanitat guarida”. Germans i germanes que tingueu un bon Nadal i si tot l’any la mesquinesa ens fibla/ i l’orgull de la nostra soledat/almenys aquesta nit, fem el possible/ per ser uns homes de bona voluntat”
És Nadal. I Nadal, com escriu el poeta Josep Maria de Sagarra, “ens dóna un sentiment de llar, de sostre/ de terra, de nissaga i d’esperit/ i ens dóna un punt d’humilitat de cendra/ per estimar un racó dins de l’espai,/ i desperta en el cor aquell blau tendre/ que hem volgut escanyar.. i que no mor mai.” És veritat. En uns moments difícils per a molts, la llar, el sostre, la família, els lligams de filiació i de fraternitat, els lligams entre avis i néts ens poden donar, ens donen, molta força. Per això avui, donem gràcies a Déu per les nostres famílies amb tota la seva grandesa i amb totes les seves limitacions. Fem un esforç per tornar a mirar poc a poc amb respecte cada membre de la nostra família, sense pressa, els que els tinguin, els avis, els pares, els germans, els fills, els oncles, els nebots, els cosins... Si nosaltres som com som i qui som és gràcies a ells. Darrera de cada un d’ells Jesús també hi és present.
L’alegria de Nadal la vivim els qui ens sentim estimats. I tot amor veritable ve de Déu.
Però el Nadal no ens tanca en el clos de les nostres famílies, o dels nostres petits o grans problemes de cada dia sinó que ens dóna una mirada universal. El P. Joan Soler gironí és missioner a Togo i escriu a Catalunya Cristiana. Ell és olotí i els seus nadals sempre estaven marcats pels pessebres vivents diu: “Recordo com el darrer Nadal que vaig passar a casa, no vaig voler marxar sense gaudir-ne una vegada més, pensant que serien els últims que veuria en molts d’anys. Però ves per on, Déu sempre ens dóna molt més del que renunciem i m’he trobat que aquí al Togo, Déu m’ha regalat un gran pessebre vivent. El jove missioner explica que “el 25 de desembre en alguna petita cabana de fang i de palla dels nostres pobles, una mare, ajudada per les altres veïnes i envoltada de tots els animals de la casa donarà a llum un petit africà. Un fill estimat de Déu que no haurà trobat plaça a l’hospital perquè els seus pares no tenen els diners per pagar-ne el part. I el petit plorarà i Déu somriurà (...) I amb tot aquest tràfec ningú no s’adonarà que al voltant de la petita cabana, un reduït grup de pastors seminòmades (...) s’hi ha apropat furtivament (...) Pastors estigmatitzats de la societat. Pastors no escolaritzats. Pastors de 10 anys (...) I es farà de nit. I les estrelles brillaran sobretot la Creu del Sud. Una creu que ens marcarà, una vegada més que avui neix allà on és crucificat: Jesús neix al Sud. Neix allà on sempre ha viscut. Neix a la casa dels pobres. I quan abaixaré la mirada de les estrelles, em toparé, potser a la llunyania, amb tres beduïns del desert que van a vendre els seus camells. I em semblarà que són els reis mags que s’apropen. Reis pobres que no portaran or ni encens ni mirra, sinó el silenci (...) I després d’haver demanar caritat en un racó de la ciutat, marxaran de nit. De nit per evitar les duanes i els impostos. (...) Els impostos de l’imperi que continua avui esclavitzant milions d’homes de la nostra terra. I així de mica en mica com qui no vol la cosa, el meu pessebre s’haurà realitzat i viuré el Nadal diferent. Un Nadal sense llums i sense fresses, un Nadal sense regals ni grans festes. Un Nadal petit, envoltat de petits que em cantaran nadales com si fossin els àngels. Àngels esparracats. Àngels plens d’amor. (...) I m’asseuré a la terrassa de casa per meditar tot això i em vindrà a saludar l’imam de la petita mesquita que hi ha al costat de la parròquia i em desitjarà ell també, un bon Nadal i compartirem alguna cosa per menjar, unes paraules amables i la certesa que Déu continua caminant al costat de la nostra humanitat. Una humanitat ferida. Una humanitat guarida”. Germans i germanes que tingueu un bon Nadal i si tot l’any la mesquinesa ens fibla/ i l’orgull de la nostra soledat/almenys aquesta nit, fem el possible/ per ser uns homes de bona voluntat”
Comentarios
Publicar un comentario