sábado, 31 de diciembre de 2011

La millor imatge de Maria

Jornada Mundial de la Pau 2012
La millor imatge de Maria no és una pintura o una escultura, o una talla, encara que sigui d’un gran artista. La millor imatge de Maria és una Mare. Per això Sant Francesc d’Assís, el nostre patró, quan veia una mare feia una inclinació amb el cap, perquè descobria en ella la millor imatge de la Mare de Déu. “Poder dir “mare” i sentir-se dir “fill meu”/és la sort que ens envejava Déu”, va escriure el poeta.
Avui i aquests dies tots ens desitgem “bon any!”. Però què volem dir exactament quan diem “bon any”? Pensem, “que hi hagi pau”, “que trobi feina”, “que tingui salut”, “que no sigui pitjor que el que hem passat”, “que els meus fills es reconciliïn”, “que em curi”... En fi, tots desigs plenament legítims. Però no hauríem d’oblidar que quan ens desitgem una cosa també ens estem comprometent a fer el que estigui en la nostra mà perquè allò que somniem sigui una realitat. “Cal treballar com si tot depengués de nosaltres i confiar com si tot depengués de Déu.” La germana Teresa Losada, franciscana missionera de Maria, que ha treballat durant anys amb els musulmans i que avui es troba en un estat de salut crític diu : “ningú no ens podrà prendre el dret a somniar. Les nostres causes són les grans causes de la humanitat, causes i somnis de tots els pobles, causes i somnis de Déu. El somni ens porta a albirar un altre món possible per als immigrants, un món d’acollida i obertura, lloc d’inclusió i reciprocitat, somiadors d’una zona verda per a tothom.” Quin bon desig!
El passat dia 22 el bisbe Sebastià Taltavull va beneir el nou local de Càritas parroquial. És un gra de sorra que la nostra comunitat aporta en un context de crisi, però és molt d’agrair l’esforç de tants en que això sigui possible. Déu ens està demanant un gest, unes actituds... Ens estar demanant una forma d’estimar. Hi ha una forma d’estimar natural que és la que tenim tots, quan estimem una persona, l’afecte que rebem de la família. Hi ha una altra forma d’estimar que és la que aprenem a l’evangeli que és fins i tot donant la vida, renunciant a un mateix i a això no hi arriba tothom. Sempre ens domina més aquesta forma: “jo t’estimo però tu em correspons en l’amor”, però quan algú no ens correspon en l’amor, no podem deixar d’estimar. I això és la raó de fons de tota aquesta feina que és la gratuïtat. Estimar amb un amor gratuït, amb un amor total com Jesús és el que fa que quan un descobreix una persona que té fam, té set, t’hi has de posar al seu costat. I el més fort de tot és que Jesús es fa present en aquesta persona, que potser no té ni aspecte de persona, per això amb els ulls de la fe descobrir que allò és Jesús. Cada vegada que entri aquí una persona podreu dir: “mira ara entra Jesús”. Quan passes davant del Sagrari que fem genuflexió perquè reconeixem que Jesús hi és, ha d’arribar el dia que hem de saber fer genuflexió davant d’una persona. La gratuïtat ens ha de definir i això fa creïble l’Església”.
Dimarts ens acomiadàvem de la Raimunda Bermúdez que va morir el dia de Sant Esteve al matí, després de la sessió de diàlisi que li feien cada nit. Encara diumenge passat dia de Nadal, ara fa vuit dies, ella va participar de l’eucaristia com feia tots els diumenges, asseguda al primer banc i es va atansar a venerar la imatge del Nen Jesús. Durant anys, mentre va poder ella venia a missa cada dia, al matí, aquella missa que presidia el bisbe Joan Carrera i a la qual hi assistien un grup de dones que, com aquelles de què parla l’evangeli, matinejaven per veure el Senyor. La Raimunda va ser una dona comunitària. Malgrat les seves limitacions físiques, mentre va poder també va participar a Vida Creixent, a la catequesi d’adults, als pelegrinatges a Lourdes... També va venir amb un dels seus fills quan vam anar a Assís a cercar la primera pedra del nou temple. Ella com Maria conservava tants records en el seu cor i els meditava. Arran de la seva mort he sabut alguns gests de generositat de la Raimunda, que m’han arribat al cor: donava de la seva pobresa. Que el seu exemple ens estimuli.
“Educar els joves en la justícia i la pau” és el lema del missatge de Benet XVI per la 45ena Jornada Mundial de la Pau 2012. Sant Benet, el pare d’Europa, el fundador del monaquisme occidental, diu en la seva regla que cal escoltar el monjo més jove. En cada comunitat hauríem de tenir molt present aquesta dimensió. El pontífex fa pensar també en aquesta afirmació quan diu que escoltar els joves és un “deure primari” de tota la societat. És una afirmació en cert sentit paradoxal perquè ben sovint els adults estem convençuts de saber allò que els joves són o haurien de ser, però en realitat no escoltem les seves legítimes aspiracions. I el Sant Pare que en el decurs de la seva vida i ara en la seva ancianitat ha escoltat molts joves, resumeix així el que aquests desitgen i pateixen: “rebre una formació que els prepari amb més profunditat a afrontar la realitat, la dificultat de formar una família i trobar un lloc de treball estable, la capacitat efectiva de contribuir al món de la política, de la cultura i de l’economia per tal d’edificar una societat amb un rostre més humà i solidari”. Segons el Sant Pare només amb una visió integral de l’ésser humà evitarem caure “en una concepció contractualista de la justícia i obrir també per a ella l’horitzó de la solidaritat i de l’amor”.
Quant a la pau diu que per ser-ne constructors veritables, tots hem de ser educats en la compassió [un concepte comú d’altra banda a moltes tradicions religioses: compadir-se és fer nostre el patiment dels altres], la solidaritat, la col•laboració, la fraternitat, “hem de ser actius dins de les comunitats i atents a despertar les consciències sobre les qüestions nacionals i internacionals, això com sobre la importància de buscar modes apropiats de redistribució de la riquesa de promoció de creixement, de la cooperació al desenvolupament i de la resolució dels conflictes”. Que així sigui durant tot l’any 2012 i sempre.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.