Joan Pau de tots

L’ambient que hem viscut a Roma aquests dies amb motiu de la beatificació de Joan Pau II ha estat extraordinari. Dissabte a la tarda a l’església del Gesú, vam celebrar una eucaristia. La va presidir el Cardenal Lluís Martínez Sistach. Hi vam assistir els membres del pelegrinatge organitzat pel Club+Amics i d’altres pelegrins catalans: el rector del Seminari Conciliar de Barcelona, mossèn Josep Maria Turull, els formadors i els seminaristes dels darrers cursos… Glòria Renom, parlamentària i el Dr. Josep Maria Guardiola, metge internista de l’Hospital de Sant Pau van proclamar les lectures. El diaca permanent Carles Cosculluela, va proclamar l’evangeli... Joan R. Laparra, diaca estudiant a Roma teologia dogmàtica, va assistir a l’altar. El Cardenal, a l'homilia, va glossar la joia de la fe. Vam cantar el credo musicat pel mestre Romeu: La fe en l'església "romana" s'actualitzava. Un capellà vingut de l’Alguer es va emocionar fins a les llàgrimes en sentir cantar el Virolai. Al final Núria Ortín la incansable relacions públiques del Club feia la foto de família. Però no hi havíem anat "per sortir a la foto", tots érem allí perquè Joan Pau II havia representat alguna cosa en les nostres vides. N'estic convençut. Personalment recordo l'emoció que em va fer la primera vegada que el vaig veure a la Plaça de Sant Pere quan passant amb el cotxe descobert em va mirar amb un esguard tan profund com interpel·lador. Després al CELAM a Bogotà quan vaig poder saludar-lo personalment... Però sobretot recordo que l'Esperit d'Assís de diàleg interreligós i el fet de demanar perdó públicament pels errors de l'Església més de cent vegades van marcar el meu ministeri.

L’endemà diumenge, en contra dels pronòstics, feia sol. Molt de matinada els carrers adjacents al Vaticà ja eren curulls de gent. Al Lungotevere un grup de pelegrins espanyols, sacerdots i seglars, resaven Laudes. Més enllà un grup de dones africanes anaven totes abillades amb un lluminós vestit estampat amb la imatge del Crist de la Divina Misericòrdia. Capellans, religiosos i religioses de famílies ben diverses, amb una nodrida representació de les monges poloneses que durant els 27 anys del seu pontificat van atendre el Papa sol•lícitament. Entre elles Sor Tobiana, la que el va cuidar fins al final, acompanyada de Sor Marie Simon Pierre, la monja guarida per intercessió del nou beat, van portar la relíquia de Joan Pau II.“No tingueu por!” eren les paraules del seu predecessor que glossava i actualizava en l’homilia un serè Benet XVI. Joves, famílies amb nens petits, escoltes, voluntaris, centenars de persones que havien passat la nit a la intempèrie. Records, rosaris, una edició extraordinària de l’Osservatore Romano, fins i tot encenedors i caramels amb la imatge del nou beat. Una cua interminable de fidels anaven a venerar les despulles. Va començar diumenge, després de la beatificació i es va perllongar fins dilluns a les cinc del matí. De fet, la tomba de Joan Pau II ha estat lloc de pregària i de pelegrinatge des de la seva mort.

Es poden fer moltes lectures teològiques, espirituals i pastorals d’aquesta beatificació, però una cosa ha quedat clara: Joan Pau II, el nou beat, és de tots.