En la festivitat de Sant Isidre 2011
Diaca i acòlit assistents
Digníssimes autoritats municipals
Associació de Veïns
Junta de l’Oliva
Membres de la Coral
Germanes i germans.
Celebrem la festivitat de Sant Isidre patró de la nostra barriada. Tot i que entre nosaltres hi ha un grup que amb molta tenacitat i creativitat reivindica la figura de Sant Galderic, com el patró més antic de la pagesia catalana, no podem oblidar que Sant Isidre, un madrileny del segle XI, també ha estat venerat des des fa segles a molts pobles i poblets de Catalunya i invocat pels pagesos. Ja en l’església vella de Canyet, sobre la porta d’entrada hi havia una imatge de Sant Isidre, i en l’església nova es va continuar venerant aquest sant representat en aquesta bonica talla, com també presideix el retaule de la veïna masia del Mas Boscà.
Un aspecte no massa divulgat de la vida d’Isidre de Merlo y Quintana, aquest és el seu nom, és que estigué casat amb Maria Toríbia anomenada Maria de la Cabeza, amb la qual va tenir un fill, Illán. L’esposa d’Isidre també va ser canonitzada: la seva festa se celebra el 9 de setembre. Està bé que l’Església proposi com a model de santedat uns esposos cristians. La santificació mutua és un aspecte important en el matrimoni cristià.
Isidre, María de la Cabeza i Illán, formaven una família mossàrab; és a dir cristians que vivien en terreny musulmà. Precisament aquests dies ha saltat la notícia que la veïna diòcesi de Terrassa (a Canyet limitem amb ella) s’ha recuperat el ritus litúrgic mossàrab, el que es practicava en territoris hispànics fins al segle XI, tant en àrees sota dominic cristià com musulmà.
Hi ha diversos miracles atribuïts a la intercessió de Sant Isidre. L’un dia que el seu fill Illán va caure en un pou molt profund, i que gràcies a les pregàries dels pares les aigües van pujar miraculosament i el noi va poder ser rescatat. De vegades quan algú ha caigut en una depressió profunda diem que ha caigut en un pou. Per als pares que teniu un fill o una filla en aquestes circumstàncies és motiu de gran patiment: sovint voldríeu ajudar-lo i no sabeu gaire com fer-ho. Certament que avui hi ha teràpies per guarir les depressions, però és important que els familiars més propers tinguin unes pautes orientatives de comportament. Ens diuen els experts que a una persona que es troba en aquestes circumstàncies és contraproduent d’intentar animar-la, que cal l’orientació i la teràpia d’un facultatiu. Però també és veritat que cal la pregària, la implicació conscient dels pares, per salvar els fills dels pous més profunds.
Diumenge del bon Pastor ens recorda tantes persones que entre nosaltres fan l’ofici de pastor, és a dir que donen la vida per aquells que tenen confiats, que els acompanyen, que els aconsellen, que els guareixen, que en tenen cura sol•lícita... Donem gràcies a Déu per aquells que en la nostra vida exerceixen un ofici així.
Els nostres municipis són en vigílies electorals. En tenim molts de municipis a Catalunya 947. [Potser en tenim massa i caldria organitzar l’administració local d’altres maneres.] És innegable que Badalona aquests darrers anys ha avançat molt com a ciutat, però també ho és són moltes les necessitats de la nostra ciutat, que cal anar teixint el teixit social de la convivència, en un temps de crisi. Relativa a Canyet hi ha la bona notícia que acollirà una nova empresa per discapacitats mercès a la cessió per part de l’Ajuntament d’uns terreny a l’empresa Badalona, treball pels disminuïts (l’antiga Coinre). També hi ha necessitats tan evident com la adequació de la plaça Joan Baranera o el camí de Massanuc que parteix d’ella. Als polítics només us puc dir que reflexioneu en aquella màxima: “Qui d’entre vosaltres vulgui ser el primer, que es faci l’últim i el darrer de tots.”
Que Sant Isidre Llaurador ens ensenyi a fer ben feta la tasca de cada dia, seguint aquella poesia tan breu i bonica de mossèn Cinto:
“poeta i llaurador sóc/ i faig la feina tan neta/ que llauro com a poeta/ i escric com a llaurador”
(Sant Crist de Canyet, 15 de maig de 2011)
Digníssimes autoritats municipals
Associació de Veïns
Junta de l’Oliva
Membres de la Coral
Germanes i germans.
Celebrem la festivitat de Sant Isidre patró de la nostra barriada. Tot i que entre nosaltres hi ha un grup que amb molta tenacitat i creativitat reivindica la figura de Sant Galderic, com el patró més antic de la pagesia catalana, no podem oblidar que Sant Isidre, un madrileny del segle XI, també ha estat venerat des des fa segles a molts pobles i poblets de Catalunya i invocat pels pagesos. Ja en l’església vella de Canyet, sobre la porta d’entrada hi havia una imatge de Sant Isidre, i en l’església nova es va continuar venerant aquest sant representat en aquesta bonica talla, com també presideix el retaule de la veïna masia del Mas Boscà.
Un aspecte no massa divulgat de la vida d’Isidre de Merlo y Quintana, aquest és el seu nom, és que estigué casat amb Maria Toríbia anomenada Maria de la Cabeza, amb la qual va tenir un fill, Illán. L’esposa d’Isidre també va ser canonitzada: la seva festa se celebra el 9 de setembre. Està bé que l’Església proposi com a model de santedat uns esposos cristians. La santificació mutua és un aspecte important en el matrimoni cristià.
Isidre, María de la Cabeza i Illán, formaven una família mossàrab; és a dir cristians que vivien en terreny musulmà. Precisament aquests dies ha saltat la notícia que la veïna diòcesi de Terrassa (a Canyet limitem amb ella) s’ha recuperat el ritus litúrgic mossàrab, el que es practicava en territoris hispànics fins al segle XI, tant en àrees sota dominic cristià com musulmà.
Hi ha diversos miracles atribuïts a la intercessió de Sant Isidre. L’un dia que el seu fill Illán va caure en un pou molt profund, i que gràcies a les pregàries dels pares les aigües van pujar miraculosament i el noi va poder ser rescatat. De vegades quan algú ha caigut en una depressió profunda diem que ha caigut en un pou. Per als pares que teniu un fill o una filla en aquestes circumstàncies és motiu de gran patiment: sovint voldríeu ajudar-lo i no sabeu gaire com fer-ho. Certament que avui hi ha teràpies per guarir les depressions, però és important que els familiars més propers tinguin unes pautes orientatives de comportament. Ens diuen els experts que a una persona que es troba en aquestes circumstàncies és contraproduent d’intentar animar-la, que cal l’orientació i la teràpia d’un facultatiu. Però també és veritat que cal la pregària, la implicació conscient dels pares, per salvar els fills dels pous més profunds.
Diumenge del bon Pastor ens recorda tantes persones que entre nosaltres fan l’ofici de pastor, és a dir que donen la vida per aquells que tenen confiats, que els acompanyen, que els aconsellen, que els guareixen, que en tenen cura sol•lícita... Donem gràcies a Déu per aquells que en la nostra vida exerceixen un ofici així.
Els nostres municipis són en vigílies electorals. En tenim molts de municipis a Catalunya 947. [Potser en tenim massa i caldria organitzar l’administració local d’altres maneres.] És innegable que Badalona aquests darrers anys ha avançat molt com a ciutat, però també ho és són moltes les necessitats de la nostra ciutat, que cal anar teixint el teixit social de la convivència, en un temps de crisi. Relativa a Canyet hi ha la bona notícia que acollirà una nova empresa per discapacitats mercès a la cessió per part de l’Ajuntament d’uns terreny a l’empresa Badalona, treball pels disminuïts (l’antiga Coinre). També hi ha necessitats tan evident com la adequació de la plaça Joan Baranera o el camí de Massanuc que parteix d’ella. Als polítics només us puc dir que reflexioneu en aquella màxima: “Qui d’entre vosaltres vulgui ser el primer, que es faci l’últim i el darrer de tots.”
Que Sant Isidre Llaurador ens ensenyi a fer ben feta la tasca de cada dia, seguint aquella poesia tan breu i bonica de mossèn Cinto:
“poeta i llaurador sóc/ i faig la feina tan neta/ que llauro com a poeta/ i escric com a llaurador”
(Sant Crist de Canyet, 15 de maig de 2011)
Comentarios
Publicar un comentario