Missatge a la trobada interreligiosa de Glasgow
Estimats amics,
L’any 2009 vaig tenir l’honor de participar en l’encontre interreligiós de Nova York. Allí vaig poder conèixer també la delegació de Glasgow. L’any passat ens vam tornar a veure amb alguns a Barcelona. Aquest any, com ja us haurà explicat el Manu, no m’ha estat possible de venir a la ciutat més gran d’Escòcia. Em sap greu, perquè m’hauria agradat molt, però m’ uneixo de cor a la vostra trobada i em sumo a les vostres pregàries a l´únic Déu des de la meva confessió religiosa.
Aquests anys hem anat descobrint com les diverses comunitats religioses en els diferents països participen en la vida pública i enfronten grans desafiaments: la immigració, la violència, les desigualtats... Ha estat tot molt interessant però penso que el més important són els llaços d’amistat que anem creant. L’amistat quan és veritable és per sempre.
Una proposta concreta que us faig és que tinguem un coneixement més directe de la poesia de les diferents tradicions religioses. Els poetes tenen alguna cosa de profetes en el sentit que veuen més enllà i anticipen el món que ha de venir. Com diu un bon amic, el professor Miquel Ruiz, “la poesia és necessària per viure”. Aquelles poesies que cadascú se sap de memòria formen part del pòsit de la seva intimitat. Li parlen el cor. Molt unida a la poesia hi ha la saviesa, el cúmul d’experiències vitals de cada confessió i de cada tradició religiosa. És una riquesa que es pot compartir amb tots, àdhuc amb els no creients.
Com diu el nostre poeta Salvador Espriu: diversos són els homes i diverses les parles/ i han convingut molts noms a un sol amor.
Rebeu una salutació ben cordial.
L’any 2009 vaig tenir l’honor de participar en l’encontre interreligiós de Nova York. Allí vaig poder conèixer també la delegació de Glasgow. L’any passat ens vam tornar a veure amb alguns a Barcelona. Aquest any, com ja us haurà explicat el Manu, no m’ha estat possible de venir a la ciutat més gran d’Escòcia. Em sap greu, perquè m’hauria agradat molt, però m’ uneixo de cor a la vostra trobada i em sumo a les vostres pregàries a l´únic Déu des de la meva confessió religiosa.
Aquests anys hem anat descobrint com les diverses comunitats religioses en els diferents països participen en la vida pública i enfronten grans desafiaments: la immigració, la violència, les desigualtats... Ha estat tot molt interessant però penso que el més important són els llaços d’amistat que anem creant. L’amistat quan és veritable és per sempre.
Una proposta concreta que us faig és que tinguem un coneixement més directe de la poesia de les diferents tradicions religioses. Els poetes tenen alguna cosa de profetes en el sentit que veuen més enllà i anticipen el món que ha de venir. Com diu un bon amic, el professor Miquel Ruiz, “la poesia és necessària per viure”. Aquelles poesies que cadascú se sap de memòria formen part del pòsit de la seva intimitat. Li parlen el cor. Molt unida a la poesia hi ha la saviesa, el cúmul d’experiències vitals de cada confessió i de cada tradició religiosa. És una riquesa que es pot compartir amb tots, àdhuc amb els no creients.
Com diu el nostre poeta Salvador Espriu: diversos són els homes i diverses les parles/ i han convingut molts noms a un sol amor.
Rebeu una salutació ben cordial.
Comentarios
Publicar un comentario