Jaume Aymar i Ragolta

Antoni Gaudí era terciari franciscà i, per tant un gran admirador de Sant Francesc d’Assís, l’autor del primer pessebre de la història a Greccio. Tots els autors estan d’acord en que, en dissenyar la façana del Naixement de la Sagrada Família Gaudí hi va bastir un pessebre monumental. Una façana construïda, en paraules de César Martinell “amb la tendresa pròpia del pessebre que durant el Nadal contemplen en el nostre país les famílies cristianes realitzat amb inusitada grandesa”. En la porta central o de la Caritat, hi ha tots els elements tradicionals del pessebre català: el Naixement, el bou i la mula (o l’ase), l’adoració dels pastors i dels mags, els àngels cantant el Gloria in excelsis Deo... però a més Gaudí va estendre el cicle de Nadal a les altres dues portes: l’Anunciació, el Desposoris de Maria i Josep, Joaquim i Anna –avis de Jesús- la Visitació, la fugida a Egipte, la matança dels innocents, Jesús perdut i trobat entre doctors, i també aquella figura entranyable d’un jove...

Jornada Mundial de la Pau 2012 La millor imatge de Maria no és una pintura o una escultura, o una talla, encara que sigui d’un gran artista. La millor imatge de Maria és una Mare. Per això Sant Francesc d’Assís, el nostre patró, quan veia una mare feia una inclinació amb el cap, perquè descobria en ella la millor imatge de la Mare de Déu. “Poder dir “mare” i sentir-se dir “fill meu”/és la sort que ens envejava Déu”, va escriure el poeta. Avui i aquests dies tots ens desitgem “bon any!”. Però què volem dir exactament quan diem “bon any”? Pensem, “que hi hagi pau”, “que trobi feina”, “que tingui salut”, “que no sigui pitjor que el que hem passat”, “que els meus fills es reconciliïn”, “que em curi”... En fi, tots desigs plenament legítims. Però no hauríem d’oblidar que quan ens desitgem una cosa també ens estem comprometent a fer el que estigui en la nostra mà perquè allò que somniem sigui una realitat. “Cal treballar com si tot depengués de nosaltres i confiar com si tot depengués de Déu...

És Nadal. Jesús neix en el si d’una família humil. El Fill de Déu hagués pogut aparèixer sobre la capa de la terra com un profeta ja adult, ja fet. Però en canvi dos dels evangelistes Mateu i Lluc ens expliquen els seus orígens. Ens diuen que va néixer dins d’una família, que va tenir pares, infantesa i un context no fàcil. És Nadal. I Nadal, com escriu el poeta Josep Maria de Sagarra, “ens dóna un sentiment de llar, de sostre/ de terra, de nissaga i d’esperit/ i ens dóna un punt d’humilitat de cendra/ per estimar un racó dins de l’espai,/ i desperta en el cor aquell blau tendre/ que hem volgut escanyar.. i que no mor mai.” És veritat. En uns moments difícils per a molts, la llar, el sostre, la família, els lligams de filiació i de fraternitat, els lligams entre avis i néts ens poden donar, ens donen, molta força. Per això avui, donem gràcies a Déu per les nostres famílies amb tota la seva grandesa i amb totes les seves limitacions. Fem un esforç per tornar a mirar poc a poc amb respe...

Un company de feina que s’ha jubilat fa poc, quan havia fet algun servei no deia mai “he telefonat a aquesta persona”, “he escrit aquest peu”, “he demanat a aquesta institució”. Sempre ho deia –ho diu- en plural “hem telefonat”, “hem escrit”, “hem demanat”… És una persona admirable per la seva humilitat. Se sentia part d’un equip i no es volia posar mai en primer lloc. Una vegada que vaig trucar-lo per felicitar-lo per una iniciativa realment important que ell havia promogut, el primer que va fer és passar-me a una altra companya de feina perquè la felicités a ella i n’estigués contenta. Si tots actuéssim així! El món seria un tros de cel. Com fa notar una religiosa escrivint sobre la lectura d’avui Maria no respon a l’àngel dient “Sí, aquí hi ha la Mare de Déu, respon dient “sóc la serventa del Senyor”. Aquí rau la seva grandesa. El seu servei no és esclavatge, és una col•laboració joiosa, que s’anticipa. Avui és la Mare de Déu de l’Esperança. L’esperança de Maria és realista. Aquesta...

Tercer diumenge d’Advent Els rius sovint serveixen de frontera. Avui sortosament hi ha ponts. Abans creuar un riu podia ésser complex. A la veïna població de Sant Adrià de Besòs, hi havia uns homes anomenats “cristòfols” que es carregaven la gent a l’esquena per ajudar-los a traspassar el riu quan les aigües eren crescudes. Quants han patit accidents i han estat arrossegats per les aigües d’un riu en intentar creuar-lo! “Riu pregon Jordà dels pares/caldrà que travessis per arribar a bon port”. Els israelites van creuar el Jordà amb Josuè per entrar a la terra promesa. El riu Jordà a la Bíblia és la frontera natural entre la terra i el que no ho és. Traspassar-lo, endinsar-se en les seves aigües recordava aquell mític pas i també el pas del mar Roig i era el símbol de novetat, d’esperança, de naixement d’alguna cosa nova. És allà on Joan bateja i convida a la conversió. I allà anuncia l’arribada d’un que batejarà amb alguna cosa més que amb aigua. Quins rius ens cal travessar avui? Som ...

Homilia Diumenge II d’Advent B Advent és un temps que ens parla de futur. Ens en parlen les lectures, les pregàries, tota la litúrgia. Ens parlen del futur amb esperança. Cada vegada que repetim el glòria diem “ara i sempre i pels segles dels segles”. Però avui, a casa o al carrer, no en parlem gaire del futur i si ho fem ho fem amb un cert pessimisme o, potser amb un pessimisme cert: “la crisi no ha fet més que començar, venen anys durs”. Diu el sociòleg Salvador Cardús que, de vegades fins i tot sense voler als nostres nens i joves els transmetem una por en el futur, en l’esdevenidor: “Tu ara estàs molt bé, però ja veuràs quan hagis de buscar feina, o quan hagis de treballar, o quan hagis de casar…” Per això ells -en el fons- pensen que ja estan bé com estan, i en el fons no els agrada créixer. Podríem parlar del futur amb més esperança? El futur no ens pertany, és veritat, però hi hem d’estar oberts amb una esperança ferma. I segons com tractem els altres, especialment els infants i...