domingo, 30 de junio de 2013

La gran tergiversació

Homilia diumenge XIII de durant l’any

Lluc presenta la missió de Jesús com un llarg camí cap a Jerusalem, on donarà la vida. Jesús sabia que anar a Jerusalem era una missió molt arriscada. Per això hi envià uns emissaris però  van tergiversar l’anunci i van fer córrer que Jesús anava cap a Jerusalem a prendre el poder.

La tergiversació.  Tergiversar és deformar els fets a fi que prevalgui l’error. Ho veiem avui en l’escenari polític i ho vivim cada dia en les nostres relacions. Demanem perdó per les vegades que tergiversem! Ens ho ha dit també la carta de Sant Pau: “si us mossegueu i us devoreu mútuament penseu que acabareu destruint-vos”.

Els samaritans no van voler rebre Jesús i els seus. Jaume i Joan, els anomenats “fills del tro” segurament pel seu caràcter impetuós demanen permís a Jesús perquè caigui foc del cel i els consumeixi. És l’esperit de revenja tan característic del seu poble. Jesús els renya: ell no vol la revenja. Qui entengui el seu missatge com a revenja, també l’està tergiversant. I aquí hi ha la gran diferència del cristianisme amb d’altres creences, nosaltres no apostem per la revenja si no pel perdó.

En explicar la trobada amb aquells que el volen seguir, anem descobrint nous trets de la personalitat de Jesús i de com ha de ser el deixeble que el segueixi. Jesús “no té on reposar el cap”, és a dir, viu a la intempèrie. Quan diu a aquell altre “deixa que els morts enterrin els seus morts i tu ves a anunciar el Regne de Déu” està dient que Ell no s’ha quedat presoner del passat si no que ha vingut a anunciar un Déu de vida.  Igualment quan li diu a aquell altre “ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és apte per al regne de Déu”, ens fa pensar en el que diu l’últim llibre de la Bíblia: “les coses d’abans ja han passat”. Si busquem per damunt de tot la seguretat, si estem aferrats a les coses d’abans, les paraules de Jesús seran un veritable revulsiu.

Aquests tres nous seguidors, ens explica mossèn Rius Camps, seran l’embrió d’un nou grup els Setanta dos que proclamaran “arreu” la missió del Messies de reintegrar a Israel les dotze tribus disperses, incorporant-hi els samaritans. L’amplitud de mires de Jesús contrasta amb l’estretor de l’esperit dels Dotze.

Senyor, que no tergiversem el teu missatge, que no ens mosseguem els uns als altres, allunya de nosaltres tot esperit de revenja; que aprenguem a viure sota la volta del teu cel, que mirem cap endavant i cap enfora.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.