domingo, 23 de junio de 2013

Quina Església per a Francesc?

Homilia diumenge XII de durant l'any
L’evangeli d’avui ens fa pensar espontàniament en el primat de Pere. Fa 100 dies que Francesc realitza el ministeri de bisbe de Roma, car així es va presentar des del primer moment. Un temps que es considera suficient per fer un cert balanç de la seva actuació. Molts valorem la seva espontaneïtat, els seus gestos, talment com les floretes de Sant Francesc d’Assís; precisament acaba de sortir un llibre del P. Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat, que porta aquest títol: “Les floretes del Papa Francesc”, com hi hagué en el seu temps les floretes de Sant Francesc o les de Joan XXIII. Francesc amb la seva senzillesa, la seva frescor i el seu amor als pobres, no deixa indiferents ni a creients ni a no creients. És una benedicció per a tothom.
Però també és un home de govern: recordem el grup de vuit cardenals d’arreu del món que ha creat per a conduir la Nau de l’Església d’una manera molt més col·legial. Tinguem presents alguns nomenaments que ha fet ja ben significatius. Esperem la propera encíclica que farà a quatre mans amb el Papa emèrit Benet XVI...
Però, quina Església es troba el successor de Pere? Sabrem estar a la seva alçada? Les nostres comunitats són vives? Ens falta fe? De vegades pensem,  diem i fem coses que no pensaríem ni diríem ni faríem si tinguéssim una mica més de fe, ni que fos com un gra de mostassa. Parlem molt de la reforma de la Cúria, però hem pensat en la reforma de les nostres comunitats, de les parròquies, dels moviments, de les associacions, hem pensat en la reforma de la nostra vida? Tots hem estat batejats per a unir-nos a Crist, hem dit a la primera lectura, on queda el baptisme que vam rebre? És un fet llunyà de la nostra infantesa o vivim realment com a batejats?. Avui hi ha moviments a l’Església que volen que els cristians visquem el baptisme, el do de la Fe en totes les seves conseqüències.
I d’altra banda com són els qui es preparen per al sacerdoci? I els sacerdots novells? El Sant Pare ha distingit en una homilia entre “funció” i unció. El sacerdot és un ungit, no és un funcionari que acompleix unes hores i se’n va. El sacerdot ha de posar en evidència que és Crist el qui viu en Ell, no ha de viure centrat en ell si no en els altres i en les seves necessitats, i això demana temps de pregària i de contemplació.
Aquesta nit, revetlla de Sant Joan hi haurà com cada any fogueres. Que siguin el signe que hem de cremar moltes coses sobreres. També hi haurà coets. Pot ser no tants a causa de la crisi. Però n’hi haurà. És una tradició bonica. Si tenim l’ocasió de veure algun castell de focs, recordem que nosaltres hauríem de ser com aquells coets que pugen a munt, molt amunt i allí es desmaien en una pluja d’estels. Així ha de ser el cristià sempre amunt per donar-se del tot als seus germans.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.