domingo, 24 de noviembre de 2013

El Regne és el paradís


Solemnitat de Jesucrist, Rei de tot el món

24 de novembre de 2013

A cada missa, poc abans de donar-nos la pau repetim aquesta expressió: “perquè són vostres per sempre el regne, el poder i la glòria.” Sí: regne poder i glòria només pertanyen a Déu, a ningú més. Al món avui hi regna el diner un economicisme sense entranyes que exclou a molts en les perifèries. Els reis de la terra, els poderosos, sovint són corruptes, perquè el poder corromp i el poder absolut corromp absolutament. I les glòries mundanes, totes són vanes.

Per al cristià en canvi regnar és servir. Ho va afirmar Benet XVI i ho ha repetit Francesc.  Per tant el Regne de Déu –el seu designi amorós- ja comença aquí quan ens estimem, quan ens perdonem i quan ens servim els uns als altres a la manera de Jesús... A la família, a la petita comunitat, al grup, és allí on realment és fa visible el Regne.

Per tal d’ajudar-nos a comprendre tot això, la imatge de Crist Rei que avui ens presenta l’evangeli de Sant Lluc és realment paradoxal, és a dir contrària a l’opinió comuna: un rei no assegut en un tron sinó clavat en una creu; un rei que no porta una corona d’or, sinó d’espines; un rei que no va vestit d’honor i dignitat, sinó que està despullat i ensagnat; un rei que no és lliure exteriorment perquè està clavat de mans i de peus; un rei que no és lloat si no blasmat. I encara aquell rètol que havia fet clavat Pilat en vàries llengües el presenta com a Rei dels jueus!

El calvari és la màxima expressió que la reialesa que Jesús havia vingut a portar no és com la d’aquest món. “Regne de Déu” és la paràbola més curta: vol dir Déu és com un rei, està per sobre de tot, però no és com els reis d’aquest món...

Jesús havia predit que els pecadors públics (publicans i prostitutes) “us precediran en el regne”. El calvari que avui contemplem és l’acompliment d’aquella promesa: al costat de la creu hi ha un lladre que es penedeix –que la tradició ha anomenat Dimas-  i als seus peus una dona, Magdalena de qui Jesús havia arrencat el mal.

És molt bell el diàleg del bon lladre i el Mestre. Dimas s’adreça a Jesús pel seu nom, com ho han fet pocs personatges de l’evangeli: “Jesús, recordeu-vos de mi quan arribeu al vostre Regne” i és impressionant la resposta de Jesús: “T’ho dic amb tota veritat: avui seràs amb mi al paradís”.  És a dir el Senyor identifica el Regne amb el paradís. Aquell Regne de Déu que ell ha vingut a anunciar, que és el centre de la seva predicació, aquell que demanem cada vegada que resem el parenostre és un Paradís: un jardí de flors i fruits, d’aigües i ocells, de bonança i de claror, un paradís infinitament millor que  aquell que van perdre els nostres primers pares: un Regne de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia, d’amor i de pau.

Avui podem seguir el consell de sant Pau als cristians de Colosses i donar gràcies al Pare que ens ha fet dignes de tenir part en l’heretat del poble sant, en el Regne de la llum.

El dia del nostre baptisme ens vam incorporar a Jesús, sacerdot, profeta i rei. Avui que culminem l’Any de la Fe hauríem de preguntar-nos si en aquests mesos hem crescut en la fe personalment i comunitària. Si hem estat capaços de dir de cor: “Crec!”. I si aquesta fe s’ha traduït en obres, perquè “pels seus fruits els coneixereu.” Diguem-li avui al Senyor com el pare d’aquell noi malalt de què parla l’evangeli: “Crec, ajuda la meva poca fe”!

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.