domingo, 17 de noviembre de 2013

En esperit i en veritat


Evangeli diumenge XXXIII de durant l’any

En el context dels grans pelegrinatges a Jerusalem, molts elogiaven la riquesa del Temple. D’aquell Temple que s’havia convertit en lloc de mercadeig i de negoci. No calia ser profeta per veure que tot allò un dia o altre s’esfondraria. Com s’han esfondrat al llarg de la història tants muntatges econòmics, polítics i pretesament religiosos... Per als jueus el temple era el lloc de trobada de l’home amb Déu. Que el temple s’enfonsés volia dir que ja no haurien d’adorar-lo en un lloc concret, i això els deixava completament a la intempèrie. Per això, neguitosos, li pregunten quan serà tot això. Jesús havia respost a aquesta qüestió en el diàleg amb la samaritana que a Déu no se’l troba només en un lloc concret, si no que “els veritables adoradors l’adoraran en esperit i en veritat.” (Jn 4, 23)

“En esperit i en veritat”: Jesús recomana els seus seguidors d’esta alerta, de no deixar-se enganyar, de no alarmar-se. És evident que al llarg d’aquests dos mil anys hi ha hagut guerres, grans terratrèmols, fams i pestes de tota mena. Aquests dies tots estem commocionats pel tifó de Filipines que ha segat tantes vides i que ha motivat tants desplaçaments... Però davant dels desastres siguin provocats per la mateixa humanitat –que són evitables- o per les lleis de la naturalesa embravida –que sovint és inevitable- el que cal és tenir sempre un esperit vigilant... Com escrivia el poeta:” Vigila, esperit, vigila,/ no perdis mai el teu nord,/ no et deixis dur a la tranquil.la aigua mansa de cap port./Gira, gira els ulls enlaire,/ no miris les platges roïns,/ dóna el front en el gran aire,/ sempre, sempre mar endins.” (Joan Maragall, Excelsior). El cristià és l’home madur que sap viure segur enmig de la inseguretat (Prieto Moreno).

“En esperit i en veritat”. Jesús anuncia també persecucions, ja hi foren en l’Església primitiva i avui continuen arreu del món. Tot sovint l’argument de la persecució és una falsedat, una falsa acusació. És la negació de la veritat.  “Feu el propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa, jo mateix [el meu Esperit] us donaré una eloqüència i una saviesa i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contrariar-la”. A la fi la veritat sempre resplendeix i “sofrint amb constància us guanyareu la pròpia vida”. El sofriment ens va purificant, ens va fent més autèntics i més nobles. Per això, per fosca que sigui la nit, com ha recordat la profecia de Malaquias, per als qui veneren el nom del Senyor “sortirà el sol de la felicitat i els seus raigs seran saludables”.

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.