Mal, cecs i encegats

Diumenge quart de Quaresma 30/03/14

Recordo que de jove vaig sentir una conversa de la qual no m’he oblidat mai. Dues dones de la família parlaven d’una parenta comuna que estava malalta greu: un tumor al cap. Una d’elles que hi estava renyida de feia anys, va dir taxativament: Déu l’ha castigada! Recordo que aquest judici em va fer mal i em va doldre no haver-li respòs oportunament. Amb els anys he anat comprenent que molts malalts es preguntaven i es pregunten en algun moment de la seva malaltia, què han fet de mal. En la nostra consciència col·lectiva encara preval l’esquema que els mals que ens passen venen de Déu. I això no és així.  Jesús en dóna la resposta a l’evangeli d’avui aquell home no va néixer cec perquè hagués pecat ell o els seus pares (les culpes es transmetien de generació en generació) si no perquè es revelessin en les obres de Déu. Les ombres del mal posen encara més de relleu les llums del bé.

Aquella ceguesa és una ocasió perquè Jesús el curi. Però el cec de naixement no va demanar a Jesús que el curés. És Jesús qui va prendre la iniciativa. I aquella guarició al cec no li va estalviar problemes, li’n va portar, fins i tot va arribar a ser exclòs de la sinagoga...

Ahir es va presentar a Badalona el documental “Jo crec” que us recomano. Un dels testimonis, la Clementina, una dona gran, alegra, enamorada de Jesucrist, venia a dir que creure en Ell no li estalviava sofriments, ni malaltia, ni vellesa, però que li donava la força de sentir-lo al seu costat tothora i així podria viure-ho tot d’una altra manera.

El Papa Francesc recorda que Déu és qui pren la iniciativa. “En qualsevol forma d’evangelització el primat sempre és de Déu que va voler cridar-nos a col·laborar amb Ell i a impulsar-nos amb la força del seu Esperit” (EG, 12).

Déu passa per la nostra vida i treu els vels dels nostres ulls. És probable que a vegades ens colpeixi l’obcecació i la niciesa d’un encegat que no hi vol veure i que ens pot arribar a fer molt mal.  Preocupem-nos també de fer una lectura creient d’allò que ens està passant. Mirem amb ulls de fe aquella persona, aquella circumstància adversa i veurem que fins i tot dels mals aparents o reals en podrem arribar a treure béns abundants de maduresa i de santedat.  I refiem-nos d’allò que ens ha dit el llibre de Samuel: “l’home veu només l’aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor”.

Cada eucaristia és una ocasió perquè ens mirem amb ulls de fe aquest pa i aquest vi que compartim. I l’alegria omplirà de nou els nostres cors.