domingo, 9 de marzo de 2014


Quaranta nits

Homilia diumenge primer de Quaresma 9/03/2014

Tots hem passat nits sense dormir o dormint molt poc. Ens afeixuga alguna pena, ens hem discutit amb algú, estem nerviosos davant d’algun esdeveniment, patim físicament o moralment, o potser hem de vetllar un malalt. Aquestes nits se’ns fan llargues i sovint pesades. A la nit hi ha moltes hores per rumiar. Una àvia meva que patia d’insomni em deia: “quantes coses he arreglat aquesta nit!”. Volia dir que les havia arreglat mentalment, és clar.

 No deixa de ser curiós que l’evangelista ens digui que Jesús dejunava no sols durant quaranta dies si no també quaranta nits. Potser és per aclarir que el dejuni era complet... Però també el text ens recorda Moisès que segons ens diu el llibre de l’Èxode va estar amb Déu quaranta dies i quaranta nits, no va menjar pa ni va beure aigua, però va escriure els deu manaments (Ex 24-28), va ser un dejuni fructuós. I Elies camí de l’Horeb, quan estava a punt de defallir (1 Re 19-28) i va sentir l’assistència miraculosa de Déu. En la nit de Jesús no s’esmenta la proximitat de Déu (Tuñí). De nit i al desert.

Comença la Quaresma: temps de desert i per tant temps de temptació. Jesús al començament de la seva missió és temptat tres vegades. Segurament en el decurs de la seva vida va ser temptat moltes d’altres. Temptació vol dir tot allò que ens aparta del camí. Francesc ens diu que “una de les temptacions més serioses que ofeguen el fervor i l’audàcia és la consciència de derrota que ens converteix en pessimistes queixosos i desencantats amb cara de pomes agres” (La joia de l’Evangeli, 85). Sant Agustí comenta però que “de la temptació en traiem el profit; ningú no es coneix a si mateix si no s’ha vist tempta, no pot ser coronat sens victòria, ni triomfar sense combat”.

 En Bernat té sis anys. És un nen eixerit. Fa poc li va preguntar a la seva mare: “Mare, és molt fonda la temptació? La mare va quedar molt parada: “Per què m’ho preguntes, fill meu?” “És que l’avi quan resa el parenostre diu `no ens deixis caure en la temptació´ i jo vull saber si és molt fonda”, (potser per no prendre mal). Els nens sense saber-ho són grans teòlegs. Jo li respondria al Bernat que sí, que la temptació pot ser molt fonda i que s’hi hi caiem podem prendre molt mal. Però penso també que quan més grans ens fem la temptació es va tornant més subtil. Recordo una pel·lícula on el diable que tempta Jesús a l’hort de Getsemaní, va vestit del nostre temps i li mostra a Jesús ràpidament en una pantalla imaginària tot el que passarà després de la seva mort en creu: la fam, les guerres de religió, la Inquisició, la crema d’heretges, els abusos, les corrupteles… i li diu a Jesús: “Veus? De què servirà la teva passió i la teva mort si el món continuarà així?”. Quina temptació! Quina manera de voler-lo allunyar de la seva missió. Realment és cert el que diu l’evangelista Lluc, que acabades les temptacions del desert el diable el va deixar per una millor ocasió. És aquesta, la de Getsemaní: fer-lo dubtar que la seva mort servirà per alguna cosa. Aquesta sí que és una temptació subtil. Sortosament Jesús no hi va caure i per això nosaltres encara continuem creient en ell.

Per això encara que ens toqui patir insomni, no oblidem que a fora els estels continuen il·luminant la nostra nit. Com escrivia Sant Joan de la Creu:

 Qué bien sé yo la fonte que mane y corre,/aunque es de noche./Aquella eterna fonte está escondida,/que bien sé yo do tiene su manida,/aunque es de noche./Su origen no lo sé, pues no le tiene,/mas sé que todo origen de ella tiene,/aunque es de noche./Sé que no puede ser cosa tan bella,/y que cielos y tierra beben de ella,/aunque es de noche./(...) Aquesta viva fuente que deseo,/en este pan de vida yo la veo,/aunque es de noche.”

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.