Quaranta nits
Homilia diumenge primer de
Quaresma 9/03/2014
Tots hem passat nits sense dormir
o dormint molt poc. Ens afeixuga alguna pena, ens hem discutit amb algú, estem
nerviosos davant d’algun esdeveniment, patim físicament o moralment, o potser
hem de vetllar un malalt. Aquestes nits se’ns fan llargues i sovint pesades. A
la nit hi ha moltes hores per rumiar. Una àvia meva que patia d’insomni em
deia: “quantes coses he arreglat aquesta nit!”. Volia dir que les havia
arreglat mentalment, és clar.
No deixa de ser curiós que l’evangelista ens
digui que Jesús dejunava no sols durant quaranta dies si no també quaranta
nits. Potser és per aclarir que el dejuni era complet... Però també el text ens
recorda Moisès que segons ens diu el llibre de l’Èxode va estar amb Déu
quaranta dies i quaranta nits, no va menjar pa ni va beure aigua, però va
escriure els deu manaments (Ex 24-28), va ser un dejuni fructuós. I Elies camí
de l’Horeb, quan estava a punt de defallir (1 Re 19-28) i va sentir l’assistència
miraculosa de Déu. En la nit de Jesús no s’esmenta la proximitat de Déu (Tuñí).
De nit i al desert.
Comença la Quaresma: temps de
desert i per tant temps de temptació. Jesús al començament de la seva missió és
temptat tres vegades. Segurament en el decurs de la seva vida va ser temptat
moltes d’altres. Temptació vol dir tot allò que ens aparta del camí. Francesc
ens diu que “una de les temptacions més serioses que ofeguen el fervor i l’audàcia
és la consciència de derrota que ens converteix en pessimistes queixosos i
desencantats amb cara de pomes agres” (La joia de l’Evangeli, 85). Sant Agustí
comenta però que “de la temptació en traiem el profit; ningú no es coneix a si
mateix si no s’ha vist tempta, no pot ser coronat sens victòria, ni triomfar
sense combat”.
En Bernat té sis anys. És un nen eixerit. Fa
poc li va preguntar a la seva mare: “Mare, és molt fonda la temptació? La mare
va quedar molt parada: “Per què m’ho preguntes, fill meu?” “És que l’avi quan
resa el parenostre diu `no ens deixis caure en la temptació´ i jo vull saber si
és molt fonda”, (potser per no prendre mal). Els nens sense saber-ho són grans
teòlegs. Jo li respondria al Bernat que sí, que la temptació pot ser molt fonda
i que s’hi hi caiem podem prendre molt mal. Però penso també que quan més grans
ens fem la temptació es va tornant més subtil. Recordo una pel·lícula on el
diable que tempta Jesús a l’hort de Getsemaní, va vestit del nostre temps i li
mostra a Jesús ràpidament en una pantalla imaginària tot el que passarà després
de la seva mort en creu: la fam, les guerres de religió, la Inquisició, la
crema d’heretges, els abusos, les corrupteles… i li diu a Jesús: “Veus? De què
servirà la teva passió i la teva mort si el món continuarà així?”. Quina
temptació! Quina manera de voler-lo allunyar de la seva missió. Realment és
cert el que diu l’evangelista Lluc, que acabades les temptacions del desert el
diable el va deixar per una millor ocasió. És aquesta, la de Getsemaní: fer-lo
dubtar que la seva mort servirà per alguna cosa. Aquesta sí que és una
temptació subtil. Sortosament Jesús no hi va caure i per això nosaltres encara
continuem creient en ell.
Per això encara que ens toqui
patir insomni, no oblidem que a fora els estels continuen il·luminant la nostra
nit. Com escrivia Sant Joan de la Creu:
Qué bien sé yo la fonte que mane y
corre,/aunque es de noche./Aquella eterna fonte está escondida,/que bien sé yo
do tiene su manida,/aunque es de noche./Su origen no lo sé, pues no le tiene,/mas
sé que todo origen de ella tiene,/aunque es de noche./Sé que no puede ser cosa
tan bella,/y que cielos y tierra beben de ella,/aunque es de noche./(...) Aquesta
viva fuente que deseo,/en este pan de vida yo la veo,/aunque es de noche.”
Comentarios
Publicar un comentario