Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge de la Divina Misericordia (segon de Pasqua 27/04/2014) Ahir celebràvem la cloenda de quatre parròquies de Badalona. Vàrem tenir una celebració emotiva a la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, al barri del Sant Crist de Badalona. Era una eucaristia llargament preparada. Hi havia gent molt diversa però es respirava un ambient de joia i d’acció de gràcies a Déu. Totes quatre tenim vàries coses en comú: som parròquies de les perifèries, aquestes perifèries de les quals parla tant avui el papa Francesc que no són sols urbanístiques si no existencials... Ho va subratllar mossèn Salvador Bacardit. Totes quatre fa cinquanta anys teníem un altre temple, més senzill, més humil. En aquests anys totes hem passat a un de nou. Això posa més en relleu que les pedres vives són les importants. Totes quatre hem ajudat a les persones a trobar-se amb Déu i a viure el sentit de comunitat. Totes hem procurat fer i crec que fem una tasca de cohesió social. Avui l’Església proclama l...

Diumenge de Resurrecció 2014 Avui és Pasqua la festa de les festes. Avui escoltem el relat emocionant de les primeres aparicions. Maria Magdalena, la penedida que esdevé apòstol dels apòstols, Pere el qui per tres vegades havia negat Jesús i havia plorat amargament, Joan el deixeble preferit... És hora de renovar el seu “sí” al Mestre, ara ja Ressuscitat com Amic. És un relat molt bell i molt veritable.   És veritable perquè és bell i és bell que perquè és veritable. La Resurrecció ha inspirat artistes de totes les èpoques, músics especialment. En un vídeo –penjat a you tube- “Tocar y luchar” sobre la feina musical i social d’un gran mestre i director d’orquestra, José Antonio Abreu de Venezuela, es veu al gran cantant Plácido Domingo entrant en un teatre de Caracas on molts nens i nenes i joves, canten l’Al·leluia de Haendel. El gran tenor s’emociona fins a les llàgrimes. La bellesa és el camí que ens porta a Déu. Pensem avui i preguem pels “Petits cantors de Badalona”, ...

Pasqua 2014 Cada any, la Vetlla Pasqual ens permet d’escoltar els fets més significatius de la història de la salvació, una història teixida d’èxits i de fracassos, els èxits i els fracassos d’un poble que va aprenent a caminar a la llum de Déu. Jesús també va viure el que era aparentment un gran fracàs: la seva mort en creu. Ahir Divendres Sant hi meditàvem... La nostra vida també està farcida d’èxits i de fracassos i de vegades tenim la percepció que més fracassos que èxits. Sí: avui continuem fracassant, encara que només se’ns eduqui per l’èxit. La paraula “fracàs” en anglès no existeix i sembla que tampoc no existeixi en una cultura que sovint és la cultura de la competitivitat i de l’èxit fàcil i insostenible. Per això avui hi ha adolescents i joves que davant d’un suspens o d’un desengany sentimental s’enfonsen... No els hem explicat que tant l’èxit com el fracàs són possibles i reals perquè en el fons són la manera bona o dolenta de sortir d’una situació. I que darrera ...

Divendres Sant 2014 En el relat de la Passió que acabem d’escoltar, ens hi veiem tots reflectits d’una manera o altra perquè hi trobem moltes situacions semblants a les que avui ens toca viure. Hi ha, d’una banda, la calúmnia dels grans sacerdots, la befa o la indiferència dels soldats, el dubte interessat de Pilat, la feblesa dels apòstols, l’encegament de les masses i a l’altra banda, el dolor serè i la fermesa de Jesús, la fidelitat de la Mare i del deixeble estimat... La Passió de Crist és sempre actual. Explica el bisbe Sebastià pels micròfons de Ràdio Estel, que hi havia un amic seu que en la feina havia patit tota mena de burles per la seva condició de cristià. Ell sempre havia callat. Quan ja havia decidit deixar la feina va anar a veure el bisbe, plorant: no saps, aquell que més m’insultava, s’ha convertit. I m’ha dit “si Déu és com tu, jo crec en Ell”. Enmig del dolor i de la Passió, per cruels que siguin, hi ha llavors de resurrecció. Catalunya Cristiana de la setm...

Diumenge de Rams 2014 A les portes de bronze de la façana de la Passió, l’escultor Josep Maria Subirachs va posar-hi tota el relat de la Passió i va destacar en daurat algunes paraules clau. Permeteu-me que també destaqui algunes frases que acabem d’escoltar. Havent cantat l’himne: Jesús i els seus apòstols entonen un himne havent sopat i abans de sortir cap a l’hort de les Oliveres. Un himne és un símbol és dir amb paraules audibles allò que és inaudible. Jesús i els seus també cantaven, “qui canta –deia Sant Agustí- prega dues vegades. Sembla que era aquell salm que diu: “Crec amb tot el cor, tot i que deia: que en sóc de dissortat”. La bellesa és camí cap a Déu, és el bàlsam que ens conforta en els moments més difícils. Preguem perquè siguem capaços de fruir dels instants de bellesa que ens ofereix. I la Passió és bella perquè és sublim. I la Passió ha estat motiu d’inspiració d’artistes de totes les èpoques. Tots el deixaren sol: aquesta solitud és la més profunda, és ...

Diumenge de Rams 2014 Homilia a la plaça Déu vos guard.   Avui ompliu la plaça molts nens i nenes que veniu acompanyats dels vostres pares, germanets, avis, tiets i també alguns veniu amb els vostres padrins. Alguns heu vingut d’altres anys a beneir la palma. D’altres potser és la primera vegada. Gràcies per ser aquí. Segons la tradició catalana la padrina s’encarrega de regalar la palma o el palmó i el padrí és el que diumenge vinent comprarà i regalarà la mona al seu fillol o fillola. Però la feina dels padrins de baptisme és molt important: sou els qui heu d’ajudar els pares dels vostres fillols en l’educació de la fe cristiana.   Fixeu-vos quina paraula: “fillols” quasi fills. Aquí a Catalunya els padrins i padrines són molt importants i solen ser molt estimats. Avui, diumenge de Rams, és un dia important perquè els padrins pensin en els seus fillols i perquè els fillols pensem en el nostres padrins siguin aquí o siguin ja a l’altra vida. La meva padrina que e...

Homilia diumenge V de Quaresma   Hi ha alguna manera d’experimentar el pas de mort a vida?   Mireu: amb el pas dels anys ens anem carregant de remordiments, de ressentiments, de pors… El remordiment és la pena que ens causa de sentir-nos culpables d’una mala acció. El ressentiments són fruit de les ofenses, mofes i enganys que hem rebut. Les pors tenen mil motius… Tot el dolor, tot el sofriment, totes les ferides que la vida ens comporta, poden anar-nos tancant en nosaltres mateixos fins   a la mort de l’ànima. Davant d’aquest risc cal que avui tornem a sentir la veu de Jesús que ens diu personalment amb força, com a Llàtzer: “Surt a fora!.” La reconciliació és el sagrament que ens fa experimentar aquest pas de mort a vida. Fa pocs dies hem vist el Sant Pare agenollar-se com un penitent més davant del confessor a Sant Pere. Rebre el perdó sagramental amb d’altres persones ens fa sentir que tots som pecadors i que tots som perdonats. Fa 28 anys també era diume...