La fe fa planer el camí

Diumenge de la Divina Misericordia (segon de Pasqua 27/04/2014)

Ahir celebràvem la cloenda de quatre parròquies de Badalona. Vàrem tenir una celebració emotiva a la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, al barri del Sant Crist de Badalona. Era una eucaristia llargament preparada. Hi havia gent molt diversa però es respirava un ambient de joia i d’acció de gràcies a Déu. Totes quatre tenim vàries coses en comú: som parròquies de les perifèries, aquestes perifèries de les quals parla tant avui el papa Francesc que no són sols urbanístiques si no existencials... Ho va subratllar mossèn Salvador Bacardit. Totes quatre fa cinquanta anys teníem un altre temple, més senzill, més humil. En aquests anys totes hem passat a un de nou. Això posa més en relleu que les pedres vives són les importants. Totes quatre hem ajudat a les persones a trobar-se amb Déu i a viure el sentit de comunitat. Totes hem procurat fer i crec que fem una tasca de cohesió social.

Avui l’Església proclama la santedat de Joan XXIII i de Joan Pau II. Joan XXIII va ser el Papa de la meva infantesa. Encara recordo perfectament la veu solemne del Sant Pare en l’Àngelus i la meva germana que era una nena, agenollada a l’habitació dels pares davant del transistor. En vigílies de la seva mort deia: “Aquest llit és un altar, l’altar exigeix una víctima: sóc aquí. Ofereixo la meva vida per l’Església, la continuació del Concili Ecumènic, la pau del món, la unió dels cristians” (L’Osservatore Romano, 5/09/1963). També recordo el moment de la seva mort anunciada per la ràdio. Vaig veure la tristor en el rostre dels pares i dels avis. Era un papa bo i la gent se l’estimava.

De Joan Pau II tots en tenim molts records. Una de les seves encícliques és la “Fe i Raó”. En ella descriu que totes dues són com dues ales de l’enteniment humà. És a dir que quan més entenem més creiem, quan més creiem més entenem. Tomàs dubtava, els apòstols dubtaven i tots nosaltres dubtem. La raó ens fa dubtar, però Déu és més gran que la nostra raó. La fe ha de ser una roca, els dubtes com les onades que la netegen.

De Joan Pau II voldria subratllar una cosa que vaig saber fa poc, de llavis de mossèn Josep Maria Aragonès. En una ocasió va rebre el Dr. Jubany en audiència i li va preguntar directament: “Ja té una emissora diocesana?”. “No” li va respondre el nostre Arquebisbe. “Doncs posi-la!” li va dir Joan Pau II. I al cap d’un temps va néixer Ràdio Estel. Dono gràcies a Déu per aquest mitjà de comunicació que enguany compleix vint anys i li demano que contribueixi a la concòrdia en aquesta hora decisiva per la nostra pàtria.

I ho demano també a la Mare de Déu de Montserrat, amb les paraules del Dr. Torras i Bages:

“Verge prodigiosa, tron puríssim on reposà l’eterna saviesa quan vingué al món a ensenyar els camins de la salvació aconseguiu per als vostres catalans aquella fe que enfonsa les muntanyes, omple les valls i fa planer el camí de la Vida.”