El burret de Jesús, el cotxe del Papa

Diumenge de Rams 2014

Homilia a la plaça

Déu vos guard.

 Avui ompliu la plaça molts nens i nenes que veniu acompanyats dels vostres pares, germanets, avis, tiets i també alguns veniu amb els vostres padrins. Alguns heu vingut d’altres anys a beneir la palma. D’altres potser és la primera vegada. Gràcies per ser aquí. Segons la tradició catalana la padrina s’encarrega de regalar la palma o el palmó i el padrí és el que diumenge vinent comprarà i regalarà la mona al seu fillol o fillola. Però la feina dels padrins de baptisme és molt important: sou els qui heu d’ajudar els pares dels vostres fillols en l’educació de la fe cristiana.  Fixeu-vos quina paraula: “fillols” quasi fills. Aquí a Catalunya els padrins i padrines són molt importants i solen ser molt estimats. Avui, diumenge de Rams, és un dia important perquè els padrins pensin en els seus fillols i perquè els fillols pensem en el nostres padrins siguin aquí o siguin ja a l’altra vida. La meva padrina que era també la meva àvia va morir amb més de cent anys i fins pràcticament el final dels seus dies es va recordar del seu fillol. Fem ara un moment de silenci pels nostres padrins.

A les mans hi porteu la palma o el palmó. Alguns porteu branques de llorer. Jo represento Jesús, i vosaltres representeu els apòstols i tot el poble que l’aclamava.

Aquestes palmes i palmons, els que vulguin els deixaran després perquè serveixi per al monument del Dijous Sant. A moltes cases sobretot a pagès es posava una creu amb fulla de palma. Als balcons es posava la palma: era el signe que hi vivia una família cristiana. I les palmes i palmons es cremaven i s’usava la cendra pel dimecres de cendra de l’any següent. 

Hem escoltat com Jesús entra a Jerusalem sense cap pompa ni ostentació, humil, mansuet. Ens ensenya que en la nostra vida hem de simplificar moltes coses, com ho està fent el Papa Francesc. Diuen que fa gràcia veure una llarga corrua de cotxes importants i finalment el cotxe del Papa, un utilitari un Renault 4 blanc de segona mà, que li va regalar un capellà de Verona Renzo Zocca, rector d’una parròquia de la perifèria que durant vint-i-cinc anys a treballat pels més necessitats.

¿Per què no fem tots plegats un esforç per portar una vida més senzilla, més despresa, més pobre? Quan més despresos més valorarem les coses importants de la vida: l’amor, la tendresa, el perdó, la unió de la família, la il·lusió d’uns infants que porten a beneir la seva palma i el seu palmó, la saviesa dels avis que branden unes branques de llorer...

Diumenge de Rams és com la porta d’entrada de la Setmana Santa us desitjo que sigui per a tots un temps intens de perdó, de reconciliació, de comunió, de passar de mort a vida i del goig de tenir una família i fins i tot uns padrins.