domingo, 20 de abril de 2014


Diumenge de Resurrecció 2014

Avui és Pasqua la festa de les festes. Avui escoltem el relat emocionant de les primeres aparicions. Maria Magdalena, la penedida que esdevé apòstol dels apòstols, Pere el qui per tres vegades havia negat Jesús i havia plorat amargament, Joan el deixeble preferit... És hora de renovar el seu “sí” al Mestre, ara ja Ressuscitat com Amic. És un relat molt bell i molt veritable.  És veritable perquè és bell i és bell que perquè és veritable.

La Resurrecció ha inspirat artistes de totes les èpoques, músics especialment. En un vídeo –penjat a you tube- “Tocar y luchar” sobre la feina musical i social d’un gran mestre i director d’orquestra, José Antonio Abreu de Venezuela, es veu al gran cantant Plácido Domingo entrant en un teatre de Caracas on molts nens i nenes i joves, canten l’Al·leluia de Haendel. El gran tenor s’emociona fins a les llàgrimes. La bellesa és el camí que ens porta a Déu. Pensem avui i preguem pels “Petits cantors de Badalona”, que han nascut fa poques setmanes –és un goig escoltar-los- preguem que de la mà dels seus mestres siguin educats en la bellesa i des d’ella en la bondat i en la veritat.

Entre la vigília Pasqual i avui diumenge s’hauran batejat a Catalunya dues-centes persones que han culminat un camí de catecumenat. És una bona notícia. Ahir tots vàrem renovar les nostres promeses baptismals. Que visquem de manera coherent amb el nostre baptisme, celebrant els sagraments i donant testimoni de la nostra fe pasqual. “Cerquem allò que és de dalt.” diu la carta de Sant Pau, és a dir emprenem el vol, transcendim, no deixem que en ens empresonin les circumstàncies ni que ens aclaparin els problemes.  Aquests dies que per les parròquies i comunitats són tan intensos, és més viu el contrast amb la majoria de la gent que viuen uns dies de lleure i de contacte amb la natura, però aparentment sense cap sentit transcendent. El Papa Francesc diu que “no podem ignora que en les darreres dècades s’ha produït una ruptura en la transmissió generacional de la fe cristiana en el poble catòlic. És innegable que molts se senten desencantats i deixen d’identificar-se amb la tradició catòlica, que són més els pares que no bategen els seus fills i no els ensenyen a resar, que hi ha un èxode cap altres comunitats de fe. Algunes causes d’aquesta ruptura són: la falta d’espai de diàleg familiar, la influència dels mitjans de comunicació, el subjectivisme relativista, el consumisme desenfrenat (...) la manca d’acompanyament pastoral als més pobres, l’absència d’un acolliment cordial en les nostres institucions, i la nostra dificultat per a recrear l’adhesió mística de la fe en un escenari religiós plural”. Per tant si ho posem en positiu aquesta Pasqua dialoguem en família, dejunem de mitjans de comunicació i de mòbils, per estar més amb les persones, ajudem-nos en la recerca de la veritat, estalviem, acompanyem als qui truquin a les nostres portes (els processos són llargs, però bonics) i demanem tots plegats una fe més alegra.

Enguany la Pasqua catòlica i l’ortodoxa coincideixen. És una ocasió per pregar per les esglésies germanes. Que hi hagi un diàleg fecund entre orient i occident.

Aquesta Setmana Santa ens ha deixat l’historiador Albert Manent. El seu pare, el poeta Marià Manent (1898-1988) va escriure uns emotius versos que figuren en el seu epitafi del cementiri del Poble Nou i que ben segur que el seu fill Albert faria seus perquè expressen la seva fe en la Resurrecció que compartia amb el seu pare. Hi ha una paraula poc coneguda vidalba que és una liana robusta de flors blanques freqüents a les bardisses humides: “Prou sé que he de dir-vos adéu,/núvol lila i de foc, neu de vidalba./El temps de l’home és breu/i la posta es confon amb la claror de l’alba./Però espero que un dia veuré,/renovada i més gerda, la Terra:/potser encara hi haurà, rosat, el presseguer/i encara la mel d’or adormida a la gerra.”

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.