Amb èxits i amb fracassos

Pasqua 2014

Cada any, la Vetlla Pasqual ens permet d’escoltar els fets més significatius de la història de la salvació, una història teixida d’èxits i de fracassos, els èxits i els fracassos d’un poble que va aprenent a caminar a la llum de Déu. Jesús també va viure el que era aparentment un gran fracàs: la seva mort en creu. Ahir Divendres Sant hi meditàvem...

La nostra vida també està farcida d’èxits i de fracassos i de vegades tenim la percepció que més fracassos que èxits. Sí: avui continuem fracassant, encara que només se’ns eduqui per l’èxit. La paraula “fracàs” en anglès no existeix i sembla que tampoc no existeixi en una cultura que sovint és la cultura de la competitivitat i de l’èxit fàcil i insostenible. Per això avui hi ha adolescents i joves que davant d’un suspens o d’un desengany sentimental s’enfonsen... No els hem explicat que tant l’èxit com el fracàs són possibles i reals perquè en el fons són la manera bona o dolenta de sortir d’una situació. I que darrera d’un fracàs aparent o real pot venir un èxit. I que aprenem dels fracassos. Deia Charles Dickens que “cada fracàs ensenya a l’home allò que necessitava aprendre”. Quan tenim èxit en català diem d’una manera molt eloqüent: “me n’he sortit”! En els moments més difícils, en les nits més fosques acaba brillant l’estel del matí... M’ho deia amb senzillesa una dona quasi centenària molt sàvia: “No cierra una puerta Dios sin abrir dos”.

Davant la mort del seu Fill, Déu callava. Era un silenci escandalós. Però la resposta definitiva del Pare va ser donada tres dies després –segons el còmput jueu- amb la resurrecció. Sí: la resurrecció és la resposta sorprenent de Déu a aquell gran fracàs aparent. Un fet que s’esdevé en el misteri de la nit en un moment misteriós. Al pregó de la Pasqua ho hem dit: “Oh nit benaurada! Només tu vas saber l’hora en què Crist ressuscità d’entre els morts.” Sí el moment precís de la Resurrecció va ser invisible als ulls humans. Per això a la façana de la Passió de la Sagrada Família es passa de la creu, aquella creu de Subirachs impressionant, a l’Ascensió en el pont que uneix les torres dels apòstols... i la Resurrecció es representa en un vitrall que només pot ser vist des de l’interior del temple perquè la Resurrecció només es veu a la llum de la fe.

L’onze de gener un bon amic capellà va patir una greu caiguda per unes escales. El resultat: una triple fractura de pelvis, un mes d’hospitalització, un altra de convalescència... En un moment et pot canviar la vida. No obstant tot ho ha viscut amb una extraordinària serenor com un tocar a fons, com un gir en la seva vida. S’ha sentit molt estimat. El Cardenal Lluís en visitar-lo li va dir: “en el camp de futbol els entrenadors retiren una mica abans els millors golejadors perquè tothom els aplaudeixi, Déu t’ha retirat una mica abans d’hora perquè experimentis l’amor de la gent.” I efectivament han estat centenars de persones els qui l’han visitat...

La lectura de la carta als Romans ens recorda que el baptisme ens ha incorporat a Jesucrist. I l’Eucaristia que celebrem manté viva, conscient i dinàmica aquesta incorporació. Cada vegada que la celebrem ens trobem amb Jesús ressuscitat.

A l’evangeli d’aquesta nit hem escoltat com aquelles dones matineres i valentes reben primer l’anunci de l’àngel resplendent. Després és Jesús mateix que els surt a l’encontre i les envia en missió. El Papa Francesc en la seva exhortació La joia de l’evangeli diu: “Invito a cada cristià, en qualsevol lloc i situació en que es trobi, a renovar ara mateix el seu trobament personal amb Jesucrist o, almenys a prendre la decisió de deixar-se trobar per ell, d’intentar-ho cada dia sense descans” (3). Ens pensem que som nosaltres que anem cap a Déu i és Ell el qui ens surt a l’encontre en tantes circumstàncies i ens envia en missió. L’àngel els diu que Jesús Ressuscitat “anirà davant vostre a Galilea”. I Jesús Ressuscitat els reitera: “Aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allí em veuran”. Per què aquesta insistència amb Galilea? Per què era el lloc del primer encontre amb els apòstols, el paisatge del llac, la càtedra dels seus ensenyaments de Mestre, la casa on vivia amb els seus, el lloc dels gentils... Era un bell recomençar, però ara tot serà diferent: ha ressuscitat!

Que tingueu una bona Pasqua!

 

 

Comentarios

Entradas populares de este blog

10 claves para comprender la Sagrada Familia de Barcelona

El calze i l'arpa

Carta abierta al profesor Lorente sobre los restos de Colón