Amb èxits i amb fracassos
Cada any, la Vetlla
Pasqual ens permet d’escoltar els fets més significatius de la història de la
salvació, una història teixida d’èxits i de fracassos, els èxits i els
fracassos d’un poble que va aprenent a caminar a la llum de Déu. Jesús també va
viure el que era aparentment un gran fracàs: la seva mort en creu. Ahir
Divendres Sant hi meditàvem...
La nostra vida també
està farcida d’èxits i de fracassos i de vegades tenim la percepció que més
fracassos que èxits. Sí: avui continuem fracassant, encara que només se’ns
eduqui per l’èxit. La paraula “fracàs” en anglès no existeix i sembla que
tampoc no existeixi en una cultura que sovint és la cultura de la
competitivitat i de l’èxit fàcil i insostenible. Per això avui hi ha
adolescents i joves que davant d’un suspens o d’un desengany sentimental s’enfonsen...
No els hem explicat que tant l’èxit com el fracàs són possibles i reals perquè
en el fons són la manera bona o dolenta de sortir d’una situació. I que darrera
d’un fracàs aparent o real pot venir un èxit. I que aprenem dels fracassos. Deia
Charles Dickens que “cada fracàs ensenya a l’home allò que necessitava aprendre”.
Quan tenim èxit en català diem d’una manera molt eloqüent: “me n’he sortit”! En
els moments més difícils, en les nits més fosques acaba brillant l’estel del
matí... M’ho deia amb senzillesa una dona quasi centenària molt sàvia: “No
cierra una puerta Dios sin abrir dos”.
Davant la mort del
seu Fill, Déu callava. Era un silenci escandalós. Però la resposta definitiva
del Pare va ser donada tres dies després –segons el còmput jueu- amb la
resurrecció. Sí: la resurrecció és la resposta sorprenent de Déu a aquell gran
fracàs aparent. Un fet que s’esdevé en el misteri de la nit en un moment
misteriós. Al pregó de la Pasqua ho hem dit: “Oh nit benaurada! Només tu vas
saber l’hora en què Crist ressuscità d’entre els morts.” Sí el moment precís de
la Resurrecció va ser invisible als ulls humans. Per això a la façana de la
Passió de la Sagrada Família es passa de la creu, aquella creu de Subirachs
impressionant, a l’Ascensió en el pont que uneix les torres dels apòstols... i
la Resurrecció es representa en un vitrall que només pot ser vist des de l’interior
del temple perquè la Resurrecció només es veu a la llum de la fe.
L’onze de gener un
bon amic capellà va patir una greu caiguda per unes escales. El resultat: una
triple fractura de pelvis, un mes d’hospitalització, un altra de
convalescència... En un moment et pot canviar la vida. No obstant tot ho ha
viscut amb una extraordinària serenor com un tocar a fons, com un gir en la
seva vida. S’ha sentit molt estimat. El Cardenal Lluís en visitar-lo li va dir:
“en el camp de futbol els entrenadors retiren una mica abans els millors
golejadors perquè tothom els aplaudeixi, Déu t’ha retirat una mica abans d’hora
perquè experimentis l’amor de la gent.” I efectivament han estat centenars de
persones els qui l’han visitat...
La lectura de la
carta als Romans ens recorda que el baptisme ens ha incorporat a Jesucrist. I l’Eucaristia
que celebrem manté viva, conscient i dinàmica aquesta incorporació. Cada vegada
que la celebrem ens trobem amb Jesús ressuscitat.
A l’evangeli d’aquesta
nit hem escoltat com aquelles dones matineres i valentes reben primer l’anunci
de l’àngel resplendent. Després és Jesús mateix que els surt a l’encontre i les
envia en missió. El Papa Francesc en la seva exhortació La joia de l’evangeli diu: “Invito a cada cristià, en qualsevol
lloc i situació en que es trobi, a renovar ara mateix el seu trobament personal
amb Jesucrist o, almenys a prendre la decisió de deixar-se trobar per ell, d’intentar-ho
cada dia sense descans” (3). Ens pensem que som nosaltres que anem cap a Déu i
és Ell el qui ens surt a l’encontre en tantes circumstàncies i ens envia en
missió. L’àngel els diu que Jesús Ressuscitat “anirà davant vostre a Galilea”.
I Jesús Ressuscitat els reitera: “Aneu a dir als meus germans que vagin a
Galilea i que allí em veuran”. Per què aquesta insistència amb Galilea? Per què
era el lloc del primer encontre amb els apòstols, el paisatge del llac, la càtedra
dels seus ensenyaments de Mestre, la casa on vivia amb els seus, el lloc dels
gentils... Era un bell recomençar, però ara tot serà diferent: ha ressuscitat!
Que tingueu una
bona Pasqua!
Comentarios
Publicar un comentario