sábado, 31 de enero de 2015

Mestres i metges

Homilia diumenge IV de durant l’any 1/02/15

L’evangeli d’aquest diumenge ens mostra Jesús Mestre i Metge. Mestre perquè la sinagoga era (i és) un lloc de pregària, però també d’estudi. I Jesús ensenyava “amb autoritat”. “Autoritat” vol dir “allò que fa créixer.” Tots coneixem persones a qui dóna gust escoltar, persones sàvies, amb qui ens plau conversar. Quan una persona es creu, entusiasmada, allò que ensenya, sentim que el seu ensenyament ens arriba i ens fa créixer. Recordo la meva besàvia, Donya Quimeta, humil mestre del Poblenou, que va ensenyar a llegir i a escriure a tres generacions i que no va interrompre el seu ensenyament ni en temps de guerra. Recordo el Dr. Isidre Gomà, biblista eminent, que va desvetllar en molts el gust per l’estudi de la Bíblia. Aquí a Badalona molts recordeu a Donya Júlia, ferma i alhora propera, o el senyor Miquel Nolis, savi i profund, que sabia detectar les vocacions autèntiques. Tots podríeu posar nom a mestres autèntics que recordeu. Essent mestres tan bons encara eren un pàl·lid reflex del Mestre per antonomàsia.

Quan el qui ha d’ensenyar s’ha après la lliçó de memòria i és simplement repetitiva, no transmet, avorreix... Potser això era el que passava amb els mestres de la llei en temps de Jesús, potser es limitaven a repetir el que havien sentit dir, però no ho havien passat pel cor. Avui les “càtedres” són sobre tot els mitjans de comunicació. I les persones tenim com un sisè sentit per saber si allò que diu aquell presentador o aquell component d’una taula rodona s’ho creu o parla per boca d’altre. Però els mitjans de comunicació mai supliran els mestres: aquelles dones i aquells homes que eduquen, és a dir que fan sortir de dins del deixeble la riquesa de la seva vida interior, allò que porten dins. Avui continuem necessitant  bons mestres que eduquin amb paciència, que acompanyin, que ajudin a créixer i a discernir. Avui els mestres han de competir amb els mitjans de comunicació social, amb la informació que ens arriba a través de les xarxes. Per això la tasca del mestre sovint és ajudar a triar la palla del blat, és afavorir una dieta d’informació.  Aquesta setmana s’han lliurat els premis “Bravo” de comunicació social. Un dels homenatjats, mossèn Enric Planas, amb una dilatada trajectòria al servei de la comunicació social, fundador de la xarxa informàtica de l’Església a l’Amèrica Llatina (RIIAL) deia: “cal submergir-se en la realitat tal com és, sense perdre mai el nord de l’evangeli. En aquest canvi d’època cal saber gestionar la complexitat. Cal no témer el risc i cal voltar-se de persones que valen més que un mateix, sempre amb elegància i amb finor.”

Tornem a l’Evangeli. I els continguts? Jesús era Mestre que ensenyava una doctrina “nova”, en el sentit evangèlic de la paraula: plena, portada a plenitud. Ens sobta i ens agrada quan el Papa Francesc fa gestos inèdits que són, alhora, profundament pedagògics.

L’evangeli d’avui ens el presenta també Jesús com a guaridor, com a metge de l’ànima. El Jesús mestre i el Jesús metge són el mateix: ensenya guarint i guareix ensenyant. Avui, des d’una antropologia global, cada vegada s’aprofundeix més en el valor terapèutic de l’ensenyament, de l’art com a font de guariment, de la musicoteràpia, de la importància de la bona poesia en l’educació de la sensibilitat...

Qui són avui aquests esperits malignes de què parla l’evangeli que sacsegen violentament i ens deshumanitzen? Les addiccions: l’abús de l’alcohol, el tabac, les drogues, el joc i les noves addiccions: segons els experts avui l’addicció al telèfon mòbil la pateixen una de cada mil persones que l’utilitzen i diuen que està afectant, sobre tot, els joves i els adolescents i és més forta que l’heroïna.

La força que genera l’ensenyament de la saviesa i de la cultura fa que fins i tot els esperits malignes aquells que ens deshumanitzen, s’allunyin. Jesús amb la seva autoritat ha vingut a salvar tota la persona humana, cos i esperit.  Decididament, Jesús ha vingut a lluitar contra el mal i ens convida a tots en aquesta lluita.

Tots hem conegut aquell metge amb ull clínic que ens ha escoltat llargament, que ha sabut fer-nos les preguntes pertinents, que ens ha tocat i que ha sabut diagnosticar amb certesa la nostra malura. Aquell metge o metgessa que ha aconseguit que, ens sortir de la seva consulta, ja ens sentim mig guarits. Recordo el doctor Jordi Gol metge i humanista que tenia una gran habilitat per tractar el pacient i que assegurava davant dels qui deien: “mentre hi ha vida hi ha esperança, jo ho poso a l’inrevés: mentre hi ha esperança hi ha vida.” O el doctor Trueta que amb el seu mètode de guarir ferides va salvar tants soldats d’ambdues guerres. O el Dr. Llaurador, cirurgià, que tenia un somriure tan agradós com terapèutic per greu que fos la malaltia.

Per ser deixebles, per ser pacients, per ser seguidors de Jesús, cal tenir un cor dòcil: “no enduriu els vostres cors”, hem cantat en el salm. Els anys de vegades ens poden endurir el cor, també la solitud, o les addiccions, o els revessos, demanem-li al Senyor en aquesta eucaristia de recuperar un cor de carn i de ser dòcils a les indicacions dels seu Esperit. Que aprenguem a ensenyar i a guarir i també que aprenguem a deixar que tinguin cura de nosaltres, quan sigui l’hora.  

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.